dijous, 31 de gener de 2013

2º Aniversari!



Gràcies a tots els col·laboradors! 
                   i, sobretot,      
                   gràcies a tots els que ens visiteu!

 
                        De tot cor!
                                            
          
                                                 XIN, XIN!
                     
                * * *

Aquí us deixo un obsequi, un fragment de "La  Traviata", que no és el brindis, i que és molt divertit.




dimecres, 30 de gener de 2013

" PAU " de Isabel Barriel

Avui a les escoles celebren el dia de la No violència i la Pau. Aquest poema, que avui compartim, el reciten els meus nets i el trobo molt adequat i bonic.


  Els canons, de neu.
Les pistoles, d'aigua.
Els soldadets, de plom.

Que totes les batalles
que les guerres i les pors
siguin a partir d'ara
caducats malsons.

Els canons, de neu.
Les pistoles, d'aigua. 
Els soldadets, de plom.

              Isabel Barriel


dimarts, 29 de gener de 2013

" JUSTÍCIA ?"

La llei és justa?  És justa la justícia? Sembla una incongruència, però...últimament no afina gaire la balança.



 Justícia,
 la bena que dus als ulls
    les orelles també et tapa?

    No sents el clam de la gent?
    Les balances se't decanten...

             Glòria

 

dilluns, 28 de gener de 2013

BARCELONA NEGRA, una passejada molt recomanable.

Seguint la suggerència de la Gerònima ahir vaig anar a la ruta literària de la Barcelona que inspira la novel·la negra. 

 En Sebastià Benassar, un jove i prolífic escriptor, molt entès en la matèria, ens va guiar molt sàviament des de Gràcia fins a la Barceloneta explicant-nos de forma interessant i molt amena tots els episodis reals o ficticis de la Barcelona negra i criminal. Després, dinar em bona companyia i sobretaula distesa
Un diumenge PERFECTE.

         No us perdeu la passejada!
                          Ho passareu bé!


divendres, 25 de gener de 2013

" LA BUENA EDUCACIÓN "

Fa uns dies vaig tenir un conat de picabaralla amb una "señora", res important, però em va molestar força. D'aquest sentiment ha sortit aquestes ratlles, que escric en castellà, perquè si la "señora" té ocasió de llegir-les ho entengui.

Me criaron educada,
muy comedida y prudente.
discreta, casi apocada.
Siempre amable y sonriente

        Si te pisan, no te irrites,
si te empujan, tú te apartas,
si te ofenden, disimula,
no te des por enterada...

Y los estúpidos se crecen,
y los soberbios se afianzan,
y los males empeoran,
y los pacientes se cansan.

Y como estoy hasta el mOÑO
de ser tan bien educada
me he soltado la melena
¡y he aprendido a decir BASTA!

                                       Glòria

dijous, 24 de gener de 2013

CURIOSITATS

Curiós mapa d'Espanya de l'any 1854.


És obra del cartógraf Francisco Jorge Torres Villegas.
El mapa es pot consultar a la Biblioteca Nacional de Madrid.     

dimecres, 23 de gener de 2013

" NÒMADA " de M. Aloy

Un nou poema de "Gàbies de vidre i pols", que us recomano. Genial.


Em faré nòmada entre llençols
per poder viatjar pels plecs
i aturar-me als solcs que més
em plaguin.

A mitja duna replegaré les veles
de la tenda que em fa de casa,
i farem veure que viatgem
entre sol i sol de pantalla corba.

A mitja tarda aturarem el trot,
xuclarem taronges i en beurem el suc,
i jo et diré amo i senyor,
zel de finestres i vels del paladar.

                  Montserrat Aloy
                     "És la enveja qui em traeix" 

dimarts, 22 de gener de 2013

PERSONATGES del TREN: La noia dels ullassos


 Un altre personatge de la Carme: La noia dels ulls grans i bonics.

  
        M'ha dit que tinc els ulls riallers. És més mono en Gerard! Me l'estimo molt, n'estic enamorada em sembla, perquè sento unes sensacions dintre meu que amb altres nois no em passaven. Em diu unes coses que em fan sentir als núvols. És clar que ell té una manera de dir-les que enamora a qualsevol, perquè ja ho sé jo que la mitat de companyes del Insti n'estan penjades.

          En Lluís, per exemple, quan em venia al darrere, per dir-me que tenia els ulls grossos em deia que semblava el Piolín i això, la veritat, fa gràcia però no és gens romàntic! En Gerard diu unes coses tan boniques...amb una veu tan sexi que em deixa trasbalsada. Ai!

           L'altre dia, però, em va dir “Aquest ulles tan bonics són per mi, són meus i de ningú més...” i això no em va fer gaire gràcia, perquè els ulls són meus i puc mirar a qui vulgui, que una persona gelosa és de les pitjors parelles que es poden tenir. Ho diu la tieta Lola i jo prou que ho sé, que el pare n'era molt de gelós i a la mare la va fer patir molt.

