divendres, 27 de setembre de 2013

BOSC DE PARAULES: El meu llibre

Doncs si, he escrit un poemari que presentaré properament.



La presentació serà el dia  4 d'octubre a les 19,00 hores a la Biblioteca del Vapor Vell, passatge del Vapor Vell 1, xamfrà carrer Joan Guell.
Està tocant a la plaça de Sants.

                                 HI ESTEU TOTS CONVIDATS!
  
                                                                                                                               :D

dimarts, 24 de setembre de 2013

" ESCAMPADES A LA TAULA..." de J.M.Tibau

Retrobem de nou  les poesies de J.M.Tibau, tendres i desbordant sentiment.


Escampades a la taula
dibuixen abstractes mapes, les molles,
camins il·legibles de tendresa
entre dos plats.

I presencien geloses l'art,
de vegades absent de paraules,
d'estimar-nos.

                  J.M. Tibau


divendres, 20 de setembre de 2013

RELATS CONJUNTS: Ruta 66

La nostra aportació a Relats Conjunts: LA REINA DE LA 66



En tota l'estona que duien de viatge no s'havien dirigit la paraula. En sortir dels lavabos de la benzinera va veure la seva maleta i la bossa a terra. Ell l'havia abandonat com un gos  (o com a la protagonista de Bagdag Café)...
El conductor d'un camió es va oferir a portar-la, però la Brenda va refusar la invitació.  Anar a on?
Va entrar a la cafeteria. Una dona amb els cabells despentinats i malcarada servia als clients. La noia va treure de la bossa una capsa de galetes. 
- Aquestes galetes les he fet jo, tasti-les. Busco feina.
I aquell mateix dia va aconseguir treball.
No va trigar ni un mes a fer-se càrrec de tot. La mestressa, en una taula del fons reposava els peus inflats de poagre i s'entretenia fent solitaris - es feia trampes-, ara la seva expressió era de total beatitud: la Brenda feia que rutllés el negoci i ella només tenia que fer caixa al vespre
En poc temps la fama de les galetes es va escampar, corrent de boca en boca entre els camioners, per tota ruta 66. Ningú no passava davant de la cafeteria sense fer-hi estada. El lloc era ara acollidor i polit, el cafè excel·lent i les galetes...ai! les galetes per si soles ja justificaven el viatge de Chicago a Los Angeles. I la rialla de la cambrera els hi omplia el cor.
La Brenda amb els pas de la anys es va convertir en la mestressa del negoci i en una llegenda vivent. Tots els camioners passaven per la cafeteria, i alguns pel seu llit, i tots l'adoraven. La Reina de la 66 l'anomenaven. Els que passaven pel llit li atorgaven una numeració una mica més alta.
Una nit la van voler atracar. Ella -quina una n'era!- és va resistir. D'un tret li van travessar el cor i els bitllets que amagava sota el seu pit esquerre. A la caixa no hi van trobar més que xavalla...
Ara reposa prop de la cafeteria. De això ja fa uns quants anys, però tots els camioners que encara freqüenten la ruta, quan passen pel davant del reialme de la Brenda recorden aquella dona opulenta, riallera, generosa i les seves galetes -les "brendes"- que mai ningú va aconseguir imitar. I fan sonar la botzina com un petit homenatge.



dijous, 19 de setembre de 2013

JOCS FLORALS DE SANTS, HOSTAFRANCS I LA BORDETA

  Avui el meu orgull de mare està pels núvols. A l'Eva, la meva filla poetessa, en els Jocs Florals de Sants, Hostafrancs i La Bordeta no li han donat un premi que n'hi HAN DONAT DOS: LA FLOR NATURAL  que podeu llegir al seu blog  I LA VIOLA, que és aquest poema que ve a continuació.





SER DE PLUJA



Ser de pluja
No sentir-me sotmès
ni a la paraula ni al gest
Ser cristal·lí i translúcid
gestar-me sota l'epidermis d'un núvol
nodrint-me de silencis
creixent en la llum celestial
i dur el sol en cada àtom

Ploure amb la cadència d’un salm
i davallar amb justa lleugeresa
coronant cada cim
saltant el congost i la gorga 
sense el dolor punyent de ses arestes

Ser d’aigua
Acaronar els marges del riu
i cantar el llenguatge dolç
de les pedres de tartera

Lliscar per tots els finestrals
i amarar amb dits aquosos
l’herba tendra dels prats

Llevar l’aroma del romaní
que hi ha al voral dels camins
i sadollar així
una natura amansida
que s’adorm amb la rosada
arraulida a ses mans

Ser líquid
I passar per la vida
sense la gravidesa dels mortals

Fluir
i arribar a bon port
amb el conhort de qui ha emanat
de manera precisa i total
Llavors hissar-me a un cel diví
i tancar el cercle vital

                          Eva Moreno

dimarts, 17 de setembre de 2013

"PARAULA, VEU I LLIBRE"

A banda de recitar un parell de poemes a la inauguració de l'exposició "Paraula, Veu i Llibre" que avui s'inaugura  he participat amb dues "obres d'art". Mireu-les.


