dijous, 28 de febrer del 2013

"LA FLOR MELINDRO " de Mercé Rodoreda

Avui parlaren d'una flor encantadora, la flor melindro, poesia en prosa.
Mercè Rodoreda diu de "Viatges i flors": Si  em preguntessin quin dels meus llibres voldria salvar d'un incendi, escolliria aquest.

 
FLOR MELINDRO

La van fer amb el caparró torçat i només és veu capgirada. 
Si li hagessin donat ullets podria comptar les bestioles de la terra plana. 
No val res. En fas un pom i al cap de cinc minuts es desfulla. Però és molt bufona, i, ajupit, li pots veure els dintres: de color d'aixarop de violí i els estams també.  

                                                           Mercè Rodoreda                                                                                               "Viatges i Flors"


 

dimecres, 27 de febrer del 2013

" LES AVELLANES " de Montserrat Aloy

Un poema de la Cantireta. Records del Monestir de les Avellanes.

 
El món comença al claustre
amb la tortuga que jo ensinistrava
a ser pacient i a menjar herba.

Sembla que el meu jo té
un punt concèntric i sense fi,
on tot és fa significat i paraula.

I si necessito més ulls que ara
per entendre que Déu existeix,
és per la religió de la bellesa.

Només sé pelegrinar a la fe.
I encara que hi torni
tindré roses punxant-me.

El sol surt al cementiri
i es pon al altar major.

                Montserrat Aloy



dimarts, 26 de febrer del 2013

Els hi fa molta gràcia...

A mi, ni gota.

Això passa quan no es té vergonya, 
               colla de corruptes!

dilluns, 25 de febrer del 2013

" LA NEU " de Joana Raspall


Celebrar el Centenari d'un poeta és un homenatge merescut. Si el poeta- la poetessa- encara és entre nosaltres és un privilegi. Joana Raspall amb la seva poesia dolça i amable, pensada pels nens potser, però que agrada als grans,  ja que ens aporta una visió tendre i positiva de les coses, de la vida.


Prendré un bon grapat
      de la neu més blanca
i la guardaré
      dintre d’una capsa.
Quan vingui l’estiu,
      que fa calorassa,
la neu em podrà
      refrescar la cara!

 El meu amic diu
      que la neu no es guarda,
que sols trobaré
      la capsa mullada.
Això no m’ho crec!
     Ves, com s’ho faria!
Tancant bé la capsa,
      com s’escaparia?

           Joana Raspall



divendres, 22 de febrer del 2013

" BEBER DE TUS LABIOS "

Un poema breu i dolç. Un regal de la Rosa Maria.



Beber de tus labios
me calma la sed
me miro en tus ojos
y olvido el ayer.

Son dulces nostalgias
de menta y de miel
bebí de tus labios
y olvidé el ayer.

         Rosa Mª Vargas


dijous, 21 de febrer del 2013

CALÇOTADA BLOCAIRE!!

La Cantireta proposa:
1. tacar-se mentre se riu
2. riure mentre se menja
3. menjar mentre se parla
4. parlar amb altres a taula
5. entaular-se i ser feliç una estona (llarga).

                    On?
           Aquí  tota l'explicació, fil per randa.


        Blocaires reticents,  animeu-vos!
             Encara esteu a temps 
               i ho passarem fabulós, segur.



dimecres, 20 de febrer del 2013

" COM UN COP DE VENT " de J.M. Tibau

La força de l'estimació en un poema. Tan gran, tan important, tan màgica...


Com un cop de vent
que obre de bat a bat la finestra,
i omple d'aire nou la meva cambra,
i dóna llum als meus mobles.

Com una onada de cel
que m'inunda, m'arronsa i se m'emporta,
com una vareta màgica
que em transforma,
que em ressuscita cada cop que et veig.

Perquè t'estimo,
perquè m'estimo que m'estimis.

                                 J.M. Tibau

dilluns, 18 de febrer del 2013

"SOVINT"

 La fe: una llum i una força. Antiga i nova. Eterna.



 Sovint
per algun ignot designi
la llum em fuig
la foscor porta malhora
el camí esdevé feixuc
un niu de pedres se m'instal·la a la gola
i nu de somriures i somnis
em ploro
I així,
em neixen perles als ulls
i em neguitegen aquelles preguntes
que ningú mai no ha respost
Tot és tempesta
i poc m'importen les hores
Llavors
rere l'instant més obscur
neix un feix de llum
que em retorna la força
Sovint
  ressorgeix aquesta fe
que m'empeny i m'esperona
que ve d'antic i és nova
alhora

           Eva Moreno 

Poema publicat el 13.06.11

dissabte, 16 de febrer del 2013

RELATS CONJUNTS: Ruïnes




Va ser una juguesca tonta. Va començar com una broma i en Peius, que és molt arrauxat, va picar-se. Sempre havíem sentit dir dels esperits i fantasmes del castell d'en  Marcús. Pel poble corrien llegendes i rondalles explicant les mil i una desgràcies que afligien a qui s'acostava de nit a les ruïnes del castell. I ara amb més de quaranta anys d'edat se'ns va ocórrer fer el que no havíem fet als vint. 

