dilluns, 24 d’abril de 2017

DESENLLAÇ



Avui 
m'has fet tan feliç
quan m'has dit
que no m'estimes...
Tants dubtes 
que em feien mal,
tants secrets, 
tantes mentires.

Jo et deia: m'estimes? -Si
 -fredament em responies-
i jo no m'ho creia, saps?
Però callava i seguia.
No volia veure coses
que la raó no entenia
i un dolor somort i fosc
tot el cos em resseguia.
I et mirava de reüll
i mil dubtes m'estremien,
I et mirava fit a fit
i desviaves la vista.
Tant patir sense pensar
desfer el nus que m'oprimia
aguantant estoicament
aquest viure de mentira.

Avui que per fi has gosat
dir-me el que no t'atrevies
pensant destrossar-me el cor
m'has alliberat del viure
fals i estult que arrossegàvem
quan m'has dit que no m'estimes.

                                 Glòria




Pintura: R. Magritte

diumenge, 16 d’abril de 2017

RELATS CONJUNTS: Atracció fatal

La nostra aportació a Relats conjunts





Aquella hora màgica de la nit el riu tenia una llum encisadora, fascinant. L'atreia. Les llums onejaven fent camins sobre l'aigua absolutament negre. Semblava que s'esforçava en atraure la seva atenció, la seva mirada.
Abstret el seu pensament en les aigües del riu oblidava les angoixes que el torbaven:  el daltabaix d'un matrimoni al que havia arribat absolutament -absurdament- enamorat, el fracàs amb el fills, la traïció del seu soci, l'amic de l'ànima, que l'havia abocat a la misèria, uns dolors que el feien sospitar símptomes d'una malaltia important... Tot plegat una vida que no valia la pena viure. I el riu que rumorejava "Vine, vine..."
Semblava tan senzill. Un salt i s'acabava tot. Uns minuts de sofriment i la pau per sempre...
"Vine, Vine..."
No ho havien posat fàcil pels suïcides, però tampoc era impossible. Hipnotitzat per l'aigua el seu cos es vinclava cap al riu, quan de sobte el vol d'un ocell que va sortir del no res el va esglaiar.
Va reaccionar sobresaltat. Després d'uns minuts de titubeig, pensarós va retornar, poc a poc, a casa seva. Ben mirat encara era jove, el mon era ple de dones i d'oportunitats i qui sap si les dolorets que sentia eren fuit de la seva hipocondria.
Es donaria una altre oportunitat. Ben mirat, arribat el cas, havia formes més còmodes de suïcidar-se...

diumenge, 2 d’abril de 2017

MENJAR AMB ELS ULLS

Ja ha passat Sant Valentí, una festa en que els excessos romàntics són molt adequats, però la nostra festa per celebrar l'amor és, segons la tradició, Sant Jordi, que ja s'acosta.
Preneu model, doncs, si us voleu lluir en les amanides o en els postres, d'aquests petits trucs que faran el menjar encara més apetitós... Entra pels ulls!


video


                                              Que vagi de gust!

                                                                                             ;-)

        


dissabte, 25 de març de 2017

A PROPÒSIT DELS ARNOLFINI...

Tafanejant pel Google he trobat moltes versions, algunes de ben curioses, del famós quadre de Jan van Eyck. 



Aquestes en són algunes:

Fernando Botero


Benjamín Domínguez. Aquest pintor
n'ha fet un munt de versions del quadre.


 Versió felina de Susan Herbet

Lucho Piedrahita


 Pablozeta


 David Ho 
  


De plastilina, de Inma Grueholz



A Legoland

Els Gustalfini


  i els Elmolfini


N'hi ha moltes més, però em sembla que ja en teniu prou per demostrar com és de popular i versionat aquest quadre del pintor flamenc. 
 
                                                                                                           :-)

dissabte, 18 de març de 2017

"RELATS CONJUNTS": El preu de ser originals


La nostra aportació a Relats Conjunts.






Penso, Heribert, que amb el dineral que t’han costat aquests vestits podríem haver trobat una disfressa més adequada.  De Bony and Clyde, per exemple. Còmodes de portar i per ballar, ideals. O, si volies una cosa més “artística” de Frida Kahlo i Diego Rivera, que la Frida portava uns vestits molt afavoridors i jo, morena com soc, amb una trena i una cella quedaria calcada. 
Però tu sempre vols ser original! Qui sabrà que anem de quadro de Van Eyck?  T’ho dic jo: ningú! I el pitjor és que és impossible ballar amb aquesta cua. A sobre a tu aquest barret et queda fatal. Estàs horrorós!  Em recordes un personatge de “Alícia al país de les meravelles”.
D’acord, ja ho sé,  la festa és a les nou i ja no hi ha temps per canviar res, però un altre any em preguntes a mi el que en penso o hi vas tot sol.
Ah, i mentre m'acabo de maquillar  porta a passejar el “Raspall” que deu estar neguitós, que del matí no ha sortit, pobret.



divendres, 10 de març de 2017

A LES COTXERES DE SANTS

Aquest és el dibuix que vaig fer. El tema de l'exposició, que durarà fins el dia 25, és "La Solitud". L'acompanya un petit poema.




Arbre de la soledat,
ja amb les branques despullades,
unes són plenes de sol,
d’altres plenes de nostàlgia…
Soledat de llums i ombres,
soledat, fidel companya.

                         Glòria



dissabte, 4 de març de 2017

EN VEU DE DONA

Us hi esperem, celebrarem junts el dia de la Dona amb poesia!


Cartell de Clara Ruiz


Poesia de dones



                 Compartirem la poesia de:


- Montserrat Salvà – Clementina Arderiu
- Simona Gay - Rosa Leveroni - Joana Raspall
- Gloria Fuertes – Montserrat Abelló
- Maria Beneyto – M. Mercè Marçal

- Gloria Bosch- Anna Dodas- Estel Solé…


                   i la de qui vosaltres desitgeu 


Dia 8 de març  a les 19 hores

Biblioteca del Vapor Vell

Pje. Vapor Vell, s/n . Barcelona





LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...