dilluns, 30 de desembre del 2013

PESSEBRE ATÍPIC

La versió poc ortodoxa del pessebre que els meus nets han muntat, tot i que van a una escola religiosa.


Els pastors estan astorats, no sé si de trobar-se una família de tions  o de veure al caganer a dalt de l'establia. 

Ai, mainada, quin poc respecte a les tradicions!

Encara que s'ha de reconèixer que fa gràcia, oi?

                                                                              :D

dissabte, 28 de desembre del 2013

SABOR INDESCRITIBLE

Ni "Sangre de Toro" ni "Pata Negra"....aquestes festes delecteu-vos amb  ¡COJÓN DE GATO!




un sabor  I-N-D-E-S-C-R-I-P-T-I-B-L-E.

Tots els veterinaris el recomanen. 
                        I també "Perro Verde" i "Palomo Cojo"...

:)

(Però qui dimoni tria els noms dels vins???)


                                                                                *

dimarts, 24 de desembre del 2013

BON NADAL!

Encara que els temps no siguin fàcils...


amb il·lusió i creativitat és pot tenir un home de neu... encara que no nevi.

Perquè proposant-s'ho es pot arribar a aconseguir el més difícil.                                  
                                              

dijous, 19 de desembre del 2013

RELATS CONJUNTS: Ruslavery

La nostra aportació a Relats Conjunts.


L'havien encasellat, sens dubte. Només li arribaven encàrrecs per pintar escenes monumentals amb gran quantitat de barbuts amb bigarrats vestuaris. Una feinada!
Buscava els models entre els perdularis que trobava pels barris més humils i li costava déu i ajuda fer-los estar quiets. El mateix barbut li servia per cinc o sis figures de l'escena canviant una mica la barba o el turbant del cap. Els pagava amb gots de vi.  Després estaven tots els detalls dels vestits i els accessoris, que també li donaven molt de treball. Pintar un quadro d'aquestes característiques no era cap fotesa!  Però tots els encàrrecs que rebia anaven del mateix pal: Camperol donant la terra al seu amo, Temps conflictius, Tracta d'esclaus... 
Ningú li demanava escenes domèstiques, ni nenes a la font omplint el cantiret o una parella festejant al prat. Sempre els maleïts barbuts!

L'única vegada que es va presentar l'ocasió de canviar de registre li va ser impossible d'acceptar. Li van encarregar una escena d'un harem, amb un munt d'odalisques, però estava embrancat en el maleït "Tracta d'esclaus"...i va tenir que refusar l'encàrrec. 
Finalment va saber que l'harem el pintaria un tal Rosati. 
Ell seguiria amb les escenes monumentals amb barbuts. Sense ni una dona. Ni vestida!


                                                                                    :(

dissabte, 14 de desembre del 2013

QUAN ESTEM JUNTS



Un poema de "Bosc de Paraules" que parla del amor i del desig.


M'agrada, quan estem junts,
posar la galta al teu pit
i sentir el batec del cor,
que, tu m'ho dius, glateix per mi.

M'agrada, quan estem junts
i la nit es va ajocant
enredada entre els teus braços
sentir-me la teva carn.

M'agrada, quan estem junts,
llavi al llavi, pell amb pell,
fins saber que és el mateix
l'aire que respirem.

Per sempre.
Amén.

             Glòria

dijous, 12 de desembre del 2013

BEN FET, EMMA!

Possiblement ja l'heu vist, però com que em sembla força bo, el comparteixo.


 Coi d'home, quin torrepebrots...

El paper no és fàcil de substituir, ja ho diu La Trinca!


dissabte, 7 de desembre del 2013

" OH, AMOR MEU..."

La Maria dels Àngels Carreras, ens envia aquest poema per compartir i anuncia la presentació d'un segon llibre de poesies. Us mantindrem informats per si hi voleu assistir.


   A  Pitu i Ton o Ton i Pitu                                  


Oh, com t’estimo amor meu!
Un jorn i un altre jorn.
Oh, amor meu!

