divendres, 29 de març del 2013

" PRIMAVERAL "

Ja es respira la Primavera...




L'aire encès
i un tremolós glatir
de primavera. 

                 Glòria



dijous, 28 de març del 2013

MISSATGE TRANQUIL·LITZADOR

¡Que no cunda el pánico!






No se alarmen.

 La economia española tendrá cura....


                          Y ataud.
                             Y misa.
                                      Y velatorio.


*  *  *
                                                                         

Uf, ja me'n vaig a dormir més tranquil·la!


dimecres, 27 de març del 2013

" RECTOR " de Montserrat Aloy

La nostra Cantireta i la seva visió lúcida i irònica del que ens envolta.


Amb paraules sotacoll,
profundament laríngies,
la paraula de Déu troba el racó
per sota l'abric de llana,
i sense fer-se notar la missa del diumenge
ens eleva fins el pastiset de crema
que menjarem després de dinar.

                      M. Aloy


dimarts, 26 de març del 2013

VACANCES DE SETMANA SANTA!!!

Vigileu bé l'equipatge...


perquè si l'heu de reclamar
 que no us passi res!!!


(Genial en Forges)

divendres, 22 de març del 2013

RELATS CONJUNTS: Ces 53

La nostra participació a Relats Conjunts:


-En tota la meva vida de científic havia vist una cosa semblant i mira que en fa d'anys que estic mirant pel microscopi!
Apropis, doctor Stupidenhouse, i vostè doctor Majuposovint, han vist una cosa semblant? No, oi? Si ja ho dic jo que això és un fet extraordinari, una cosa mai vista, una mutació esgarrifosa del virus Influenzavirus B1TX0.
S'han de prendre mesures excepcionals i començar immediatament a vacunar tota la població si volem evitar una pandèmia...
Si, doctor Majuposovint, te raó, haurem de posar-li nom....No, grip asiàtica, no, ja la van anomenar així a la del 1957. Grip xinesa? No, no m'agrada, pot semblar racista...Ja està! L'anomenarem Ces 53!


 

            El virus abans de la mutació -->

dijous, 21 de març del 2013

"NOMES LA VEU" de Zoraida Burgos

Dia de la Poesia. Un poema que parla d'ella i que, del català, s'ha traduït a 20 llengües més.

Emmudit el vent,
inventem el silenci, l’equilibri.
Només la veu, el poema,
atansa espais oberts,
acull el temps
–arena que sense pietat
llisca i no es detura–,
arrela l’instant, tan fràgil.


Només la veu, el poema,
desxifra la clau, el somni,
el so profund dels morts,
els signes ara obscurs de la mirada,
la ferida encesa dels amants,
la vermellor dels núvols
a trenc d’alba,
els contrallums opacs dels paisatges
i les llunes surant sobre les aigües.


Només la veu, el poema,
dissol els temps dels verbs,
sotmet l’oblit.
El vers reté als dits el gest,
el calfred intacte de la pell.

                     Zoraida Burgos


dilluns, 18 de març del 2013

Se m'ha espatllat l'ordinador!!!



 
  Fins dimecres no el tindré.  :(

                    Així ho espero....

divendres, 15 de març del 2013

" Q U I "



                                        De quin país ets tu?                                              
 Quin oculte pacte has fet amb la primavera?
Em brogeix la sang com un niu d’abelles
Em caminen flors fins a les parpelles

Ets - no existeixes
Volàtil i etèria arquitectura
Aquàtica com els peixos, ràpida com la febre
Em transites la sang i davalles fins la meva escriptura
Llavors ets

Sota quina forma animal t’amagues?
Quins cossos habites?
Deixa que posi un peu nu sobre la teva existència
Fins a conjugar-me amb la teva essència

No ets – existeixes
Au nocturna que ha fet niu al meu plexe solar
I retruny, amb un bateg de tambors
Quan desplegues l’ala i m’aixoplugues
No et reconec, qui ets?

