"PAPALLONA DE L'OMBRA"

En un dels actes de les festes del barri de Sants, Feliu Formosa va presentar el seu nou llibre "PAPALLONA DE L'OMBRA". Es tracta de una selecció de 100 de les seves poesies  que el mateix a fet d'acord amb el seu criteri i preferències. 

És un poeta a qui admiro profundament i és per això que he triat un poema del llibre per compartir-lo amb vosaltres.

                                                  5

Diuen: que el vers
et sorprengui en plena feina
és a dir: mentre el busques.

Però hi pot haver un obstacle:
la tensió
que pot durar anys
i t'impedeix trobar
justament perquè busques.

Arribar a treballar
sense esforç ni propòsits:
mirar, tocar, sentir
l'escalfor del sol a migdia,
acariciar
equival a crear.

Al mur hi ha un llangardaix
que escolta Debussy.

                                                                           
                                                                         Feliu Formosa
                                                           "Al llarg de tota una impaciència"

"UNA MARE PLANXA UNA CAMISA AL SEU FILL PER UNA ENTREVISTA DE FEINA" de David Jou

L'amor d'una mare sempre acompanya a un fill, en qualsevol circumstancia, a qualsevol edat, per damunt de tot. El poema de David Jou, una bella metàfora.

El seu futur ja no depèn de mi,
sinó tan sols d'ell i de la sort.
Però li planxo la camisa
com si li dibuixés una aura protectora,
com si a través d'ella
la meva presència l'hagués d'acompanyar
sense que ell ho sàpiga,
inspirant-li la resposta justa i el gest adient
—que, ben mirat, no sé quins són—.

Elimino les arrugues
com si planxés les ones de les tempestes de la vida,
com si li estigués aplanant els camins del món.
Ell ni se n'adonarà, de tot això,
com mai no ens adonem d'allò que trobem fet,
a punt, en ordre, esperant-nos
com si fos natural i no exigís cap esforç.
Però és el que puc fer i el que em plau fer:
somiar mentre planxo
—tan pesat, tan avorrit, però de vegades,
com ara,
amb un toc d'amor, d'ansietat i de tendresa
tan intens, que alguna cosa salva—.

                                                          David Jou

"ROBA ESTESA" de Feliu Formosa

Feliu Formosa és un dels poetes actuals que més m'agraden. Sense el ressò mediàtic d'altres autors, la seva poesia, clara i acurada, arriba endins.

La roba estesa de la gent pobra,
als patis foscos i als descampats,
coneix l'angoixa dels dies grisos,
sap l´enyorança del temps gastat.

Roba cosida en nits de vetlla,
roba comprada als encants vells,
roba tenyida de color negre,
roba arreglada d'algun parent.

Roba donada per la gent rica,
roba pispada d'algun terrat,
roba perduda i retrobada,
roba heretada dels avant-nats.

Roba enterrada i ressuscitada,
roba menjada pels detergents,
roba sargida i apedaçada,
roba bufada per tots els vents.

Roba bandera de causa inútil,
roba cansada de treballar,
roba que plora sobre els qui passen,
roba que crida pels seus forats.

Als patis foscos dels barris pobres
la roba estesa va degotant,
coneix l´angoixa dels dies grisos,
sap l´enyorança del temps gastat.

                                Feliu Formosa

Grans Poetes : MONTSERRAT ABELLÓ

Montserrat Abelló ha aprés a dir que no.  Algunes encara no en sabem.

APRENC A DIR QUE NO

 Amollo en la nit

la veu amarga o

la veu esperançada.

I aprenc a dir que NO.

Que ja no és temps de plorar

ni de lamentar-se, ni tampoc

el de cercar excuses fàcils.

I aprenc a dir que NO.

                                                                                 M. Abelló

Grans Poetes entre nosaltres: "FARÀS DOS TRUCS..." de Feliu Formosa

Feliu Formosa confessa que aquest poema és un dels seus preferits. Pertany a "Cançoner", escrit immers en el dolor per la mort de la seva esposa Maria, que el poeta enyora i espera.

