dimarts, 29 de novembre del 2011

JESÚS LIZANO recita "MAMIFEROS"

Ahir vaig veure una entrevista de Jesús Lizano a "La Vanguardia". I no he pogut resistir la temptació de portar al blog aquest poema seu, que trobo molt original, i que en la seva veu té molta gracia.





A que és boníssim!

dissabte, 26 de novembre del 2011

*"LAS CUATRO ESTACIONES"

Avui és Nicanor López qui ens ofereix aquest preciós poema, que descriu una historia d'amor que dura tota una vida.


Se rompió el invierno de alboradas frias,
de miradas perdidas, en tus ojos ausentes,
de palabras huecas, palabras vacias,
que pasaban al viento, como el agua al torrente.

Con tus hielos el viento, besaba mi frente,
helando en mis labios la voz de mi alma
que intentaba en vano, (bella indiferente)
pedir a tus hielos un poco de calma.

Pero una mañana de faroles rojos,
una alondra nueva canto en tu ventana.
Y se fundió el hielos en tus bellos ojos,
y se abrió una rosa en tu boca grana.

Y trepamos juntos por el pensamiento
buscando la luna que duerme en la loma,
llenamos de sueños las alas del viento,
sueños que despiertan cuando el beso asoma.

Fué nuestra la luna cuando en la distancia
llenó de ilusiones nuestra primavera,
dejandole al viento esa extraña fragancia
de un beso soñado, que anhelante espera.

Y llegó el verano de distancias rotas
de promesas cumplidas, de cuerpos ardientes,
de noches de fuego, de alboradas rojas,
de jaulas abiertas a ilusiones pendientes.

Y bebimos la luna de miel y de flores,
rompimos las sombras que ocultan las cuevas,
robamos las flores a las mariposas
y sembramos tu vientre de ilusiones nuevas.

Hoy ya en el otoño de nuestro camino
tus frutos maduros van por la ribera
de esos lagos verdes, donde está el destino
buscando senderos a su primavera.

La lluvia de otoño apagó las llamas
de aquellas ardientes noches de verano,
dejando fundidas en una dos almas
y un cuerpo desnudo de amante y hermano.

Un cuerpo desnudo que el viento deshoja,
como árbol de otoño que entregó su fruto
y espera paciente que la tierra roja
de sus viejas ramas, cobre su tributo.

                            Nicanor López



dijous, 24 de novembre del 2011

POETES ENTRE NOSALTRES: A. Garcia Calvo *"LIBRE TE QUIERO"


Demà és de dia CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GENERE. 
He trobat molt adient aquest bonic poema i el vull compartir.




Libre te quiero
como arroyo que brinca
de peña en peña,
pero no mía.

Grande te quiero
como monte preñado
de primavera,
pero no mía.

Buena te quiero
como pan que no sabe
su masa buena,
pero no mía.

Alta te quiero
como chopo que al cielo
se despereza,
pero no mía.

Blanca te quiero
como flor de azahares
sobre la tierra,
pero no mía.

Pero no mía
ni de Dios ni de nadie
ni tuya siquiera.

        
             Agustin García Calvo



dimarts, 22 de novembre del 2011

DIMARTS UNA MICA DE MÚSICA i UN POEMA: La Muralla

Un poema molt inspirat de Nicolás Guillén, un gran poeta cubà, cantat per l'Ana Belén.






És una cançó que fa emocionar!

diumenge, 20 de novembre del 2011

GRANS POETES ENTRE NOSALTRES: "PODRIES..." de Joana Raspall

 Avui es celebra el DIA DEL NEN, és una magnífica ocasió per recordar el poema d'una gran poeta i de les  més entranyables.


Si haguessis nascut
En una altra terra,
Podries ser blanc,
Podries ser negre...
Un altre país
Fora casa teva,
I diries "sí"
En un altra llengua.
T'hauries criat
D'una altra manera
Més bona, potser
Potser més dolenta.
Tindries més sort
O potser més pega...
Tindries amics
I jocs d'una altra mena;
Duries vestits
De sac o de seda,
Sabates de pell
O tosca espardenya,
O aniries nu
Perdut per la selva.
Podries llegir
Contes i poemes,
O no tenir llibres
Ni saber de lletra.
Podries menjar
Cases llamineres
O només crostons
Secs de pa negre.
Podries ....podries...
Per tot això pensa
Que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa
Si tu fossis nat
A la seva terra
La tristesa d'ell
Podria ser teva.
    Joana Raspall




dissabte, 19 de novembre del 2011

X SOPAR del COL.LECTIU D'ARTISTES DE SANTS

Durant l'acte del sopar del Col · lectiu em van fer entrega d'una distinció a la meva trajectòria poètica.  Quina emoció!!!


Mireu con n'estic de cofoia i contenta!

GRACIES, COMPANYS! 




dijous, 17 de novembre del 2011

"PER LA LLUM DEL DIA" -1

Altre cop l'Eva ens fa arribar la seva poesia, inspirada i musical. La d'avui és un cant a la llum, a la vida.