                           Eva Moreno i Bosch






Pintura de G.Klimt   "Serpents" (detall)

22.03.11

dijous, 14 de març del 2013

HOMENATGE A DUES POETESSES

   

  Carme Guasch


             

          
   Joana Raspall





Continuant l'homenatge a Carme Guasch, dijous, dia 21, a les 19,00 hores llegirem poemes d'aquesta autora a la Biblioteca del Vapor Vell.

També commemorarem el centenari del naixement de Joana Raspall compartint la seva poesia.

                                           Us hi esperem!
  
Els assistents que ho desitgen podran llegir poemes al final del acte. 



dimecres, 13 de març del 2013

" Y ASÍ LLORAMOS "

Val la pena mira més enllà de la visió trista i negativa de les coses. Qui sap que hi podem trobar!


Y así lloramos,
en el hastío de los días.
Y así conformamos el tiempo
y lo hacemos cómplice
de nuestros infortunios.

Y así
hasta que el sol se extingue
y el horizonte calla.

Pero hay una canción
y un colibrí que aletea
allí
donde casi nunca miramos.

               Sagrario Hernández



Dibuix: Valeria Alvarez

dimarts, 12 de març del 2013

LA LLEI de MURPHY


Avui s'ha fet palesa l'exactitud de la Llei de Murphy en la meva pròpia carn:

1- Arribaràs corrent al telefon just a temps per sentir com el pengen.

2- L'única vegada que la porta es tanca sola es quan t'has deixat les claus a dins.

3- L'Assegurança ho cobreix tot, menys el que t'ha passat. (aquesta la vaig experimentar la setmana passada)

         Si totes les lleis fossin tan fiables...


dilluns, 11 de març del 2013

"FUGIDA IMPOSSIBLE"

QUE COMPLICAT ÉS ESCRIURE BE!




Quan em vaig posar davant del paper les perífrasis, agrupades
al voltant dels líders més coneguts, Va, Van i Vaig ja m’esperaven.
Impacients per començar renyien entre elles per cridar-me l’atenció.
Rialleres, segures de les seva utilitat, es desfeien en compliments.
“Va, va, per què no comences d’una vegada. 
Fins i tot una imitant l’estil d’un famós escriptor
recitava: Vaig, vaig, és encetant el text així que aniràs més be”.
Refugiant-me en un verb .... poder començar,
 però de seguida... sentir que em deia;
“Has fet trampa, has fet trampa! No si val, no si val!”
Utilitzant tots el meus coneixements, 
transitant per l’arquitectura de la gramàtica.... 
continuar i, de cop, amagades darrera un substantiu
aparegueren terribles, les temibles concordances.
Alçades i ben pentinades, inefables, com fades retrobades.
Convertides en paranys per distreure els meus afanys,
de convertir-me en escriptor del meu segle, en el millor.
Mitja volta i cap enrere, cap al vers a la carrera.
Les perífrasis enfadades ... deixar-me de costat.
I aquí ... va començar el meu mal fat.
Buscant la subordinada, fugint de les concordances
pel meu nom em ... cridar.
“Eh, tu! no voldràs pas passar sense parlar de mi?”
“I tu qui ets? no fas cara de perífrasi, ni de concordant.”
“Tu per qui m’has pres? jo sóc el possessiu, el teu possessiu.
Sense mi, tu no faràs res, perquè tot el que tu toques és meu,
la meva força, el meu poder és immens.
El meu atractiu tu ja el coneixes, tu sempre parlaràs de mi i de tu,
del meu o el teu, de la teva i la meva. Ho veus home tot és meu!”
I tant si el coneixia, ... intentar cercar el verb convençut
que em lliuraria de la seva implacable persecució.
Fugia enmig d’adjectius innobles que m’insultaven
per no haver-los mencionat.
“Què voleu que faci! us conec poc, prou feina tinc amb els possessius.”
“Sí, sí, em ... respondre però en canvi sí que coneixes les concordances
i les perífrasis; i dels adjectius què n’has de dir!
preparats
decidits
concrets
amables
dolços
atents
generosos
comprensius
útils
arriscats
benèvols
nosaltres sempre estem a punt!”