Faràs dos trucs i t'obriré la porta
i no em sabré avenir que siguis tu.
Et faré entrar al meu pis, que desconeixes
i que només és fet per subsistir-hi.
Però m'hi trobaràs, qui sap per quin
designi inescrutable. Així que et fiquis
al menjador, veuràs el teu retrat
i els nostres llibres. Sonarà el Nocturn.
(Fullejaràs potser Virginia Woolf.)
Vindré darrera teu, amb el desig
de sentir els teus cabells damunt la galta.

Amb tendresa infinita, et faré asseure
en un dels vells seients que compartírem
(durant els darrers temps hi estudiaves
el llarg monòleg d'una dona sola
que no vas ésser mai.) Al teu davant,
espiaré els teus ulls, el teu trist somriure
dels teus llavis amables, mig oberts,
i tot acabarà en una abraçada
que serà la primera. No hi haurà
ni passat ni futur. Tot serà lògic.
            I aquest poema mai no haurà existit.

                                 Feliu Formosa
                               Cançoner (1976)

Grans Poetes entre nosaltres: "CANÇÓ D'HELENA DES DE TROIA" Feliu Formosa

Dissabte passat, en una entrega de Premis, vaig tenir ocasió de conèixer a Feliu Formosa, em va semblar una persona senzilla i amb molta humanitat. I un gran poeta.

 

Si pogués escoltar

com s'acosta l'amant

igual que el primer dia

quan em va fer oblidar

una vida cansada.

Encara em sol tenir

més enllà d'un amor

que ha quedat enrere

com l'encís que amb el temps

s'ha fet una llegenda.

Em reneix el desig

recordant els ulls foscos

d'un jove que somia

un cos hospitalari

en un racó del port.

M'hi podria oferir

mentre un marit ofès

i un amant ressentit

fan guerra per mi

sense necessitar-me.

                Feliu Formosa

               “Cap claredat no dorm”

 Pintura F. Leighton

GRANS POETES ENTRE NOSALTRES: "INVENTARI" de Xavier Bru de Sala

El poeta fa inventari: té tres amors...

Tinc tres amors, la terra,
uns versos que s'hi arrapen
i una dona que beso amb besos de cristall.

Tinc tres amors, amiga,
uns versos que et pertanyen
i una terra tan dolça com un dels teus cabells.

Tinc tres amors, o terra,
una dona ben teva
i uns versos que li adreço per a fer-la feliç.

Tinc dos amors, poema,
la terra que m'abraça
i uns versos que la besen a les puntes dels dits.

Tinc dos amors, amiga,
les mans plenes de versos
i uns versos plens de tu que la terra ha besat.

Tinc un amor i el beso.
Tinc un amor immens:
una terra que alena al ritme d'aquest vers.                   

        X. Bru de Sala                    

              "Fràgils"

Grans Poetes entre nosaltres: "FOC A LES MANS" Montserrat Abelló

Com sempre, ella troba la paraula justa, la metàfora escaient en els seus colpidors poemes.

Foc a les mans avui
que núvols alts anuncien
una tardor plujosa
i el viure se'ns fa estrany
enmig d'aquesta falsa
placidesa.

La vida hi crema sotmesa
a una roda que gira.
L'eix clavat endins
ganivet que enfondeix
la ferida. La sang
hi brolla calenta.
El moviment del seu fluir
un pèndol que retorna sempre
al mateix lloc d'origen.

Així caminem per l'esfera
de l'inconscient vivíssim
(i els anys se'ns fan
lleugers). Em pesa tanta
mort, no pas la meva.

Montserrat Abelló
“Foc a les mans”

GRANS POETES ENTRE NOSALTRES: "J O" de Narcís Comadira

Un bon veí, el veí de dalt, ens recorda que avui fa 70 anys un POETA, amb majúscules. Ho celebrem compartint aquest sonet, que és una confessió i una autobiografia.

