dissabte, 24 de setembre del 2011

"DOLÇOS RECORDS DE TARDOR"


La dolça poesia de la Rosa Maria, sempre tan lluminosa, tan musical i cada cop més madura, ens fa còmplices dels seus records. Aquest cop ens ho explica en català. 
                                         Gràcies Sebastià per recordar-me que es possible”



L’aroma d’aquella espessa tassa de xocolata
i la música daurada d’uns altres temps
em van portar al record la bellesa
del paisatge del migdia
quan un mantell de fulles seques de suaus tonalitats
cobria el sòl d’aquell carrer.

El llibre amb la seva coberta de platja solitària
i la melodia de “Blue-Moon”
van cobrir les meves ales blanques
i en aquest breu instant vaig renéixer a l’amor
en una freda tarda de tardor.

Molts estels i pocs núvols
es refugiaven en aquell màgic lloc
d’un racó celestial
de la nostra ciutat de Barcelona.

                         Rosa Maria Vargas





dissabte, 17 de setembre del 2011

"TOT ÉS CREPUSCLE"

Aquest és el poema que va obtenir la Viola d'or, als Jocs Florals de Sants, Hostafrancs i La Bordeta:


Sota el capvespre
cau la rosada lenta
de l’hora baixa

Una oreneta
travessa el silenci.
No duc paraules

Fora, un pollancre
trenca el cel amb les branques
i el blau s'esquinça
Biseccionada
per la via de ferro
la nit udola

A la finestra
el meu alè dibuixa
núvols de mandra

En tot viatge
dubtes si és el paisatge
o tu qui avança

Tren és la vida,
que no mira enrere
fins que no arriba

I quan arribes,
panteixant i cruixit
tot s'et revela
com el joc més senzill.
Inexorable el camí.

Avançar és morir
i és néixer cada dia
una mica més

Una llum nova
ara trenca la fosca.
El dia ovula.

                              Eva Moreno i Bosch





Falta la 3 i la 5

dijous, 15 de setembre del 2011

GUARDÓ PER LA NOSTRA COL.LABORADORA EVA MORENO


Avui, en els Jocs Florals de Sants, Hostafranchs i La Bordeta la nostra companya ha estat guardonada amb la Viola d'or, distinció que és dona a la poesia que exalta els valors espirituals i morals.

El poema es titula : "TOT ÉS CREPUSCLE"

Ella ja ha estat premiada, com altres companys del nostre blog, en anteriors ocasions.

Hi és que la seves poesies son d'una gran bellesa,  amb un llenguatge cadenciós i rítmic, molt musical.

Enhorabona, Eva!                                           


Dissabte en aquest blog podreu llegir la poesia guardonada.

(Ah, i és filla meva!)
-Les amigues ja m'han regalat un pitet, per allò de la bava-

                                           Glòria

dimarts, 13 de setembre del 2011

AVUI UNA MICA DE MÚSICA: Noi Siamo Zingarelle


Deliciosa música de "La Traviata" de  Verdi en una presentació molt original i divertida. A gaudir-la !






dilluns, 12 de setembre del 2011

"NO PER MOLT MATINAR..." Relat breu

Hi ha dies que més val rendir-se a l'evidencia de que no valen la pena viure'ls.


Es va llevar amb la primera claror. Quan va anar a ficar-se les sabatilles va caure al llit. Després del segon intent va comprovar que els peus no li entraven a les sabatilles perquè només li anaven cap enrere i novament va caure sobre el llit. Resignant-se, va acotxar-se i va seguir dormint amb la convicció que complia amb el millor dictat de la raó, perquè hagués estat un dia d’aquells en què tot et surt del revés. 
                                                     Eva Moreno

dijous, 8 de setembre del 2011

"LA NOSTRA BANDERA"


Fa uns quants anys en un llogarret de la Cerdanya hi havia un pastor que no sabia de lletra. Peró li agradava molt la Poesia i amb l'ajut de la memòria en composava . I quan li ho demanaven, amb molt de gust, les recitava. Son molt boniques, sentides i patriòtiques.
Avui en reproduïm una que parla de la Senyera. Cal tenir en compte que durant molts anys la nostra bandera, al igual que la nostra llengua, va estar prohibida i d'això tracta el poema :


Catalunya n'està trista.
Els catalans porten dol
i a la terra catalana
ja no hi canta el rossinyol.
Ni el pinça, ni la cadernera,
ni el petit oriol fan ombra
a la nostra bandera
a la sortida del sol

Vos, ginesta i rosella
que floriu en primavera,
ara ja heu quedat patrones
perquè no tenim bandera:
A vosaltres no poden tancar-vos
ni vos poden desterrar.
Ni que os arrenquin, ni que us tallin
sempre torneu a brotar
al arribar la primavera.

Floriu!
Que feu l'emblema del català.
Al mateix que nostra llengua
ja mai la podran quitar,
que el infant quan surt de sa mare
ja plora en català!

                       Joaquim Reig

 
La meva amiga Puri me'ls a fet arribar. Gracies, maca.



dimarts, 6 de setembre del 2011

*"AH, SI YO PUDIERA"

Dalda ens ofereix un bell poema amb un tema molt profund. El temps. I decideix que és millor que segueixi rodant el món i fluint la vida.

Ah,si yo pudiera,
con mis manos sujetar el tiempo...
Si mis palabras
a modo de sortilegio,
como un candado de oro
sujetaran este momento
al igual que recojo
el agua en un cuenco.

Ah,si este año fuese
un año eterno
y mi cuerpo y mi mente
eternos al mismo tiempo
pero...el paisaje,
no cambiaría...
sería siempre este momento
las mismas flores,
los mismos sueños,
y yo el mismo,
reflejado en el espejo.
y yo eternamente joven,
eternamente viejo

¡No y no!
que siga el mundo
y la vida en movimiento.

            Manuel López "Dalda"                           
                                           




dijous, 1 de setembre del 2011

JA HA ARRIBAT SETEMBRE PERÒ...

Les muses, al menys les meves, encara no han tornat de vacances. 

Me les imagino per platges i praderies cercant papallones, collint petxines o lligant amb turistes apol·linis o herculis, segons les circumstancies i gustos personals. 
 Aquí les teniu, fent xerinola amb el deu Apol·lo... Estan esbojarrades!!!


O sigui que començarem a mitja màquina: 

          1 POEMA A LA SETMANA és cosa sana! ...

(dos, amb una mica de col·laboració)

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...