“Eh, Eh, que això no és vostre, .... cridar el possessiu! Nosaltres és meu!”
Aparegueren les concordances que no estaven de vacances
“A cada u el que sigui seu, això no és cap cosa greu”.
Aprofitant un verb que passava distret pel costat dret
.... arrencar a corre per trobar el final de la pàgina.
Allí m’esperaven tots en renglera.
El adjectius altius.
Les perífrasis enfadades.
El possessius parlant-me dels seus drets i de les meves obligacions.
Les concordances satisfetes, alegres, distretes.
“T'esperàvem i comentàvem; som les més estimades i afortunades”.
Amb el cap cot .... passar al costat de les perífrasis que no em .... mirar
dels possessius enjogassats
i dels adjectius tots enfadats.
D’amagat .... signar.
Abatut,
desconsolat,
desesperat,
m’assegué per veure
El Diario de Patrícia
mentre les concordances festejaven i cantaven
“L’hem vençut, l’hem convençut, l’hem ben fotut. És nostre.”
Lluny, molt lluny, com un plany es sentí “ això és meu, és meu....”

                             Joan Bernadas 



17.06.11

divendres, 8 de març del 2013

Grans Poetes : MONTSERRAT ABELLÓ


Montserrat Abelló ha aprés a dir que no.  Algunes encara no en sabem.


APRENC A DIR QUE NO

 Amollo en la nit
la veu amarga o
la veu esperançada.
I aprenc a dir que NO.


Que ja no és temps de plorar
ni de lamentar-se, ni tampoc
el de cercar excuses fàcils.
I aprenc a dir que NO.

                                                                                 M. Abelló





dijous, 7 de març del 2013

FORGES!

Sempre genial.


Els clients que paguin en efectiu se'ls obsequiarà amb un tub de vaselina.  
         
                                                                  :-(

                                          

dimecres, 6 de març del 2013

PEDRA, PAPER O TISORA d'Estel Solé

Em van obsequiar amb uns llibres de poemes del PREMI AMADEU OLLER . Gràcies, Toni!
La guanyadora del any 2011, Estel Solé, té una maner d'escriure poesia que m'agrada.  Avui compartim un poema seu.

 No sé
si trucar-te o oblidar-te,
si entendre't o esperar que m'entenguis a mi,
si plorar o riure,
si revòlver o Flors de Bach,
si buscar la clau o rebentar el pany,
si entrar o quedar-me esperant,
si calces o tanga,
si t'enyoro o t'ignoro,
si cafè o tallat,
si Truffaut o Godard,
si tornar o no tornar,
si escoltar el cor o el cap,
si una nit tota sola o una nit en societat,
si ratlles o quadres,
si pedra, paper o tisora,
si un vers més o punt final.

                          Estel Solé



dimarts, 5 de març del 2013

Homenatge a la poetessa CARME GUASCH i DARNÉ

             Jo també hi participo amb una obra.  
                                                           És el meu "debut" com artista plàstica!


 Inauguració Exposició INTERACTIVA amb Recital Poètic
Dimarts març 19,30h     
CC. Cotxeres de Sants - Sala Exposicions Lluïsa Franch 
carrer Sants, 79  Barcelona
US HI ESPEREM! 
Durada de l'exposició fins el 23 de març.

dilluns, 4 de març del 2013

UN DEU SALVATGE


       
L'Eva també és actriu!

            I el grup IMPULS ho fa molt bé.
        
  Veniu a comprovar-ho!!!


divendres, 1 de març del 2013

"MATI DE BOIRA"

Hi ha dies que ja comencen malament...


Com gats que en la foscor, rabents,
s'esmunyen pels forats, silents,
les tenebres s'escolen
per les escletxes
de l'alba.

Trenca el silenci de la nit
el gall de plomes negres
i anuncia un dia
trist, de boira
i gebre

                                                                                  
           Glòria




LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...