          Espero que sigui una frase feta, que no ho pensi de veritat i que podem continuar amb aquest relació tan bonica que estem començant...

                                                                                                       

dilluns, 21 de gener de 2013

ESTUDIANTS: un fotut futur

La trista realitat dels universitaris:


I aquí un que ja ho te clar. M'imagino que el deurien aprovar:


                     
                        Quines expectatives!
                                                        :-(

dijous, 17 de gener de 2013

RELATS CONJUNTS: " El Viatge a la Lluna "

La nostra aportació a Relats conjunts.


Havia convidat a la Marguerite a veure una projecció de “Viatge a la Lluna” per tal d’acabar-la de conquistar. Després del cinema, encara una novetat en l'any 1902 que segur que agradaria a la noia, la portaria a donar un vol pels Champs Elysées i li demanaria relacions. Relacions formals, eh? que acabarien en matrimoni després d'un temps prudent. Esperava que l'acceptes, tot i que tenia un rival important, un carnisser * del que n'estava força gelós.

Però veien “El viatge a la lluna” es va sentir tan fascinat pel nou món que s'obria als seus ulls, tan absolutament entusiasmat, que en acabar la pel·lícula va acompanyar a la Marguerite a casa i va anar a trobar al Sr. Méliès perquè li dones feina. Mai se'n va penedir.


( * ) La Marguerite es va casar amb el carnisser, van tenir quatre fills i van ser raonablement feliços. Quan algun diumenge anaven al cinematògraf, a vegades, se'n recordava del Lucien, un noi que li anava molt al darrera i que, de cop i volta,va desaparèixer. Algú li va dir temps després que es dedicava a fer pel·lícules i que vivia als Estats Units.



dimecres, 16 de gener de 2013

" LA OBSERVO..."

Un poema de la Sagrario.  Excel·lent, com sempre.




La observo.
 Ella va y viene
y ríe como un niño
o se asusta también como un niño.
La observo. La amo así tal cual
en su inocencia y en su perversión
pero nunca la compadezco: ella no lo permitiría.
La observo y la cuido en su torpeza
besando sus heridas
perdonando sus culpas...
La observo mientras está entregada
al juego de la ilusión. Mientras es arrastrada
por la vorágine de los pensamientos pensados
y veo cómo lucha por no dejarse arrastrar
en su inercia.
Ella tan frágil y tan fuerte
tan necia e insensata
tan valiente y tan sabia
tan pequeña y tan gigante
tan entregada al juego de la vida: eterno
juego de lo efímero
tejiéndole sus días y sus noches.
La observo alta como el cielo
Rubia como el sol
Parda como la tierra
Hermosa como el agua
sin límite
sin límites
  sin límite...

                  S. Hernández

diumenge, 13 de gener de 2013

PERSONATGES del TREN: La noia primeta.

La Carme ens proposa uns relats a partir d'uns personatges que ella va dibuixar amb el seu mòbil mentre viatjava en tren. Em va semblar una bona idea.  
Avui comencem per la noia escanyolida. I enfadada!


Cada matí la mateixa moixiganga! La mare és una pesada. Entestada en fer-me esmorzar llet amb cacau i magdalenes! Això a mi no em passa ni amb un embut. Ja esmorzo bé, jo: el suc de dos taronges i una torrada amb oli d'oliva. Una cosa saludable, no? I amb moltes vitamines. A mig matí faig un petit mos i dinem d'hora. Que ja em sé cuidar jo, que el any que ve ja seré infermera! 
Però ella empaitant-me amb les magdalenes cada matí i parlant d'anèmia. Però si em faig analítiques cada any i estic estupendament! Fins i tot estic bé del ferro, que la majoria de dones el tenen massa baix. Però ella duro. Jo ja li dic que és una qüestió genètica, que ella encara que ara té uns bons palpissos a la meva edat era primeta, com sóc jo. I la iaia Roser, la seva mare, també era molt escanyolida de soltera, que ho he vist a les fotos de l'àlbum. Què té d'estrany, doncs, que jo sigui poca coseta?  Les mares són pesadíssimes!  
Té! aquella dona del mòbil que no em treu la vista de sobre, m'està posant nervioseta. Perquè em mira? Jo no la conec de res i sóc bona fisonomista. Sort que baixo ara mateix, que si no li aniria a preguntar què coi mira.


divendres, 11 de gener de 2013

" A L É"

Un poema on l'Eva expressa el seu amor per la terra que l'ha vist néixer, i que estimarà fins al darrer alè.