Avui és cèl.lula, embrió, la mica de riu fresc
que et corre entre les mans...
El demà és fet de supòsits, una il.lusió,
només el sol serà certer:
per ser l’alba d’uns i el crepuscle d’altres, potser…


        PER LA LLUM DEL DIA
         obro de bat a bat porticons
         deixo el vel vaporós de la cortina anar a caprici dels vents
         l’esperit deixo generosament estès, com una finestra 
oberta
        per haver la llum del dia

       Des del llindar de la pell
       m’omplo de cada fragment de matí:
       la rosada en les fulles, la salabror en l’aire, les remors en 
les cases veïnes,
      música en els arbres, ditades de sol a terra…
      i tot, tot, en mí

     M’omplo de cada avui que se m’arrapa als ossos
     i amb els ossos, plens d’avui,
     estimo la llum de cada dia, i la cançó floral que els arbres 
declamen,
      i l’aire petit que em refà per dins ,i les ditades de sol sobre 
els meus dits...
      i tot, tot, des de mí (...)

                              Eva Moreno



dimarts, 15 de novembre del 2011

DIMARTS UNA MICA DE MÚSICA i UN POEMA: Poema de amor

Si algú dubte de que J. M. Serrat és un poeta que escolti la lletra de aquesta cançó i després que opini. 




dissabte, 12 de novembre del 2011

NOVA MIRADA A LA TARDOR

Un nou poema de la nostra companya Rosa Maria, un poema d'amor, d'un gran amor que, constantment, es renova...



                                         “Als meus ulls: els del cor”

Sota la llum d’aquesta tarda
veig renéixer la tardor a la teva mirada
em fas sentir plena,
com plena està la mare terra de fruits
com plena està la nostra ànima
quan ens mosseguem el llavis plens de desig.

Sento que sóc per a tu
vol d’ocell que solca el cel
vol d’esparver que acosta i allunya
un amor que no és meu, ni és teu
que és lliure com el vent.

Lliure i a la vegada llunyà
com llunyanes són les teves mirades perdudes
cap a un horitzó ple d’estels
que els meus ulls nounats
no són capaços d’entreveure.

Recordes quan les nostres llàgrimes regaven el jardí de l’àngel?
Recordes quan les ones d’aquella platja solitària 
ballaven els vals al compàs de les nostres paraules d’amor?
Recordes com tremolava la mare terra quan fugíem 
trotant sense que ningú ens veiés?
Recordes quan acaronaves les meves ales de merla reial
i les llepaves amb dolços petons de canyella i xocolata? 
Recordar és no morir. 
Els records dormen en silenci al meu costat.

Tu i jo som dos àngels abandonats al destí d’un amor infinit
d’un amor que clama per renéixer i per donar nous fruits
removem la terra infèrtil
i llaurem-la amb les mans plenes d’amor.

Junts interpretàvem la nostra banda sonora
i somniàvem buscar la puresa que existeix
en la música de les esferes. Sempre serà el nostre gran somni.
Ella somriu quan hi pensa.

Tothom li diu que és una dona de primavera
però ella se sent en aquesta nova tardor
una captaire de Déu
que ha trobat el seu destí
en el teu amor serè.

             Rosa María Vargas













dimarts, 8 de novembre del 2011

OVIDI MONTLLOR recita "Els amants" de V. Andrés Estellés

Altre cop Ovidi ens recita, magníficament, un poema.  Avui de V.A. Estellés: "Els Amants".






M'encanta com diu el poema!

dissabte, 5 de novembre del 2011

*"SI DICEN QUE EL CORAZÓN..."


 Si dicen que el corazón
ni llora, ni rie, ni ama,
¿De donde sale la llama
que alimenta mi pasión?
Por qué causa o que razón
cuando la vi el primer dia
el corazón me latía
con tal fuera y desespero
que se me escapó un "te quiero"
sin saber que lo decía.

               Nicanor López
      “Décimas”



dijous, 3 de novembre del 2011

"AVUI M'HAS MIRAT" Poema Guardonat de l'Eva!


L'EVA HA GUANYAT UN NOU PREMI!!!
Al Certamen Literari de la Associació de Veïns de la Sagrada Familia li va ser concedit al 2n PREMI de POESIA, per al poema "AVUI M'HAS MIRAT"

De nou, FELICITATS, Eva!
Es un poema preciós. Llegiu-lo...

(Les amigues m'han regalat un paquet de "Klinex"de tant que em cau la bava, com a mare seva que sóc)


"Avui m'has mirat... "



Avui m'has mirat
com si em volguessis veure
ajagut sobre el teu cos de ferro
on la vida se t'adorm
estàtica i distant
on hi ets sense ser-hi
i estàs sense estar

Avui, per un moment
m'ha semblat
que marxava el teu esguard
d'aquell infinit
que sempre mires de fit a fit
i mai no arriba.
I una guspira de la llum
que va viure en els teus ulls
ha recorregut la meva nuesa
desitjant estimar-me
amb un desig que panteixa

I jo,
amb l'amor tan madur
t'he acaronat els cabells
I tu,
des d'aquelles ombres
que t'estrafan la veu
m'ha semblat que em deies
sóc jo, vida
encara
sóc jo,
amor meu

                            Eva Moreno i Bosch

dimarts, 1 de novembre del 2011

OVIDI MONTLLOR recita "L'ofici que més m'agrada" de J. Salvat Papasseit

 OVIDI MONTLLOR, un rapsoda excel·lent.
Que l'Ovidi era un gran artista i molt polifacètic ja ho sabia. El que ignorava és que fos tan bon rapsoda. Escolteu-lo i opineu.



 
Que, a que recita bé?

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...