dimarts, 17 de gener de 2017

RELATS CONJUNTS: Blau nit

La nostra aportació a Relats Conjunts:




La nit no es presentava gens prometedora, entre els homes que bevien a la terrassa no hi havia cap client en potència.  Alguns ja els coneixia, eren els habituals. 
El pallasso blanc actuava al cabaret proper, on, abillat amb un barret punxegut explicava acudits pujats de to i es ficava amb el govern que estigues al poder amb força gràcia. Malgrat la seva feina era un home trist i rancuniós i solament mostrava tendresa per la seva gateta "Miolet" i a la seva parella, un tenor que també actuava al cabaret i que vestit d'uniforme amb entorxats cantava romances d'amor i cançons picardioses. Aquests no farien "gasto", no els hi agradaven les dones.

El bohemi de la boina també era un habitual. Passava molta estona bevent una única consumició, un pastis, que feia durar tota la nit. Parlava molt poc amb els seus companys de taula i dibuixava contínuament en una llibreta  apunts i esbossos per un futur quadre que el faria famós internacionalment. Tampoc no faria "gasto", no tenia peles.

El de la gorra ja la havia vist alguna vegada al bordell, era un fatxenda i li agradaven molt jovenetes. Com a client quedava descartat, no faria "gasto",  ella ja no era una nena, no era el seu tipus.

I l'atractiu cavaller que prenia una copa anava acompanyat... Llàstima perquè semblava que la mirava  amb interès. Quan ja donava la nit per perduda "l'atractiu cavaller", amb l'aquiescència de la dama  li va fer una senyal i, molt educadament, va demanar-li que els acompanyes. Li va retirar la cadira per convidar-la a seure i li deia "demoiselle". La vetllada prenia un gir sorprenen.
 Era una parella en busca de noves experiencies? Un escriptor que volia saber les vivencies d'una dona de la nit per fer-ne una novel·la? Un pintor que buscava una dona de món per retratar-la? Dos sàdics assassins que l'havien escollit com a víctima per matar-la i esquarterar-la?   Va demanar un Pernod. Aviat ho sabria.


dilluns, 9 de gener de 2017

"REIVINDICO"

Compartim avui un poema d'un bon company del Col·lectiu d'Artistes de Sants. Aquí en trobareu més des seus poemes.








Enderrocar tot allò que empresona el pensament.
Reivindico veure i ser vist.
Eliminar l’aïllament.
Reivindico la fi de la incomprensió.
Poder-me apropar i que se m’apropin.
Reivindico la fi dels murs.
El respecte als artistes, a les lletres.
Tot això reivindico!  

Pep López Badenas
octubre, 2016

diumenge, 1 de gener de 2017

EL PRIMER DE L'ANY

El primer post és per desitjau-vos un BON ANY


 
 
I després aprofitaré per fer una llista dels llibres que he llegit en 2016, no ho he fet mai i potser és costum fer-ho quan s'acaba desembre, però jo ho faig ara, quant l'any comença. A part de la poesia, que és la meva lectura habitual, aquests són el llibres:




















 




No sé si interessarà  a algú saber els meus gustos literaris, encara que és evident la meva preferència per Eduardo Mendoza. No faré valoracions de les novel·les llegides, perquè considero que els gustos són personals i per tant la meva opinió pot no valdre a tothom. Només diré que m'ha sorprès molt gratament un Mark Twain diferent del que coneixia pels llibres de Tom Swayer.



dissabte, 24 de desembre de 2016

TOTHOM HO SAP I ÉS PROFECIA





                                            I un 2017 ple de joia
i felicitat.
 
                                                                                                                      :-)


diumenge, 18 de desembre de 2016

RELATS CONJUNTS: Malsons a Gràcia

La nostra aportació a Relats Conjunts:




Els malsons de la Natàlia es repetien nit rera nit. Sempre era el mateix: un rectangle de ciment completament esquitxat de colomassa.  I de fons el parrupeig de coloms que anava pujant d'intensitat fins a fer-se insuportable. Llavors es sentia la veu d'en Quimet:
-Colometa!
I ella es despertava, però el malson continuava encara...

                                                                                  

dijous, 15 de desembre de 2016

EL MEU GOS, FIDEL AMIC

Un dels poemes que es van llegir ahir a Cotxeres. És d'un autor anònim i a les persones que ens agraden els animals ens fa caure la llagrimeta. 







Si es cert que no tens més glòria
que la que et donem aquí,
deixa’m ser el teu amic
i per mi serà una joia,
que joia és poder estimar
aquell que tant ens estima
i a canvi d’un xic d’amor
ens donaria la vida.

Recordo quan de menut
eres com una joguina
igual que pelfa i cotó
potser de seda molt fina.
Anaves amunt i avall
com una baldufa xica
i tots els teus acudits
ens feien gracia i somriure.

Arreu trobaves bon llit
entre draps i sabatilles
i ajagut als meus peus,
era com una delícia.
Amb una pilota vella
feies les mil correries
i com un infant mimós
esperaves les meves carícies.

Ara ja t’has fet gran com a tots,
et passa la vida
els anys fan que et falti
la il·lusió, el goig i el delit de viure.
És mes trist el teu mirar
els teus ullets, no somriuen
i quant t’acariciem el llom
ja no ens llepes, sols ens mires.
No ens deixis amic fidel
que encara ens dones alegria
es igual si t’has fet vell,
tot va morint cada dia.

Quan arribi el darrer moment
que això també és llei de vida
et posaré baix d’un roser
potser sota una alzina
i quan no ens vegi ningú
aniré a fer-te companyia
i si se m’espurnen els ulls
diré: - És  culpa de la ventisca
perquè plorar per un gos,
hi ha molta gent que ho critica.




Imatge: Borja Lösssius

dissabte, 10 de desembre de 2016

POETES QUE PARLEN DE BESTIOLES


Carner, Pere Quart, Joana Raspall, Mercè Rodoreda, Ràfols Casamada, Màrius Torres, Mossèn Cinto i molts d'altres poetes escriuen poesia que parla d'animals, animalots i animalons. Dimarts, dia tretze -sort que no som supersticiosos!- en parlarem a les cotxeres de Sants. Voleu venir???
 


 Podeu portar poemes que parlin de bestioles. O de qualsevol altre tema.

                      Ens agradarà molt que ens acompanyeu!  :-)
                                                       

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...