El vam acompanyar al castell tota la colla i varem estar fent tabola fins que es va fer fosc. A l'hora de marxar ens va entrar com una recança estranya... ens costava deixar-lo, fins i tot el seu germà el volia acompanyar. Però no hi va haver manera; es va voler quedar sol de totes totes. 
I a l'endemà quan tots vam tornar disposats a fer un bon esmorzar i molta gresca, no varem trobar el nostre amic enlloc. De primer pensàvem que era una broma, vam esperar. Després el vam buscar, i quan ja es feia fosc vam tornar al poble.

D'això ja en fa un mes, i ningú sap on para en Peius. La família ha denunciat la desaparició, s'han fet batudes pels voltants, pentinant tota la zona. Ni rastre. Ni d'en Peius ni de cap animàlia que el pogués atacar. Pel poble tothom opina: que si els esperits existeixen i se'l han endut, que si ell ha desaparegut voluntàriament, que si algú va aprofitar l'ocasió per venjar-se d'ell, perquè d'enemics algun en tenia...
I això és tot el que sé.
I, digui'm, això...quan sortirà per la tele?


La nostra aportació als RELATS CONJUNTS

dijous, 14 de febrer del 2013

DEMÀ, MERCÈ RODOREDA

Demà, 15 de febrer, a les 18,30 hores, lectura de textos i poemes de Mercè Rodoreda.

Ho farem amb molta il·lussió i tan bé com sabem la MARIA ROSA SIRVET i jo.

On?  A Barcelona, al Centre Comarcal Lleidatà, a G.V. de les Corts catalanes 592, pral. 

Fragments de "Aloma", "La plaça del Diamant", "Viatges i flors" i alguns poemes del llibre "Angoixa de Llum"

Ens agradaria molt que ens hi acompanyéssiu! 
                                                                :D


dimecres, 13 de febrer del 2013

"JUDICI PRECIPITAT" de Pere Calders

Un altre conte de Calders.  No fem volar coloms abans d'hora...


JUDICI PRECIPITAT

Una vegada vaig rebre una flor roja, i no sabia si era una amenaça o el testimoni delicat d’una admiradora. 

Posats a triar, vaig quedar-me amb això darrer (perquè vaig més curt d’enamorades que d’enemics) i ja em feia tot de càlculs feliços a base d’entrevistes deliqüescents, quan va trucar a la porta i aparegué un missatger d’aquests que van amb moto. El cor em va bategar de pressa.

Però no: el noi em va dir que s’havia equivocat de pis i em va demanar que li tornés la flor.

 
                                            Pere Calders

dimarts, 12 de febrer del 2013

FESTA DE LA LAIA!

 Comencen amb grans festes la celebració del dia de la copatrona de Barcelona. Mireu sinó el programa!


Felicitats a totes les Laies!
              Felicitats a la meva Laia! <3

I el cap de setmana podreu veure el  MAPPING  a la plaça de Sant Jaume...
UNA MERAVELLA!


dilluns, 11 de febrer del 2013

" LA TERRA "

Amb aquest poema la meva neta va guanyar un premi de poesia a Corbera quan tenia 7 anys. Jo el trobo molt graciós i em sembla que no és passió d'avia, oi?

 
La terra dóna voltes
no es mareja ni cau.
La terra no fa trampes.
Ella no s’agafa amb una corda,
sap volar i cantar i ballar.

I té la varicel.la de color verd i blau
Però a ella no li pica
ni tampoc li deixa marques.

A la seva cara hi ha ciutats:
Austràlia, França, Barcelona, Molins de Rei…
I si es fa un nyanyo en alguna ciutat
se li fa una muntanya
  
                       Paula

divendres, 8 de febrer del 2013

TEMENÇA

Un poema meu de les "Itineràncies Poètiques". El torno a compartir per qui no el conegui.

Entre les flors de cotó
d'un paisatge arborescent
amago, com un tresor,
un dolor que encara és meu.

Amago un cor esberlat
com la magrana madura
i el pensament crivellat,
com un coixinet d'agulles.

Gelosa,
guardo el meu neguit
dins d'un llibre de poemes.
Em fa por
que si l'arrenco d'aquí
no em quedi res. 
Ni la pena
               
       Glòria 



Publicat el 20.02.11

dimecres, 6 de febrer del 2013

HAIKUS: "Tot és crepuscle"

Tres haikus de l'Eva. Del seu poema "Tot és crepuscle"



                                                            Biseccionada
 per la via de ferro
la nit udola 

En tot viatge
no saps si és el paisatge
o tu qui avança

Una llum nova
ara trenca la fosca.
El dia ovula.

                        Eva Moreno

dilluns, 4 de febrer del 2013

FRASES LAPIDÀRIES

Antigament els cartells als carrers amb rostres de delinqüents, oferien recompenses...

 


                                     Avui en dia, demanen vots!


No sé qui ho ha dit, però té tota la raó.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...