       Es titulen:      LLIURES!!!      i     LLETRAFERIDA





...i si voleu opinar sigueu benèvols.

                                                                             :)

I el poema, "Llibres":


Llibres que tan sols fan bonic a la biblioteca
llibres que tan sols serveixen per guardar
flors seques.
Llibres trist i orfe que ningú llegeix,
amb fulls neguitosos de sentir una mà,
resseguir el seu text.
Esperant que uns ulls encuriosits desvetllin,
buscant entre línies, tots els seus secrets.

Llibres ordenats per formes, per color,
per l'estil del llom, ensopits i tristos
impacients esperen la mà amorosida
que els alliberarà de son trist destí.
Que acaroni el llom, que els obri la tapa,
com una finestra, per oferir al mon
tots els seus misteris, tots els seus tresors.

Oh llibres, curulls de saviesa,
oferint bellesa, que feu companyia,
que oferiu consol, amics que aconsellen
que guien i ensenyen i feu millor el mon.
Si us plau: Llibres per tothom!

                                               Glòria


PS: Estic pensant alguna cosa pels "Relats Conjunts" però no se'm acut res. Ho seguiré intentant...

dijous, 12 de setembre de 2013

"MEDITERRÀNIA"

El d'avui és un poema molt bonic  inspirat en la nostra terra, escrit per la meva filla Eva, que li va valdre una Englantina.  




 Ara mai,
que la llum ja declina
i s'adorm el dia sobre les vinyes
acluco les pestanyes
amb lassitud
obeint el dia

Tal com fa el temps
sobre la pedra dels teus monestirs
s'ha fet més dolç i turgent
cada paisatge, cada moment
i res ja no esborra
el teu encuny matern

En aquesta hora baixa
em venç l'hivern
em fan basarda les hores
que bateguen sobre el silenci
mentre m'enyoro com un infant orfe
i acarono les meves arrels

Arrels
forjades en tardes mediterrànies
on la tèbia arena m'acotxava el cos rabent
mentre els pins vinclaven sobre el vast blau
i el sol despertava sobre cada llavor :
aquella dels teus homes
i el raïm de cada tardor

Ara mai
que em sobren tants hiverns
recolzo l'ossada sobre cada record
el jorn ja davalla
les ombres s'estenen, inexorables
i no em basta el foc del calder

Com fan els teus ceps
amb les branques lloant el cel
i, dins la terra catalana
les venes del vi rogenc
Acomboia el meu son
del que  ja no tornaré

            E. Moreno i Bosch




Pintura J. Sorolla.



LLIBRES PER TOTHOM

Mireu quin vídeo més tendre i bonic. Va guanyar un premi al millor curtmetratge el 2012.



I això em serveix per anunciar-vos que el dimarts, dia 17 a les 19 hores inaugurem a la Biblioteca del Vapor Vell l'exposició
                                    
                                  "Paraula,  Veu  i Llibre"

Us hi esperem!!! 
                                                                 :

dilluns, 9 de setembre de 2013

JA HO DEIA L'AVI

Clar i Català.



Que el poble espanyol recordi que, no havent sembrat més que odis a Catalunya, no pot pas certament collir-hi flors d'amor. A sengles malaguanyades campanyes d'efusió, sempre de procedència catalana, Espanya ha respost amb el fuet de l’energumen o amb l'envestida imperativa del cafre.

                Francesc Macià (1925)
                                  
 

dissabte, 7 de setembre de 2013

"POSTRES NOSTRATS"

Una suggerència pel postre de la Diada! 
                                              Crema catalana!!! 




L'inconvenient és que no està cremada  -tan bo que és el sucre cremat!- i que no està resolt com afegir-hi el triangle blau. També falta l'estel, però això és més fàcil de solucionar.


                                                                                                 ;D

dijous, 5 de setembre de 2013

UNA NOVA BLOGAIRE

La meva filla Eva, ja te el seu blog. Fins ara podíem llegir els seus escrits a  "El que em passa pel cap" però  ja  te el seu propi espai i és molt interessant. Passió de mare? Em penso que no. Jutgeu vosaltres mateixos: VERS AL COVE


 


                                                                                                                         : D

dimarts, 3 de setembre de 2013

JA HA ARRIBAT L'HORA...

de perdre aquests quilets de més. 



Un consell:
pot semblar molt pràctic, però no és una bona idea per fer un regal...

                                           :(

diumenge, 1 de setembre de 2013

EMOCIONA'T

Pell de gallina!



Potser ja l'hàgiu vist tots aquest vídeo, però és digne de recordar.
Quadern de Mots em va fer arribar l'enllaç. 
                                           Gràcies, bonica! 




LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...