dimarts, 28 de febrer de 2023

Un racó de barcelona: EL MURAL DELS GATS

 
 

Passejar per Barcelona pot ser un plaer, hi ha dies que conviden a perdre el temps, això és una manera de dir-ho, una frase feta, perquè mai és una pèrdua de temps caminar tot passejant. I de sobte trobes coses que et criden l'atenció. No és la primera vegada que veig el Mural dels Gats, passo sovint per aquells verals, però avui m'he decidit a investigar una mica i a compartir-ho.

 

Sembla que el mural es va realitzar l'any 1998 com una experiència per donar llum i vida ales mitgeres i racons inhòspits amb una obra efímera, destinada a desaparèixer, però la bona acollida entre els veïns i vianants ha fet que perdurés i que periòdicament es restauri.

L'autor és el pintor i dibuixant Arnal Ballester, qui enfilat en una grua i de cara a la mitgera que havia quedat, fruit de diversos enderrocs, al carrer d'en Xuclà tocant a Pintor Fortuny, es disposava a donar vida i llum a la paret despullada.

L'artista va explicar que en enfilar-se a la grua aquell dia encara no tenia ben clar que pintaria i que ho va decidir en veure que els terrats eren plens de gats que observaven la seva sorprenent aparició a les alçades. D'altra banda, es va confessar un amant d'aquestes bestioles, ja que en tenia quatre a casa.

Uns gats divertits, simpàtics que observen amb la seva curiositat característica les anades i vingudes dels vianants pels seu barri.

 
     63,651 Silueta De Gato Negro Imágenes y Fotos - 123RF

 

diumenge, 8 de gener de 2023

MÚSICA I POEMES

El dia onze presentem un Recital de música de cantautors. Ens agradaria que vinguesiu. 

 


 

divendres, 23 de desembre de 2022

"HISTÒRIA D'UN CAGANER" ...

Un poema de Nadal una mica escatològic, però una figura imprescindible en els nostres pessebres ha de tenir per força una poesia que el faci important, ressaltant el significat que té com a tradició i com símbol de fecunditat i prosperitat(*).                                                                                              Espero que ho veieu com el que és, una  entramaliadura nadalenca!

 

                                                          (*) No he posat l'autor perquè no ho l'he trobat enlloc
 

De petit em demanava:           

“Que seré quan sigui gran?”

Mestre, informàtic, bomber,

paleta, rei, navegant,

poeta, sastre, Fuster,

esportista, dibuixant…

“Que seré quan sigui gran?”

 

Però aviat ho vaig saber!

va respondre el meu pare

amb veu alta i triomfant:

“Fas el baliga-balaga!

segons dicta la nissaga

seràs caganer al pesebre

tot vint-i-cinc de desembre!”

 

I, malgrat tot rondinant,

-vaig negar-me tres vegades

a un ofici denigrant-

va guanyar  la tradició

i vaig cursar els meus estudis

A l’escola “Cagalló”.

Vaig ser un estudiant brillant!   

 

Em sabia de memòria

Els ets i uts de la història:

“No facis ni pet ni llufa

Si ets a tocar d’una estufa”

“La tifa més ben parada

té la forma d’ensaïmada”.

“Quan Jesús ja sigui nat,

el pesebre perfumat”

 

Ara em tenen gran respecte

i no envejo bugaderes,

filadores ni pastors.

Sóc jo qui enriqueix la terra,

jo procuro un món millor

amb una mica de caca

i una guspira d’humor.

 

Al Pessebre sempre tinc

un gran paper: 

SÓC I SERÉ EL CAGANER!

 

                                ;-) 

             

FELIÇ NADAL I UN MERAVELLÓS

          2023!!!

 
              Tió de Nadal - Wikipedia, la enciclopedia libre

diumenge, 27 de novembre de 2022

TU NO!- Relat de Tardor

 Fa dies que no blogeigo i us trobo a faltar. Estic intentant recopilar poesies per autoeditar-me un segon poemari per celebrar el meu proper aniversari - 80, si Déu vol- i estic molt enfeinada. Comparteixo aquest relat que forma part del llibre "LA CORBA DE VENUS" que ha escrit la meva filla Eva i que ha editat Voliana, com ja us vaig explicar en un post anterior. Crec que és molt poètic i adequat a l'època de l'any en què estem.




