dijous, 30 de juny del 2011

FINS A SETEMBRE !!!

Amics, les muses ja fa dies que estan de vacances. 
Un poema cada dia són molts poemes...
 O sigui que ho deixem fins el setembre.
Podeu rellegir les poesies, en teniu més de 100 de diferents autors i estils, en català i en castellà. 
(Mireu el arxiu del blog)
I també teniu una dotzena de relats curts per rellegir.


BON ESTIU A TOTHOM !!!!!

dimecres, 29 de juny del 2011

"BENDITA LA POESIA"



Bendita la poesia
que a modistillas conmueva,
revindico los poemas
que leen las dependientas,
las del poeta del pueblo,
pues las palabras sencillas
son a veces las mas bellas:
AGUA, LUZ, SOL, TIERRA...

Hay poetas
con encriptadas palabras,
con herméticos poemas
y solo los iniciados
pueden disfrutar de ellas:
Bendita la poesia
que a todas las almas llega
que las palabras más simples
son las que tienen más fuerza.

                      Glòria


dilluns, 27 de juny del 2011

*"SEGUIRÉ AMÁNDOTE"


Seguiré amandote
siempre, siempre
más allá del tiempo y del espacio.

Seguiré dias tras dia
pensando en ti.
Rememorando...
pequeños momentos.

Seguiré torturándome
con tu bello recuerdo
conservaré viva siempre
tu imagen, tu mirada triste,
tus cabellos dorados al sol...
tus marfileñas manos.

Pero...¡Óyelo bien!
Hasta el instante final,
cuando el mundo
haya chocado con el sol
y se desintegre infinitamente.
¡Una nueva costelación
de millones de estrellas!
¡Dibujaré tu nombre
en el nuevo Universo!

                          M. López- “Dalda”



diumenge, 26 de juny del 2011

EL CORB, LA GUINEU I EL FORMATGE - Faula actualitzada

 


Estava el corb que ni s'ho creia.  Quina sort  havia tingut!   Havia pispat un formatget olorós i tendre de l'ampit d'una finestra. No tots els dies anava tan bé la rapinya!

A la branca del roure estava rumiant on deixar el formatge per poder-lo menjar tranquil·lament, sense que ningú el destorbés. La guineu, al peu de l'arbre, se'l mirava envejosa i se li feia la boca aigua de pensar el gust deliciós que tindria, si l'olor ja era tan bona. Ho havia d'intentar...

-Amic corb, ets l'ocell mes formós que m'he tirat a la cara. Quines plomes tan boniques, semblen de banús. Quin tornassol fan amb la llum!. Ni punt de comparació amb les merles. I les garses fan riure al costat teu. I el ulls... quin ulls mes vius i espavilats que tens. Segur que totes les femelles van boges darrera teu.

El corb que era presumit, s'estarrufava amb tants afalacs i ja quasi ni pesava en el que tenia al bec.

-Ets els rei del ocells, segur. Si la teva veu es tan harmoniosa com el teu plomatge ets el rei dels ocells i jo ho proclamaré por tot els boscos i les praderies.

El corb molt vanitós ell, ja no va poder resistir més.

-Grag!- a la primera grallada, li va caure del bec el formatge deliciós i la guineu li va pispar i va tocar el dos ràpidament després d'etzibar-li:

-Au, atipa't dels afalacs, babau, mentre jo em menjo el formatge.

La " Moraleja" diu: Quien oye aduladores nunca espere otro premioFIN

Aquí s'acaba la faula de Samaniego.
En aquells temps potser ser cregut i petulant era un defecte a corregir. Avui no ho deu ser. I ara ve l'actualització de la historia:

El corb va quedar ben fumut. I molt empipat. Va començar a rumiar com es podia venjar de la guineu. Descartat presentar denuncies, ni reclamar al sindicat, dons ja tenia fama de pretensiós i només faltaria que es divulgues la jugada de la guineu, a sobre se'n riurien d'ell.
De sobte ho va veure clar. La guineu, (la "vulpes vulpes”) tothom ho sap, és una “zorra”...

