dimarts, 28 d’abril del 2015

GURMETS o ESNOBS?

Buscant una recepta alternativa més innovadora que la que proposava l'Eva A pel jeroglífic, tot seguint el suggeriment del mai prou ponderat Pons, vaig trobar aquesta:

-Papada de gochu asturcelta, confitada a fuego bajo deuxelle, con setas y suero de pimientos asados en casa. O sigui això:


Per si no ho sabeu el gochu asturcelta és un porquet (bé, "porquet" és un eufemisme, més aviat és un porc com una casa) la mar de bufó


...que fa pena de menjar-se'l, tot i que deu d'estar molt bo.

Ara, sincerament, la presentació, amb tantes punxes i filferros, la trobo poc atractiva. I la ració molt escassa. A mi que me'l portin guisadet amb alguna patatona i una salseta ben fonamentada i que es deixin de virgueries.

Potser no sóc tan refinada o sibarita com alguns, però a mi em sembla que a vegades ens deixem prendre el pèl amb aquestes innovacions que ens volen vendre.

O no?
                                                                                    :-O

dijous, 23 d’abril del 2015

FELIÇ DIADA!

 Que la màgia de Sant Jordi ens ompli de llibres, roses...




                   i amor!

                                                                         :-D

dissabte, 18 d’abril del 2015

RELATS CONJUNTS: Jeroglífics

 La nostra col·laboració a Relats Conjunts




Ja de petit en Ramon Sescases va demostrar una inclinació malaltissa per tot el que feia referència a l'antic Egipte. Col.leccionava escarbats i les manualitats de la escola s'assemblaven més  a un vas canopi  que la gerreta que tenia per model.

Quan va anar creixent continuà en augment la seva afició. Com era d'esperar va voler ser egiptòleg i estudiant de valent va anar coneixent fil per randa totes les deïtats, els faraons i les seves dinasties, els costums, les cerimònies. Tot. Ho sabia tot i seguia investigant.

Als pocs amics que tenia, perquè era poc sociable i la seva conversa avorrida girava sempre sobre el mateix, els va demanar que en lloc de Ramon li diguessin RamSes, adjuntant nom i llinatge, i perquè no va gosar demanar que li diguessin Ra, solament, com el deu del sol, del cel i de la vida.
Viatjava sovint a Egipte i no se li coneixia parella de cap mena ni altra afició que l'esmentada.

Fins que un dia va sorprendre a tots anunciant el seu prometatge amb la professora que li ensenyava a desxifrar jeroglífics. Quan els hi va presentar es va aclarir tot: la dona era força més gran que ell, seca i esprimatxada, cadavèrica, amb una pell fosca i apergaminada. Els ulls inexpressius i uns llavis ressecs que mai somreien i que amb prou feines feia servir per parlar. En RamSes, seguint el seu deler, s'havia enamorat d'una dona que semblava una mòmia!

Es van casar i val a dir que van ser feliços.

                                                             :-O

dijous, 16 d’abril del 2015

DIUMENGE DE MÚSICA I POESIA

Si ens voleu acompanyar el diumenge 19 d'abril a les 6.00 de la tarda.

 

Cantarem amb la Coral uns Noturni de Mozart i cançonetes d'amor, intercalant-hi poemes, alguns meus. 
També ens acompanyara un violinista. 
Penso que ho passareu bé i l'entrada és GRATIS.

L'adreça Violant d'Hongria, 39, a Barcelona. 

                                                                                                      :-)

dimarts, 14 d’abril del 2015

ELS TEMPS CANVIENT

els jocs també!
 

Una amiga em va dir en veure aquesta imatge que el nen que vol jugar a pilota és perquè encara no li han comprat el móbil. Que en penseu?

Ara, si que és cert que hi ha gent malalta de mòbil, de facebook i de youtube:
  


  Mooolt malalta!!!
                                                                                         :-(






dissabte, 11 d’abril del 2015

"PETONS D'ALES BLANQUES"

Un poema d'amor primaveral, de les Itineràncies poètiques.




Petons blancs 
com a flors d'ametller,
-papallones albes-

volen dels teus llavis als meus
que el amor els mana.

Petons saborosos i blancs.
Petons i rialles!
Quin amor més tendre
quan el cor ens parla...



                                        Glòria

dimarts, 7 d’abril del 2015

OBJECTES IMPOSSIBLES

Fa anys a la Virreina van fer una exposició d'objectes impossibles. L'anunci era aquesta cafetera per a masoques. 


Tafanejant he trobat al creador - Jacques Carelman- d'aquells objectes impossibles, alguns ben curiosos. Però el que és més curiós és que es poden comprar. I n'hi ha una gran varietat, per tots el gustos.
A mi particularment m'agrada aquest balancí, penso que pot ser més còmode que els de tota la vida.


El que ja no em sembla tan pràctic és aquesta manera de transportar gatets.

Oi que no?

Aquí teniu moltes més coses boges i imaginatives.
                                                                                                               ;-)

dissabte, 4 d’abril del 2015

DISSABTE DE GLÒRIA

de 1951...
Després de uns dies de recolliment de Setmana Santa amb processons, Via Crucis i rosaris; una setmana en que els cines estaven tancats, a la radio només s'escoltava música clàssica i la tele no existia, arribava el Dissabte de Glòria.
I a les 12 del migdia repicaven totes les campanes de les esglésies i la gent sortia amb alegria al balcó fent xivarri amb tapes d'olla i carraques. Potser hi ha qui encara ho recorda. Aquest dia era el meu sant...
I aquesta sóc jo, la primera de la fila, fent gresca al terrat del meu avi, amb la meva mare -que bonica que era!- i les meves cosines. 



Ara la Setmana Santa és temps de lleure. La  Resurrecció es celebra en diumenge i aquesta tradició del dissabte de Glòria s'ha perdut, i amb ella tot l'encant que abans tenia. Per bé o per mal els temps canvien! 

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...