dimarts, 30 de juny de 2015

EROTISME I VACANCES

Estem a l'estiu, fa calor, s'acosten les vacances... Aquest any no tanco el blog, però estarà mandrós...com jo. Em penso que poques entrades faré, però segur que tafanejaré pels vostres.
Abans, però, us vull convidar a la inauguració de l'exposició sobre erotisme que cada any fem al Vapor Vell.

Aquesta és la meva obra:



 Una carbassa masculina i singular!

Doncs ja ho sabeu, si voleu venir a escoltar-nos recitar poemes, nosaltres estarem molt contents de rebre-us:

                                                                                                    ;-)


Ah, i que passeu un BON ESTIU!!!

                                                                    

dilluns, 22 de juny de 2015

ANUNCI ENTENDRIDOR

Si, ja ho sé, els anuncis amb animals estan pensats per tocar la fibra sensible de les persones que els estimem. 

video

Però aquest porta un missatge esperançador. 
I el gosset, que sembla un petaner, és molt eixerit.

                                                                                                              :-)


dimecres, 17 de juny de 2015

RELATS CONJUNTS: Chichén Itzá

La nostra aportació a Relats Conjunts



De sempre li havia agradat fer miniatures, però la seva afició mai havia interferit ni en la seva vida social, ni en la de parella. Trobava temps per tot. Es sabia organitzar. Fins que el Ricard el va engrescar a participar en un concurs regional.
Aleshores va decidir guanyar, reproduint a escala i amb tot luxe de detalls el temple de Kukulkan, la piramide de Chichén Itza. Va aconseguir tota la informació que requeria, es va proveir de material i es va atrinxerar en el quartet de la planxa.
A partir d'aquell moment dedicava totes les hores del seu lleure a culminar aquella obra que li havia de donar reconeixement entre els miniaturistes de pro.

- Pep, hem quedat per sopar amb els Rovira, espavila!
- Ho sento, Laia tinc molta feina, he que calcular bé les coses abans de començar. Ves-hi tu, cariño
- Pep, fa un dia esplèndid, anem a la Barceloneta a passejar i fem una paelleta?
- Impossible bonica, estic molt liat
- Pep, en Ricard té entrades pel Lliure, hi anem, oi?
- Vaja, em sap greu, ara no puc deixar la maqueta. Ves-hi tu, si vols.
- Pep, podríem anar al Florida, en fan una que té bones crítiques.
- Prou, Laia que no veus que tinc feina!
- Pep, que et sembla si...
- No, pesada!
- Pep...
- No!

La Laia va deixar de proposar-li a en Pep sortides i activitats. Va començar a prescindir de la seva companyia i sortia amb els amics i sovint amb el Ricard. Al cap de mig any va pensar que si per en Pep era més important aquella remaleïda piràmide que ella potser no se l'estimava tant com va jurar aquell dia a la platja de Caldetes. I va començar a trobar-li defectes que fins aleshores no li havia vist.

Resumint:  En Pep va guanyar amb tots els honors el concurs regional i va poder posar el diploma  que ho acreditava, un diploma molt bonic amb artístiques orles de filigrana, a la mateixa pared i al mateix clau on abans penjava la fotografia de la Laia i d'ell, feliços i somrients, aquella tarda que s'havien jurat amor etern a la platja de Caldetes .      :-(

La Laia ara surt amb el Ricard.
                                                              ;-)

dissabte, 13 de juny de 2015

"EL SAQUEIG" de Joan Margarit

M'han regalat l'últim llibre de poemes de Joan Margarit, -gràcies, Rosa Maria-, "Des d'on tornar a estimar" és un llibre que recomano. Hi ha un poema, que es repeteix a la contraportada, que m'ha colpit.  És aquest.






En acabar la guerra van voler
arrencar-me la llengua.
La que em parlava l’àvia quan tornàvem dels camps.
A l’escola llegíem en veu alta,
sempre en castellà.
Però igual que les pedres, les flors o el desempar,
arreu ens acompanyen les paraules.
Mutilades i tot,
han acabat dient el que havien de dir.
Encara deu haver-hi, entre esbarzers,
aquella é tancada de Lleida que vaig perdre.
Que vaig perdre per sempre.
La llar de foc cremava les paraules,
però la vida se’m va endur molt lluny.
En acabar la guerra van voler
arrencar-me la llengua.
Però no van poder, i vaig emportar-me
les flames i la casa entre la boira.
Aquest encara és
el lloc on s’inicien els poemes.
No haver perdut la llengua m’ha deixat
a mercè d’una gent que era la meva.
 