Quant fa que no ens diem t’estimo...

Oh, com t’estimo!
Amb el teu profund amor
m’acarones en silenci.
Oh, amor meu!

Et pintaré
amb l’ombra del teu propi cos.
Oh, amor meu!

Et pintaré amb l’escuma blanca
d’onades ondulades.
Oh, amor meu!

Aquest amor no es fondrà mai
perquè és més fort que el temps.
I al capvespre,
clavarem les nostres paraules
sota la sorra
        fins que germinin.       

                M. Àngels Carreras  


dijous, 5 de desembre del 2013

EL SENYOR DE LA MOSCA

Si n'hi ha de tècniques per pintar!  La nostre estimada Carme, del blog Col·lecció de Moments tot sovint ens en descobreix de noves. També hi ha gran quantitat d'estils...

Veieu-ne uns quants:


Segur que ja l'heu vist abans, però jo trobo tan graciosa aquesta làmina que no he pogut resistir la temptació de compartir-la!

                                                                :

dimarts, 3 de desembre del 2013

ESPRIU, RAIMON i LA TRINCA!

L'altra dia sortia en Mainat per la tele,  en  "El convidat", i en van venir a la memòria les bones estones que molts de nosaltres devem a La Trinca.  
Aprofito, doncs, que es celebra el Centenari d'Espriu i que en Raimon canta molt bé aquest irònic poema, sempre ben acompanyat per les Germanes Sister, en que el autor té molt present els recents bombardejos atòmics: I BEG YOU PERDON , per compartir Espriu, Raimon i Trinca amb vosaltres.






A mi sempre em fan riure! 

Tot i que la lletra del poema és com per fer-nos pensar...
            
                                                     :o

dissabte, 30 de novembre del 2013

" ÈPSILON "

Un nou poema d'en Lluís Servé, sempre inspirat per escriure la millor poesia.







Hi havia un pont de fusta i els vents ancestrals
de fragàncies celtes, i la tendresa d'uns ulls somniadors
i la complicitat del teu nom, el poema més bell
que les oïdes poden reclamar, de pell de violí.

Hi havia la por i la inquietud, el terreny ignot
d'un cos de nou virginal, d'uns dits eternament pacients
amb la impaciència de l'ímpetu pel frec innocent,
distret, tan ple d'adolescència com d'experiència, pur.

Hi havia tant d'abast en l'onatge que l'horitzó
semblava tan infinit com el silenci de poder-te contemplar
una vegada més, abans que la màgia es trenqués amb els mots.
                                  
Hi havia un desig callat, el titubeig més ínfim i breu
que es pugui imaginar, quan els llavis van trobar, finalment,
       la drecera que duia, ensems, el Cel i l'Infern, el vincle i l'anell                                                                                       
                             Deomises



dijous, 28 de novembre del 2013

UNA BARBIE SUCULENTA

Per als horteres que vulguin "animar" un bufet aquí hi ha una bona opció: la Barbi jamonera.


No deixa indiferent a ningú! 

                  Tothom li arranca la faldilla a ...mossegades!!!


                                                                                                           :D

diumenge, 24 de novembre del 2013

dissabte, 23 de novembre del 2013

" TARDA MELANGIOSA"

Els capvespres del diumenge són especialment melancòlics...

 

  


Sento la melangia lliscar per l'esquena
com la mel calenta.
Una teranyina de mirades seques
damunt les parpelles
Dins la boca el regust amarg    
                                     de paraules velles.                      

A l'estança hi resten records
que m'espaordeixen:
Del que vares dir,
del que vaig callar,
del que vàrem fer,
o vam oblidar...

Records que es cargolen
trenant una soga
i em fan  presonera:
entrega, interès?
caritat o amor,
justícia, revenja...

Per què us temo tant
tardes de diumenge!

 
          G. Bosch i Morera 
          "Dia gris"



dimarts, 19 de novembre del 2013

RELATS CONJUNTS: Esmorzar amb diamants i Tardor


La nostra aportació a Relats Conjunts.


amb música de Vivaldi: "LA TARDOR"



Esmorzava amb diamants. I amb robis,  topazis, ametistes i safirs.