Es va presentar a un programa de TV, d'aquells del cor, i va a començar a esbombar totes les gestes amatòries de la guineu, que no eren poques i a sobre verídiques. El que arriba a veure un corb en els seus vols erràtics!. No sempre es troben aliments, però xafarderies n'hi ha un munt.

El corb es va convertir en un tertulià molt sol·licitat, rivalitzava amb popularitat amb la Caramele, una colobra de llengua viperina i amb el Kiko Matarile un voltor molt carronyer, i des d'aleshores es va poder comprar tants formatges com li venien de gust.

A la guineu tampoc l'hi va anar gens malament, també la demanaven per sortir a la televisió a desmentir o justificar el que explicaven d'ella. I com que era astuta de mena es va fer molt popular i era portada del “Lecturas del Bosque” i del “Interbosc”, en una postura molt seductora.
Va arribar a avorrir el formatge.

Aquí no hi ha “moraleja”. Ni “moralina”. Aquí el que te mes morro es el que es queda el formatge.

dissabte, 25 de juny del 2011

*"VÉRTIGO"



No vengas tan cerca
Tengo Vértigo.
Si rozar la piel del oro negro
es que mis hojas se enreden
donde me falte la tierra y el cielo

No claves tu mirada abisal
en mi inflamable presencia
Tengo Vértigo
bastaría un minúsculo soplo
para caerme dentro

Después del Vértigo
Ven
Leve
Tan cerca
Y yace aquí
en mi oscuridad
sin tiempo- espacio- palabra
con tu suavidad
así
hasta que nos sorprenda
la hora meridiana

                                                  Eva Moreno i Bosch



divendres, 24 de juny del 2011

"ELS CAMIONS"

 
Enfilat, no sap com, 
les mans sobre el llindar de la finestra
observa, encuriosit, 
el vell camió carregat de fusta girar 
amb precisió la tancada corba.

Cap roda no té espai per l’error,
cap tronc, pal de telèfon prematur, 
té marge de maniobra.
Dintre la cabina, un home sorrut i destre,
torna l’amistosa senyal que li ve del finestró,
on un infant matiner 
ha alçat la mà desitjant-li bona ruta.

                                                    Joan Bernadas

dijous, 23 de juny del 2011

REVETLLA


Tot el vell a la foguera,
Tot el trencat a cremar!
Un dia nou ens espera.
Tot ben nou, per estrenar.

Cremarem les coses velles:
taules corcades, taulons,
cadires plenes d'estelles.
Tot a cremar dins del foc!

Quina vesprada més curta
la revetlla de Sant Joan!
Si la nit instants ens furta
els haurem d'aprofitar!

Encendrem brillants coets
amb molt soroll, sofra i fum
fins que el cel sigui a pleret
bella catifa de llum.

Quina nit la que ens espera!
Quan ballem estreny-me fort.
Vols que saltem la foguera?
Si em dons la mà no tinc por.

Guardem un boci de coca
de la que porta pinyons.
Per cada pinyó a la boca,
jo et donaré...molts petons!

I celebrarem amb cava
que ja ha començat l'estiu
temps que tothom esperava
perqué tota cuca viu.

El que és vell a la foguera
la tristor l'hem de cremar
perqué Sant Joan ens espera
i és un dia assenyalat!


        Glòria



QUE PASSEU UNA FELIÇ REVETLLA!!!

dimecres, 22 de juny del 2011

*"NANAS DE BIENVENIDA-II"




Duerme niño y afana
rayos de luna,
puede que sean mañana
tu gran fortuna.

Rayos de luna y sueño,
sueños de gloria
que soñando eres dueño
de tu memoria.

Bebe niño las brisas
que hay en tu cuna,
defendiento tus risas
una por una.

Rio niño no llores,
quizás mañana
cuando tengas amores
sol de ventana.

Sol que entra en ventana
no llega a luna,
amor de promesa vana
llanto de cuna.

Rie niño que el tiempo
viene deprisa
a cambiarte un lamento
por esa risa.

Sueña niño que anciano
querrás volver
a tener en tu mano
sueños de ayer.

