"ET VEIG"

Un amor, sincer i per sempre. I a demés un bellíssim poema.

Et veig

com un raig de llum damunt l'empedrat gris,

enmig la claror que destaca el teu rostre de rosella.

Et veig

alegre, desperta, seriosa i greu, com les estacions del any

que donen voltes des de sempre.

Et veig

caminat al meu costat prudent i una mica distant

com les muntanyes que vull aconseguir.

Et veig

somrient, il·luminant l'horitzó, obrint camins d'esperança

al teu voltant

Et veig

i el cant que sento dintre meu, em fa dansar d'alegria

sobre les fulles de la Primavera.

Et veig

i els teus ulls son un reclam impossible de desobeir,

ets un llampec que travessa un núvol,

una guspira de foc que incendia el cor.

Et veig

i camino pensant quan tornaré a sentir la veu de cristall

que m'empresona.

  Et veig....

                          Joan Bernadas