dijous, 29 de setembre del 2016

D'ALLÀ ON NO N'HI HA...


 




                  no en pot rajar!!!

                                                                           :-(

dimecres, 21 de setembre del 2016

RELATS CONJUNTS: Una granja innovadora

La nostre aportació a RELATS CONJUNTS




La granja del professor Mel·les Empes Kothothes era una granja experimental, sens dubte. El bon professor, curull d'imaginació i de coneixements científics, estava disposat a revolucionar totes les idees preconcebudes fins ara en temes agropecuaris.
Havia començat amb els llegums, havia plantat unes varietats de les mongetes del ganxet - les del boixet i les de la cadeneta- manipulades per ell, que serien finíssimes de paladar, fàcils de cultivar de manera exhaustiva, així  no caldria deixar mai la terra al guaret. Les mongetes, transgèniques naturalment, tindrien totes aquestes avantatges i a demés es courien ràpidament i es conservarien molt de temps, sense por de que es corquessin.
En qüestió de fruites i hortalisses  havia fet un empelt de meló i plàtan que va resultar exquisit, quan el pogués comercialitzar li prendrien de les mans i ara estava esperant la collita del pebrerginia, un pebrot empeltat de albergínia  que seria molt pràctic tant per fer samfaina com per escalivar.

La qüestió del bestiar ja el neguitejava més. La idea de fer ous amb sabor de cansalada la tenia sempre present, però creuar un garrí i una gallina semblava complicat... Estava experimentant amb els pinsos a veure si trobava la fórmula idònia. També li ballava pel cap la manera de que determinades aus posessin ja els ous durs, estalviant-se així la feinada de bullir-los. 

A les vaques les tenia a una dieta innovadora, a veure si aconseguia que donessin llet de soja i més endavant provaria amb la llet merengada, que el tornava boig.

Una feinada, pobre professor! Davant la incomprensió i la incredulitat del món científic i del pagesos del entorn, ell lluitava per fer la seva granja l'orgull del seu país d'acollida i l'enveja de les nacions veïnes

                                                                                                                       :-0

divendres, 16 de setembre del 2016

ORGULL DE MARE

Ja procuro fer cures d'humilitat, però hi ha coses que em fan estar molt orgullosa i no me'n ser estar de presumir. En els Jocs Florals de Sants, Hostafrancs i La Bordeta la meva filla Eva ha guanyat l'Englantina.
El poema premiat és aquest:





NON PLUS ULTRA

Obriu-me de bat a bat els finestrals
que soni el meu pensament en clau de sol,
demà el meu cor ja no m'empenyerà la sang.
Que es faci la llum sobre el pàl·lids llençols
abans que esdevingui cendra amb el meu cos.

Serà el cel que m'és promès més regalat?
Quin destí més alts diran els verds xiprers?
No hi haurà als meus ulls un paradís més grat
que sé que la terra meva és el meu cel
i res no puc fer jo en qüestió d'arrels.

Deixeu-me ser aigua, terra, vent i foc
- sia la meva darrera voluntat -
que ja he viscut l'exili sense horitzons
i una absència coronada de reixats
amb un retor d'oreneta tan somniat.

Vull tornar en aigua de pluja algun instant
per sadollar l'espigol i el romaní
i nodrir el cirerer que ombreja el mas
al davallar pels rierols més antics.
Que no ha sabut mai de ploure el meu país.

I quan canti el mots dels poetes de la meva pàtria
que el meu alè sigui el vent suau de llevant
i a la pell del mar hi dibuixi solcs d'aire
Que voldré evocar els lents estius enyorats
germinant records d'escuma i de coralls.

Vull destil·lar dins el vi els meus focs follets 
abaltint-me sobre el pàmpol de la vinya
que el meu cor, com les redoltes, lloï al cel 
Vull aclucar les pestanyes com ho fa el dia
i ser la sang de la meva terra antiga.

Vull ser el foc que escalfa el pa de cada jorn
inflamar el crepuscle de nits estivals
El sol mediterrani que a foc lent cou
les romàniques espatlles dels altars 
endolcides per la pàtina dels anys.

Que cal més d'un Deu, set dies i set nits
i el coratge i la suor que ens ve de lluny
per crear un indret més bell que el meu país.
Cal l'home, el seny, la rauxa, la falç i el puny
i el silenci ple d'orígens dels seus murs.

Si és malfiança que em disculpin les deïtats
-ser cabut ens ve de mena als catalans-
però no em cal el setè cel per restar en pau.

                                            Eva Moreno i Bosch
 


Foto de família:



Ah, i el que és important també! Amb aquest premi ha assolit la condició de Mestre en Gai Saber en els Jocs Florals del meu barri!




                                                        :-D


dilluns, 12 de setembre del 2016

CURA D'HUMILITAT

Sempre us ensenyo els dibuixos i les pintures que m'han quedat millor. En XeXu es va interessar per veure les menys reeixides. Doncs aquí en teniu unes quantes:

Un gat d'ulls estranys:




L'aquarel·la, tot i que m'encanta, se'm resisteix i és una batalla que no sé si donar per perduda...

Opineu:









Ho segueixo intentat, o ho deixo córrer?


                                                                                                             :(

dimarts, 6 de setembre del 2016

PALABRA DE ÁNGEL

Avui data del naixement de Angel González comparteixo un poema que li vaig dedicar.
En el poema incloc, en negreta, títols i frases de poemes seus. És el meu modest homenatge a un dels meus poetes preferits en llengua castellana. 





Meriendo algunas tardes tus poemas,
algunos tienen ironias de chocolate negro,
más todos son muy tiernos.
Saboreo la entraña de tus versos
y siempre me sorprendo
de que a pesar de estar bañados
de tristeza me produzcan sosiego.         
Saboreo con fruición
-palabra sobre palabra-
las palabras de tus versos...

Nada grave sucede si repito,
Si mojo en el té la cuarteta de algun verso
Absorbo absota las palabras
y me alimentan luego.
Angel humano, más que humano, cierto,
en el áspero mundo que vivimos
me sirve tu poesia de sutento,
y la meriendo con placer algunas tardes,
paladeando las metàforas,
saboreando los verbos.                        
Versos que mordisqueo con fruición.
alguno amargo, más todos, todos
llenos de ternura y sentimiento.

                                                    Glòria

dissabte, 3 de setembre del 2016

"EL JARDÍ DE LES DELÍCIES"

Com un somni delirant El Bosco crea un món oníric en que la imaginació es desborda i tot és possible. Impressiona aquest quadre inquietant!




Si algú està molt interessat pel tema AQUI podeu veure el documental complert. (Dura una hora i mitja!)



                                                                          :-0

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...