Rie, duerme y despierta
que tu destino
está abriendo la puerta
de tu camino.

               Nicanor López 


dilluns, 20 de juny del 2011

*"ROMANCE"




Schuman acaricia mis oidos
esta mañana radiante de Abril...
¡Se ha detenido el tiempo en Tossa!

Christian, con sus mágicas manos
arranca quejidos armónicos al piano,
notas que como burbujas musicales
se elevan hasta la bóveda de la capella de Sant Miquel

¡Gota a gota! El tiempo...
en un ritardando solemne,
se detiene en el infinito.

Globos musicales de oro transparente
alcanzan el cenit del Universo
con compases perfectos...

Crescendos y pianísimos,
hacen balancear mi espíritu libre
y en un universo ingrávido,

¡Suspendido en el espacio-tiempo!
¡Schuman sonrie!

                             M. López-"Dalda"

dissabte, 18 de juny del 2011

AMIGA


                                                               "Carpe Diem"


Fa molt temps compartim amistat, bona amiga,
ara totes dues saben què esperar de la vida:
Cada matí collim la flor que ens ha obert el nou dia,
amb cura l'agafem, doncs alguna porta espines...
Endevina el color: blanc, rosa o gris, cada dia canvia.
Flairem fort el perfum, que ens amari per dintre,
i acaronant els pètals, ens la posem al pit 
i sortim a lluir-la:

El passat són records i els records no són vida.
El futur són quimeres que ningú no imagina.
El que val es avui.
Doncs gaudim l'alegria que el present ofereix
i visquem aquest dia com si fos el darrer!

                                               Glòria

dijous, 16 de juny del 2011

*"DAME FUERZA"




Dame fuerza, amor, para ahogar 
el dolor que ahora siento;
la tristeza que acorrala mi pensamiento.

Dame fuerza, amor, para acallar
esta soledad tan amarga
que no conoce la esperanza.

Dame fuerza, amor, para olvidar
si no existo en tu pensar,
si solo fui un tropiezo en tu camino.

Dame fuerza, amor, para recordar
si soy una barca que navega en tu mar,
si soy un recuerdo querido.

                   Ana Diaz






dimecres, 15 de juny del 2011

*"NANAS DE BIENVENIDA"- I



Bienvenido a la vida
que esperaba impaciente
como el grito a la herida,
como el agua a la fuente.

Con el puño cerrado,
arrugada la frente
golpeando asustado
a la vida, a la muerte.

De un vientre en sementera 
fuiste simiente,
de la vida que espera
una historia pendiente.

Manantial de sonrisas
tu boquita caliente,
en tus ojitos brisas
de tu aurora reciente.

En el pecho que explota
en tu boca caliente,
manantial de la vida
de un cariño impaciente.

De la nada a la vida
tus nueves meses,
hasta el fin de partida
los intereses.

Iras niño pagando
poquito a poco,
no sabrás hasta cuándo,
como, tampoco.

Duerme niño a la vera
de tu sonrisa,
que la vida te espera,
no tengas prisa.

Duerme niño en tu cama
noches celestes,
que te arrulla la luna
no te despiertes.

                  Nicanor López

 

dimarts, 14 de juny del 2011

*"OJOS VERDES"


Son tus ojos niña...
verde esmeralda.
Ojos verdes,
verde mar,
verde malaquita, 
verde hierba,
lago verde,
hoja verde,
verde, verde, verde...
Son tus ojos mi niña
¡Tan bellos!

Niña de mirada y sonrisa alegre...
¡Hay música en tus ojos!
¡Risa cantarina de ruiseños alegre!

¡Mar!  ¡Eres toda música!
Tus manos palomas blancas
sobre el teclado, crean melodias...

¡Melodias que acompasan
tu corazón de fiesta!

¡Mar!
¡La música eres tú!


                       Manuel López "Dalda"




divendres, 10 de juny del 2011

*"LA JAULA"



En una jaula de cobre
tenía a un jilguero que, el pobre,
no paraba de cantar,
en sus trinos yo notaba
que la pena le mataba
porque no podía volar.
Contagiado de su pena
quise hacer una acción buena
y le di la libertad,
y cuando alegre volaba
vino una aguila malvada
y lo mató sin piedad.