M'he fet amb escuma del teu mar
amb mosaics de vinyes verdes
M'he fet ert com el roure i el pi
i cada paraula que dic
té aromes de l'espígol i romaní
que hi tens al voral dels camins

M'he fet de la suor dels teus segles
i del silenci dels teus murs
on el temps ha endolcit cada pedra
testimoni de sangs i retrets
que encén el roig de les fagedes
i la rauxa que em fa perdre el seny
M'he fet amb el brou de les àvies
al reduït voltant de l'escó
que escalfa rondalles antigues
on les donzelles són pàl·lides
la mandràgora es penja al balcó
i, a foc lent, la vida es cou

A foc lent
sota el crepuscle inflamat dels estius
mentre parla la veu dels teus homes
i es cou el pa dels teus pobles
m'he anat fent
de matèria senzilla i humil

Terra mare,
m'arribarà el darrer alè
i jo voldré que romangui
travat en la branca de l'alt xiprer
per a ser aire de les teves platges
pols dels teus senders
i pluja d'aquests camps
tan dolços
tan teus
  tan meus...

                 Eva Moreno i Bosch



dijous, 10 de gener de 2013

RUTA per BARCELONA de la NOVEL·LA NEGRA

La Gerònima de LLAMPECS I TRONS ens convida a acompanyar-la en una passejada per la Barcelona de la NOVEL·LA NEGRA. Aquí trobareu tota la informació detallada.


Basicament del que es tracta és de passar-ho bé,  gaudir d'un diumenge passejant amb companys blocaires i després, si tenim gana, un menú i a fer-la petar.

Bon plan, no? 
Dons reserveu el diumenge 27 de gener i a les 9,30 a la plaça de la Virreina, a Gràcia.

                                                                            Va, animeu-vos!

dimecres, 9 de gener de 2013

" REMOR DE PLATJA " de J.M.Tibau

Un dolç despertar on  els somnis és materialitzen...



Remor de platja a la vora del llençol,
refugi, llar, matí i font.
Quan neix el sol,
els dits que em busquen 
no tanquen portes al vol.

Al dematí dels teus ulls
els somnis prenen forma.

                                J.M. Tibau
                             "A la barana dels teus dits"

dimarts, 8 de gener de 2013

GRÀCIES!

Els companys de  CARRER de les BUGADERES, 39  en han obsequiat amb un LIEBSTER.


Estem il·lusionats i ens sentim molt orgullosos de que hagin pensat en el nostre bloc per aquest reconeixement!  

Tan aviat ens hàgim posat d'acord complirem la part més difícil del guardó:

        Triar entre els blocs per seguir repartint Liebsters.  

                                                            GRÀCIES!!!  :-D



dilluns, 7 de gener de 2013

" LA OVEJA NEGRA" de A. Monterroso


Era un país molt llunya...on l'Estat es preocupava per la cultura i per l'escultura.


En un lejano pais existió hace muchos años una oveja negra.
Fué fusilada.
Un siglo despues el rebaño arrepentido le levantó una estatua ecuestre que quedo muy bien en el parque.
Así, en lo sucesivo, cada vez que aparecian ovejas negras eran rapidamente pasadas por las armas para que las futuras generaciones de ovejas comunes y corrientes pudieran ejercitarse tambien en la escultura.

                                                                        Augusto Monterroso

divendres, 4 de gener de 2013

" ESTIMATS REIS DEL ORIENT..."

Aquest és un poema que van recitar els nens, però el que diu val per tots nosaltres. El vaig trobar molt tendre i bonicJa ho sabeu doncs, no em de deixar mai de somniar i procurar fer aquests somnis realitat, encara que això no ens ho portin els Reis.


Us demano que al camí
hi poseu uns quants miratges,
us demano que al balcó
em deixeu un bosc de pins,
us demano que de nit
encengueu tres llunes noves,
us demano que de dia
fiqueu somnis al coixí,
i us demano que a la vida
ningú hagi de patir.

I ara acabaré
dient-vos,
estimats reis de l'orient,
que si us demano impossibles
és que veig que amb l’esperança
de voler un món millor
hem d’empènyer els nostres somnis
a un futur encisador.


Us agraeixo l'atenció
i fins l'any que ve.

                     Isabel Barriel

dijous, 3 de gener de 2013

FRASES LAPIDARIAS

Això no ho arregla ni la màgia ni un miracle. Potser no interessa.

El mag va fer un gest i va desaparèixer la fam.
    Va fer un altre gest i va desaparèixer la injustícia.
        Va fer un altre gest i es va acabar la guerra...   

El polític va fer un gest i va desaparèixer el mag.

                                         Woody Allen



dimecres, 2 de gener de 2013

" SUS MANOS "

Aquest poema de la meva neta Laia és un treball que va fer per l'escola. El comparteixo amb vosaltres perquè el trobo molt bonic, i perquè en WERT no pateixi i vegi que els alumnes catalans són PERFECTAMENT BILINGÜES,  amb correcta ortografia i fluït vocabulari.


Las manos de mi padre
siempre grandes
y calientes, arrugadas
pero bonitas,
me acarician el rostro
mientras me dice
como le importo
y me quiere.

Las manos de mi padre,
siempre grandes,
me acompañan
allá donde vaya.
De niña veia
desde mi pequeñez
la gran mano de mi padre
cogiendo la mia
diminuta y fria.
          
                 Laia Pujadas

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...