Cada matí esmorzava en el diminut reservat de la joieria on ella n’era l'encarregada, sempre escoltant música de Vivaldi, un ritual que l’omplia de felicitat.

Alta, distingida i bonica podria tenir tantes joies com desitges, clients importants li havien fet proposicions que la retirarien de la seva feina i la farien una mantinguda de luxe amb tots els capricis que  demanés.

Però a ella no li agradaven els diamants, li agradaven les maragdes dels ulls del seu company. L’única joia a la que aspirava i que havia assolit eren aquells ulls que la miraven amb tant d'amor i que ara tenia duplicats en un fill que completava la seva riquesa.

Ella no desitjava joies, ella volia una joia més escassa: la JOIA de viure.
Mentre és reincorporava a la feina, en acabat d’esmorzar, va arribar a la botiga l’espectacular  senyora Vandelomasin. Era el primer cop que entrava a Tiffany’s com a propietària d’una fortuna astronòmica. Abans hi anava com la esposa “ florero”  d’un home ric, decrèpit i viciós que, una alimentació rica en sodi i una vida sexual desenfrenada, amb excés de pastilles blaves, que el cuiner i ella li havien procurat, respectivament, havia portar a la mort en pocs mesos. Mort natural, va dir el metge.

Ara ella faria i desfaria sense donar explicacions a ningú, fent el que li donés la gana. Sense tenir que escoltar la música de Vivaldi que el seu difunt posava tot el dia a tot drap.

I demà, proveïda de noves joies,  marxaria a passar unes setmanes a una illa paradisíaca per refer-se, deia ella a qui la volia escoltar,  del disgust de quedar-se viuda. L’acompanyaria en Lorenzo, el cuiner que amb tanta cura havia arruïnat la salut del seu marit, en pau descansi.

S’ho passarien bé, ell era un italià fogós i imaginatiu, sempre disposat a complaure-la, a satisfer-la. Això si, no deixaria mai que el Lorenzo li prepares el menjar. Una no és pot fiar d’un cuiner sense escrúpols per molt atractiu que sigui.




dissabte, 16 de novembre del 2013

"ESPERA" de Montserrat Aloy

Feia dies que no compartíem poesia amb la nostra Cantireta preferida. Avui us podeu delectar amb un poema del seu llibre "Gàbies de vidre i pols".




Fred sexiste,
de donna cavernícola
i estàtua de sal,
nua i pobre de tot.

Com milers davant del mar,
angoixant les ones,
teixint cerimoniosament,
com Penèlopes de llegenda,
rera la cortina,
davant del telèfon.

                M. Aloy



dijous, 14 de novembre del 2013

A la Biblioteca FRANCESC CANDEL

Presentació del meu llibre de poesies Bosc de Paraules
Dimecres dia 20 de novembre a les 7 de la tarda.




Si podeu venir m'agradarà compartir la meva poesia amb vosaltres!

                                                                                           :)

L'adreça: carrer Amnistia Internacional, 10, 08038 Barcelona

dimarts, 12 de novembre del 2013

QUINS PEBROTS!

 Mireu quines coses venen a les Rambles!



Per alegrar i donar color al hort i les amanides!
                  No sé si piquen, però a que són picants?

                                                    ;D

Un altre dia us ensenyaré una flor que posa els pels de punta.

dissabte, 9 de novembre del 2013

5 HAIKUS DE OTOÑO

Sagrario Hernández sempre fa uns magnífics poemes. Els d'avui breus però intensos.


I
Bajan las nieblas 
vistiendo las montañas
de tul y gasas.

II

El frío acude
a la cita que tiene
con el otoño.

III
Busco el abrigo
dentro de los armarios
de tus abrazos.

IV
El cielo en grises
contrasta con el verde
de tu mirada.

V
Cambia el paisaje.
Los árboles desnudan
sus largos brazos.

          S. Hernández

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...