Yo sentí un dolor profundo
y pensé que en este mundo
cuántos polluelos habrá
victimas de las patrañas
de perversas alimañas
por sus ansias de volar.

        Nicanor López

dijous, 9 de juny del 2011

*"DESDE LA LEJANIA"


Noches oscuras y malditas
esperando un sol que jamás llegó.
Derrochando tristezas y lamentos
para alguien que, quizás, ya olvidó.

Esperanzas escapadas de las risas,
sufrimientos miserables
por más caricias.
Y quería amarte sin fin,
sentirte en mí
susurrante al oido que te quiero,
con mis manos ciudar tu cuerpo...

Dormiré tranquila.
Mañana será otro dia
para amarte, más todavia,
desde la lejania.
                Ana Diaz Oliveras

Gracies, Ana, altre vegada.






 

dimarts, 7 de juny del 2011

*"RECUERDOS DE BÉLGICA"

Los asientos desordenados de nuestro coche
nos vienen a anunciar que terminó este viaje.
Y tu ya no estás
Llegamos a Lieja buscando todo el amor
que tu corazón reservaba para nosotros.
Tu primera mirada nos mostró
la pasión de aquel recibimiento:
estaba todo tan dispuesto, tan acogedor
como acogedora está tu alma siempre.

Recorrimos junto a tí las calles de Lieja,
de Gante, de Brujas, navegamos por los canales
de hermosas vírgenes en los portales
de aquellas casas: verdes, rojas, azules de mar.

Habia mucho amor.

¡Que felices fuimos junto a tí!
Sentir el romanticismo de aquellas paredes fue:
renacer a un tiempo de espadachines,
de carruajes de cuento de los hermanos Grimm.
Nuestras pupilas se vistieron con el verde de sus plazas,
y con las flores de aquelos jardines de aire gentil.
Pasear por el palacio de Bruselas
fué como recorrer cada habitación de tu alma:
dorada de ángel, sencilla, exquisita.
Los muros de las catedrales,
las bellas vidrieras proyectando
arco iris de luces de colores
me hacen sentir este ángel que ya eres.

Y hoy en la distancia que me imponen los kilometros,
y para mi consuelo, solo me queda recordar
las sonrisas de las lentas horas alrededor de una mesa
y mi alma junto a la tuya acariciándote

Rosa Mª Vargas

dilluns, 6 de juny del 2011

"GITANILLA"


Con nocturnidad y alevosía
A tu balcón ha bajado la luna
De sombra gris los ojitos pintados
El cuello cubierto con paños de aureola
Y una sonrisa de arpón
Hábilmente trabada en tu alcoba

Cielo sabor de miel
La luna quiere el color de tu piel
Aguardiente de caña
La luna quiere el calor de tu cama
gitanilla, no cierres la ventana

                       Eva Moreno 


dissabte, 4 de juny del 2011

PASSEIG D'ESTIU


Passejant desvagada
per la riba del riu
vaig buscar a la vesprada
els secrets del estiu.

Els buscava entre pedres
sota el aigua rient
o entre mig de les fulles
vora de la corrent.

I en la llum que s'amaga 
entre els arbres maragda
fent brilla mil guspires
a la fi de la tarda...

Però els secrets a la vida
no ens son revelats,
els portem fets a mida
dins del cor, amagats.

Doncs, visquem l'alegria 
del encís del recer
i gaudim aquest dia
que l'estiu ofereix!

                 Glòria

divendres, 3 de juny del 2011

*"LA VIDA, ESE CAMINO"


Caminante, si al andar
hallaras roto el camino,
aunque te pese el destino
no dejes de caminar.

Tu camino llega al mar,
salta, cómete el espino,
pero sigue, peregrino,
porque tu meta es llegar.

Deja limpio tu sendero
que vienen más peregrinos
buscando sendas de paz.

Y tú que vas el primero
puedes sembrar sus caminos
con flores de libertad.

       Nicanor López

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...