PER MOLTS ANYS, POETA!

          

Sóc mascle i gironí. Mitja estatura.
Cabell castany, ullets de marrec trist.
Romàntic una mica, cosa dura
en el temps que vivim. Prou ho tinc vist. 

 
Mozart més que cap altre m’entabana,
i, en versos catalans, Josep Carner.
Crec en l’amor, la taula quan tinc gana,
els plaers de la carn, que em moriré. 
 
I si a estones em vaga de fer versos
i confegeixo quatre mots dispersos,
no ho faig pensant en un darrer sentit, 
 
que no vull fer carrera de poeta.
Ai las! Lletraferit de l’A a la Z
en llengua fosca i en país petit!


                  Narcís Comadira
                    "El verd jardí"


I a demés pinta!
Pintura N. Comadira

GRANS POETES ENTRE NOSALTRES: "NON NON DE NADAL" de Joana Raspall

Aquest poema el trobo tan dolç...  L'any passat el vaig recitar DE MEMÒRIA  (si,  ja se que és curtet i fàcil, però així i tot té mèrit)

       

T’ompliré el bressol de palleta fina sense gens de boll, sense gens de pols. Encendré un bon foc perfumat d’espigol per fer-te el son dolç. Cobriré el teu cos amb llençol blanquíssim mig teixit amb glòria, mig cosit amb creus. Et faré de flonjos borrallons de llana un mantell pels peus. Et cantaré un bres amb la veu més dolça, i quan ja t’adormis et besaré el front. Després, de puntetes, tancaré la porta perquè no et desvetllin els sorolls del món.        Joana Raspall

GRANS POETES ENTRE NOSALTRES: "EL HOMBRE IMAGINARIO" deNicanor Parra

 Nicanor Parra ha aconseguit, als seus 97 anys, el Premi Cervantes. Un premi merescut de fa temps.

El hombre imaginario 
vive en una mansión imaginaria
rodeada de árboles imaginarios
a la orilla de un río imaginario

De los muros que son imaginarios 
penden antiguos cuadros imaginarios
irreparables grietas imaginarias
que representan hechos imaginarios
ocurridos en mundos imaginarios
en lugares y tiempos imaginarios

Todas las tardes imaginarias 
sube las escaleras imaginarias
y se asoma al balcón imaginario
a mirar el paisaje imaginario
que consiste en un valle imaginario
circundado de cerros imaginarios

Sombras imaginarias 
vienen por el camino imaginario
entonando canciones imaginarias
a la muerte del sol imaginario

Y en las noches de luna imaginaria 
sueña con la mujer imaginaria
que le brindó su amor imaginario
vuelve a sentir ese mismo dolor
ese mismo placer imaginario
y vuelve a palpitar
el corazón del hombre imaginario

                          Nicanor Parra

GRANS POETES ENTRE NOSALTRES: "PODRIES..." de Joana Raspall

 Avui es celebra el DIA DEL NEN, és una magnífica ocasió per recordar el poema d'una gran poeta i de les  més entranyables.

Si haguessis nascut
En una altra terra,
Podries ser blanc,
Podries ser negre...
Un altre país
Fora casa teva,
I diries "sí"
En un altra llengua.
T'hauries criat
D'una altra manera
Més bona, potser
Potser més dolenta.
Tindries més sort
O potser més pega...
Tindries amics
I jocs d'una altra mena;
Duries vestits
De sac o de seda,
Sabates de pell
O tosca espardenya,
O aniries nu
Perdut per la selva.
Podries llegir
Contes i poemes,
O no tenir llibres
Ni saber de lletra.
Podries menjar
Cases llamineres
O només crostons
Secs de pa negre.
Podries ....podries...
Per tot això pensa
Que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa
Si tu fossis nat
A la seva terra
La tristesa d'ell
Podria ser teva.

    Joana Raspall

---