"TEMPUS FUGIT"

Com cada any vivim amb il·lusió aquesta data, però cada fi d'any que acumulem a la nostra vida ens convida a fer inventari... i això fa respecte, sincerament.

 

                                        

                                     

              

 

 

S'acaba l'any!

I en començarem un de nou amb alegria

sense saber realment el que ens espera

i, en el fons, la incertesa en fa basarda…

Serà bo o dolent? Potser la data darrera,

qui sap el que aquest any ens guarda?

 

Però l'u de gener estrenarem nou calendari

i nosaltres seguirem amb aquest pervers afany

de quadricular tots els dies, de tancar-los 

en minúsculs cubicles, de numerar-los

ordenant-los  per a després refer-los en mesos

setmanes, dies, hores, minuts, segons...

 

Com si el  temps es pogués atrapar en una casella!

com si el temps no ens fugís de les mans, lliure.

Veiem el temps com el riu que flueix,

sempre igual, sempre diferent, camí del mar,

com la vida, que entre els dits s'escola.

El sentim com el vent que passa de pressa,

fugiser, més no és així, el temps no vola

es mou en cercles sobre si mateix

monòton, persistent, constant

per més que l'home en estúpid afany

vulgui atrapar-lo, el temps no passa, 

no ens enganyem.

Els que passem som nosaltres...

                                            glòria

 ...  i poemes a part  

   US DESITJO UN 2022 M-E-R-A-V-E-L-L-O-S

                             

TEMPESTA

 No sempre les tormentes són atmosfériques, dins nostre tan sols una paraula - o un silenci- ens fa passar de la calma a la tempesta.

 

 

Hi ha una lluna petita a cada basal d'aigua

capcinegen entre núvols els estels més petits.

Es respira l'humit de la pluja i les llàgrimes

I la nit fa basarda. El silenci és un crit.

 

Cal que la tempesta s’anunciï amb la tronada,

no és el batec del cor prou senyal d'alarma?

Han de travessar els llamps la fosca gropada,

no avisen prou l’instint del perill que s'atansa?

 

Quan passa la turmenta

les restes fan basarda:

mirades de retret que solquen l'aire

desencisis amarant les paraules.

Fulles xopes de llàgrimes.

 

I aclareix.

És ben cert i ho he entès:

després de la calma

sempre ve la tempesta...

O pot ser és al revés...

 

                        Glòria

"EL MEU PESSEBRE"

S'acosta Nadal un Nadal atípic, pendents de rebrots i bombolles, no seran les festes que desitgem, però procurem que l'esperit de Nadal, estigui present entre tots nosaltres i duri tot l'any.

 

Un pessebre empolsinat de farina
-neu obstinada-
figuretes de guix escampades
i a un costat un pastor mutilat
que vigila les cabres.

Un riu de plata, restes
d'un embolcall de xocolata,
que ara llu brillant sota d'uns ànecs,
un precari pontet, un molí,
unes cases i l'estel rutilat
sobre l'estable;
i al pessebre un nadó rialler
mig nuet entre les palles,
amb els bracets estesos
i les manetes balbes.

Amb els meus ulls d'infant
quan jo el guaitava
aquell nen somrient
era un miracle.
Ara que ja sóc gran
tinc l'esperança
que el Jesús de Betlem
em somrigui encara...

                          glòria

 

 BON NADAL

MATERNAL

Avui es celebra el Dia de la Mare, tot i que em sembla una festa molt comercial - tipus dia dels Enamorats- m'anirà molt bé apriofitar-ho per compartir aquest poema que vaig dedicar a una mare jove.

T'ofereixo el meu pit
com coixí tendríssim  
on la teva galta 
trovarà repós.

Seran els meus braços
un bressol a mida
on acaronan-te 
gronxeré el teu són. 

Els meus ulls 
com dos sentinelles
sempre vigilan-te-
-de dia els teus somnis 
de nit el teu son-
perquè res no et torbi
ni et causi dolor. 

I serà per sempre,
de nit i de dia,
que per gran que et facis
o per lluny que estiguis
l'amor d'una mare
sempre es viu al cor.

                                                                     Glòria

SANT JORDI 2020

Un poema per aquest Sant Jordi diferent, atipic que ens ha tocat viure. 

Diuen que aquest any no arribarà Sant Jordi,
que no hi haurà parades de llibres, ni parades de flors,
ni parelles passejant, lluint la rosa,
ni gent pels carrers, ni alegria, ni rialles ni cançons...

Però Sant Jordi vindrà, vindrà com sempre,
enguany no arribarà amb cavall i llança
però vindrà – com sempre- per portar amor.
Arriba avui amb una bata blanca
que per vèncer el drac el que necessita
és un respirador. I mascareta i guants
i aigua i sabó. I moltes mans,
amb guants, mans amoroses,
que guareixin i eixuguin tant dolor.

El drac ja no s'amaga en una cova,
que surt al carrer per devastar-ho tot.
Ja no captiva a llanguides pincesses
que prefereix els avis que troba més a prop.
Sant Jordi posa a prova la nostra resistència
la caritat, l'amor, la compassió.

Aquesta és una prova dura, llarga, amarga,
que ens porta moltes llàgrimes i dolor,
però ens esperona l'afany de superar-la
I que un cop superada ens en sortim més forts!

 

                                  FELIÇ DIADA DE SANT JORDI, MALGRAT TOT!!!