                             Joan Margarit

dimarts, 9 de juny de 2015

ACTIVITAT LÚDICA

Aquesta que aquí es mostra està pensada pels culés, però té altres vessants:


  video 

-Es pot fer amb altres ampolles: d'altres marques, de refrescs o inclús amb copes.
- Es poden assajar altres himnes o melodies.

Jo mateixa estic provant  de bufar "L'hereu Riera" amb a ampolles d'orxata.

Aviat venen les vacances i tindrem temps per practicar, després feu un vídeo, ho pengeu i ho compartiu!

                                                      :-D


Ah, i VISCA EL BARÇA!

dissabte, 6 de juny de 2015

RELATS. Les amigues: La Berta

EL NIU BUIT




La Berta ha canviat molt des que la vaig conèixer. Va arribar a Barcelona com la senyora de Robles y Caravaca, del braç del seu marit, que era un alt càrrec d'una gran empresa,  quan el van destinar aquí. Era la perfecta mestressa de casa, sempre impecable, tan educada, tan arreglada i...una mica “florero”.

Quan el seu marit la va deixar per una dona bastant més jove, per ella va ser un TRAUMA amb majúscules.  Les “amigues”- aleshores encara no ho érem gaire- la vam acomboiar i animar tant com vam poder. Gràcies a la mala consciència del marit i a que estaven casats amb regim de “gananciales”, va quedar en situació molt acomodada. Llavors es va abocar en els seus fills un noi i una noia adolescents. Tot i que és una dona  que fa goig de mirar no va voler tenir relacions amb cap dels borinots que l'envoltaven.

Quan al cap de pocs anys es va casar la seva filla Loreto, la Berta va tenir una depressió de cavall. Totes les amigues –que ja ho érem una mica més- la vam omplir de bons consells i de frases estereotipades de consol. Ho va superar abocant-se en el Mauricio, el seu fill.
Però, com és lògic, al cap d'un temps el fill va voler anar a viure amb la seva “novieta”.

Això ja va ser un daltabaix. Aquí sí que totes les amigues -que ja l'apreciàvem molt- ens vam haver d'emprar a fons. No la deixàvem de petja, la fèiem anar a tot arreu. Concerts, cinema, museus, excursions, sopar de noies i fins i tot a ballar, amb la Teresa, que cada setmana hi va.

Al poc temps la Berta ho va superar i es va revelar com una de les més animades de la colla, organitzant i participant de totes les activitats amb entusiasme.
L'últim dia que ens vam reunir, però, estava una mica moixa.

-    Berta, què tens? Estàs desconeguda, tan seriosa i encaparrada. Que no et trobes bé ?
-         Estic amoïnada. El meu fill es separa.

-         Quin disgust!

-         I tant! Imagina que ara em diu que tornarà a casa amb mi. Com que el pis on viuen és d'ella...

-         Així tindràs companyia!

-         I feina!  Tant desendreçat i poc polit que és. I per menjar un llepafils. Tan tranquil·la que estic ara...

-         Noia, tant que ploraves quan van volar del niu els teus fillets.

-         I jo que sabia com de bé  s'està  tota sola!

-         Mira, doncs fes-li entendre de bon principi que amb el tracte no hi entra ni la mare lloca,  ni la mare minyoneta, ni la mare 3 estrelles Michelin... que no és malacostumi! De tota manera això deu ser provisional.

-         I jo què sé!

Un bon disgust, pobra Berta. Ara que els pollets s'espavilaven sols n'hi torna un, amb esperons,  a complicar-li la bona vida que s'havia organitzat.

                                                                                              :-(
                                                                             

dimecres, 3 de juny de 2015

ARTIFICIS ESPECTACULARS

Ja he comentat en altres ocasions que em fascinen els artificis, allò que els francesos en diuen "trompe l'oeil". Fan que una paret desangelada o una porta antiestètica es converteixi en una obra d'art. Ara veig que la mateixa tècnica l'apliquen als carrers aconseguint efectes sorprenents.

Una rèplica de la Tour Eiffel:


una zona catastròfica:


o uns visitants inesperats:


Aquí en podeu veure una col·lecció de diferents; espectaculars i ben aconseguits.

També és pot aplicar la mateixa tècnica als sostres, encara que aquest de baix dona molt mal rotllo, la veritat.


Una mica de macabre, oi, a qui li pot agradar un sostre així?


                                                                                                                  ;-)

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...