dissabte, 29 d’octubre del 2011

VENT DE NIT

Aquest és el poema que hi penjat al "vent" de les cotxeres de Sants. A quedat una exposició molt lluïda. Us hi esperem. No us la perdeu!

  
Dins la nit l'aspra melodia del vent i les canyes.
La cadència rítmica de gotes de pluja
damunt la teulada. I molt més a prop
el compàs del rellotge, metrònom vital
d'hores que s'escampen

Persegueix la nit ombres esqueixades,
i mulla els ocells que han fugit del niu,
i als homes perduts tenen xopa l'anima.
L'aigua dels bassals reflecteix la llum
humida i gelada.

Resta tot desert, com mal averany.
Els gats amagats perforen la nit,
ulls esbatanats, pupil·la ovalada
i l'udol del vent que escombra els carrers
omple de basarda .

Darrera els estors els ulls són espills
i els cors són de marbre.
No els mulla la pluja,
tenen sec l'esperit. I la porta closa.
Forrellat i balda.

            Glòria





dijous, 27 d’octubre del 2011

DOS GUARDONS PER L'EVA MORENO a PARETS DEL VALLES: Poesia inédita i Rapsoda



 TERCER PREMI A LA  MILLOR POESIA INÈDITA:
     Eva Moreno Bosch 
Per: "PARÈNTESI"

SEGON PREMI  A LA  MILLOR POESIA INÈDITA:
  Júlia Costa i Coderch
Per: "BALADA de la PENTINADORA"                                                                                 

PRIMER PREMI  A LA  MILLOR POESIA INÈDITA:
     Elena Peralta Valero
 Per: "EL TEMPS ES FA LÍQUID"


PREMIS ALS RAPSODES:

TERCER PREMI MILLOR RAPSODE:
Eva Moreno Bosch
       Per:      Tu encara     --- i ----          Aiguamarina

SEGON PREMI  MILLOR RAPSODE
Mª. Pilar Guash Font
    Per:      Flors       -----i----- M'agrada sentir la sardana 

PRIMER PREMI MILLOR RAPSODE:
Anna Maria Morera Casacuberta
Per: Cant Espiritual  ---i--- Cant Final del Poema de Nadal



 ENHORABONA EVA!!!!!

 ( La Puri em farà un pitet de patchwok i la Valentina un de punt de creu.) 





dissabte, 22 d’octubre del 2011

*"GAJANTES, mi pueblo"

Nicanor López nos habla de su pueblo natal. Un pueblo salmantino al que ama profundamente y que, a través de sus versos, nos da a conocer.



 Mi pueblo no es pueblo blanco
en encalada ventanera
mi pueblo es color barranco
con pintas de primavera.

Color lladrillo de moro,
de trigo de sementera,
de paja amarilla, oro
de los campos con solera.

Mi pueblo no es pueblo rico
de señorón de cartera,
mi pueblo es un pueblo chico
de hombres de vertedera.

De gente que suda i riega
con su sudor la besana,
de gente que lucha y brega
para tu pan de mañana.

Mi pueblo no se levanta
con perfúmenes horteras,
mi pueblo sale de manta
oliendo a trigo y a era.

A monte de vieja encina,
a tomillo, a chopera,
a retama, a hierba fina,
a manto de primavera.

Mi pueblo es pueblo pequeño
pero de larga frontera,
hasta donde un gajateño
lleva el pueblo por bandera.

Hijos de mi pueblo viejo,
emigrantes salmantinos
que van dejando el pellejo
por diferentes caminos.

En su mirada un recuerdo,
en sus manos un destino
y en su corazón un pueblo,
pueblo viejo salmantino.

Quizás de color barranco,
o trigo de sementeras,
mi pueblo no es pueblo blanco,
es del color que tu quieras.

Nicanor López





dijous, 20 d’octubre del 2011

"LA BARRETINA"


El pastor de la Cerdanya, del que us parlava l' altre dia, que feia poemes de memòria, dons no sabia de lletra, va composar aquesta nostrada i bonica poesia. 


A dintre de nostra terra
sempre ha sigut i serà
la barretina vermella
l'emblema del català

Amb barretina i calça curta
nostres avis s'anaven a guerrejar
per defendre nostra llengua,
el que ara ja no és fa.

En las batalles del Bruc
un greu ferit va dir:
-Poseu-me la barretina
abans de morir.

I que diguen el que vulguen,
sempre serem catalans,
nostra raça sempre brota
lo mateix que fa la gram.