T

u no. Tu no ets com les altres, com totes les altres. Mi-te-les, o millor no, no miris avall, és tan desoladora l’estampa d’aquelles ingrates, allà a terra arreplegades en aquest anar i venir erràtic, sense més destí que el caprici de tots els vents, de caminants sense escrúpols que es delecten cruixint-les amb les sabates, de rastells impietosos que les arrosseguen a la foguera comuna de l’oblit, de la pluja que les esclafa a l’asfalt, d’una a una o amuntegades en un extermini vegetal. Insensates... Quin alt destí s’esperaven? És aquesta la llibertat que enyoraven?  Volar per uns instants, emancipar-se, per acabar com? Són totes igual. Però tu no, tu no ets com les altres. Tu aferra’t bé. La tardor se’ns escapa, però l’hivern és breu. Ja veuràs, tindràs per a tu sola la branca i la saba. Veuràs que  tot d’una la primavera esclata, hi haurà fulles de verd llima, menta, molsa, esperança i maragda; i tu lluiràs, distingida i  daurada, com l’única fulla que ha passat mai  un hivern a l’ arbre.  No miris avall. Tu no.

                                                              Eva Moreno

 

diumenge, 21 d’agost de 2022

PASSA L'ESTIU

 ...i ha arribat la Festa Major del barri. El dia de la cloenda participarem amb una activitat poètica. Vegueu:

 


 

 
 
 
 
Ens agradaria que vinguesiu! 

dilluns, 23 de maig de 2022

"SEMPRE EN EL MEU RECORD"

 Un dels relats que la meva filla a inclós en el seu primer llibre en solitàri "La Corba de Venus i altres relats". N'hi a per tots els gustos, aquest és molt tendre.

 



 Té, Marta, per a tu...Oi que són boniques? Són clavells, que a tu t'agraden...oi, Marta? Fes-me un petó... Posa-les en aigua, no es morin.

 La Fina va agafar el pom de crisantems  lligats amb una cinta morada, li va fer un petó al seu marit i les va posar en un gerro amb aigua.

L'estimava, des de molt abans de ser dona, des que eren criatures que corrien pels mateixos carrers del poble, o potser des de molt abans, des que eren dos astres perduts en una constel·lació sense nom i sense lloc en el  mapa del cel, des que un dia van caure plegats d'aquell cel i junts van créixer i es van prometre amor i fidelitat eterna quan es varen casar i van repetir les paraules que pronunciava el capellà  junts en la salut i la malaltia fins que la mort ens separi. Malgrat que no hagués calgut dir-ho, perquè així entenien el seu amor i no podia ser d'una altra manera.

 I era petit el seu univers, tan petit com el carrer on van ser nens, petit com els seus dies plens de rutines i gestos minúsculs amb què es complaïen. Arròs els dijous. Passeig els diumenges, tu amb la corbata i jo amb mantellina. Agafa'm del braç, com una senyora fina.  Per reis et compro unes sabates de xarol. Ai no, on vas a parar, que fan de dona antiga. Veces pels coloms al parc.  Els divendres peixet sense espina. A les nits tassa de camamilla. Bona nit, poncella. Bona nit, gladiol...I no sospitaven com n'era d'immens el món.

L'existència dels dos cabia en una butxaca. I així, l'amor del fill que mai no va arribar se'l repartien a parts iguals. Tot ho havien fet junts, i ara que tocava fer-se grans, ell se li feia petit.

Avui li havia dit Marta, ahir Encarna, a vegades s'equivocava i picava a un altre pis.

Mentre el seu marit dormia la migdiada, la Fina va agafar el pom de crisantems i el va retornar, com altres diumenges, al semàfor on una dona va perdre el seu marit.

“Sempre en el meu record” resava  la cinta.

                                                   I tu en el meu, amor. I tu en el meu...

 

                                                                                             Eva Moreno Bosch

                           

                                                                                                                      

 

dimecres, 27 d’abril de 2022

POEMES A RAIG FET

El quatre de maig oferirem un recital de poesia amb un invent que m'hi he empescat: presentar les poesies que recitarem com si fos un concurs tipus Pasapalabra. No sé què tal sortirà, però confio que ho passarem bé i serà entretingut. Si voleu opinar us esperem amb molta il·lusió.

 


 Això que no es llegueix gaire bé diu:

NO ÉS UN CONCURS, no volem descobrir qui és el més lletraferit o el més saberut, volem JUGAR amb les lletres, presentar un recital lúdic, original, on pot participar tothom qui vulgui, lliurement, mentre sentim poemes.

No hi ha premis, però si un petit obsequi pels assistents i un llibre (de poesía, naturalment), que sortejarem al final del recital.

Us esperem, ho passarem bé!

                       Doncs això, que us animeu!!!

 

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...