                   Joaquim Reig


 

dimarts, 18 d’octubre del 2011

DIMARTS UNA MICA DE MÚSICA i UN POEMA: El Pi de Formentor

Un poema bellíssim de Miquel Costa i Llobera, el poeta mallorquí, cantat meravellosament per Maria del Mar Bonet, també de ses illes.




No és preciós?

dissabte, 15 d’octubre del 2011

"PALABRA DE AIRE"

Tota la força de la paraula en una poesia de Eva Moreno, amb un llenguatge exuberant i la seva elegant musicalitat.




Digo palabras
altas agudas afiladas
en el campanar de mi boca
huecas como timbalas

Lleno de palabras tu boca llena de palabras
y apenas mi voz te roza
corro detrás de mi última palabra

Imperceptible palabra
atrancada en el umbral de mis labios
digo palabras palabras apoyadas en la luz de la tarde
se quedan enroscadas como animales

Digo tantas palabras
si las tocas tienen plumas
otras también escamas
digo cristales que al caer suenan como palabras

La luz es tan efímera
y no quiero que te vayas
y así de mi vestido caen palabras
que no se parecen a ninguna palabra

Algunas son ecos de la primera palabra
veo como te giran en torno al aura
a veces tienen tu forma de agua

La yesca es mi palabra
mi palabra no es nada: una lengua solar aletargada
quiero decir silencios que lleno de palabras
la única palabra que habla emerge de mi mirada

Vendré mañana
y pondré en tu boca mi más desnuda palabra
la que te moja la frente mientras flota en el aire
la que no tiene sonido
sólo la escucha la piel de los cuerpos helicoidales
en el más acuático de los lenguajes

                Eva Moreno 



dimarts, 11 d’octubre del 2011

DIMARTS UNA MICA DE MÚSICA i UN POEMA: "Si jo fos pescador"

Avui és Joan Manel Serrat qui canta un  poema:
"SI JO FOS PESCADOR" de J. Salvat Papasseit.


Deliciosa combinació de lletra, veu i música!

dissabte, 8 d’octubre del 2011

QUAN UN INFANT DORM...

Quan dorm un nen ens inspira una dolcesa infinita. Un infant reposant tranquil i confiat és una de les imatges més entendridores i belles.

                                           
                          ...quantes il·lusions reposen damunt del coixí,
quants de somnis t'embolcallen!
                                                      
Et miro:
Pestanyes de seda,
el front net i llis,
entreoberts el llavis,
galtes de seti...

Et miro:
Quin tranquil respir,
fuig per entre els llavis
la dolça alenada,
com un lleu sospir.

Pot ser si que un àngel el vetlla
aquest son d'infant.
Pot ser si que un àngel et guarda
de qualsevol mal.

Amb ell li demano, si escolta a les avies,
que quan siguis gran
conservis el son confiat i tranquil.
Un son tan feliç com aquest d'avui.

                                    Glòria




dijous, 6 d’octubre del 2011

*"SOLA"

Un altre poema de l'Ana Diaz, que col·labora amb certa assiduïtat al nostre blog. Gràcies, Ana, és un poema una mica trist, però molt bonic.




SOLA
puedo transformarlo todo en silencio
camino a oscuras, sumergida en lagunas,
haces de luz destellan a mi paso.

SOLA,
lucho contra el vicio depresivo,
contra las dudas y el suplicio.

SOLA,
escapo del olvido, del amor
que me ha ofrecido tu grito 
ahogado en el camino

                                                         Ana Diaz Oliveras




dimarts, 4 d’octubre del 2011

DIMARTS UNA MICA DE MÚSICA i UN POEMA: Vinyes verdes...

En 50é Aniversari de la mort de J.M. SAGARRA, el recordem amb un dels seus poemes més coneguts de "CANÇONS DE REM I DE VELA", en la veu de Lluís Llach i amb unes il·lustracions delicioses.  


Oi que és preciós?

dissabte, 1 d’octubre del 2011

*"ALBENIZ EN TOSSA"

Mágica noche en Tossa. Dalda la ha vivido y nos hace participe de estos momentos,  llenos de música, misterio y encanto.


Hoy ríen las fuentes de la Alhambra
en la capilla de Sant Miquel.

El duende andaluz
anda suelto.

Salta y ríe a carcajadas
con un guiño especial de picardía.

Sonidos de oro lejanos
de guitarra rasgueando

Murmullos de requiebros amorosos
entre las rejas.

Olor a jazmín y a rosa
Sant Miquel sonríe
mientras Christian toca.


                               M. López  DALDA
                       Tossa de Mar, 8 de junio de 2009






LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...