dijous, 15 de desembre de 2016

EL MEU GOS, FIDEL AMIC

Un dels poemes que es van llegir ahir a Cotxeres. És d'un autor anònim i a les persones que ens agraden els animals ens fa caure la llagrimeta. 







Si es cert que no tens més glòria
que la que et donem aquí,
deixa’m ser el teu amic
i per mi serà una joia,
que joia és poder estimar
aquell que tant ens estima
i a canvi d’un xic d’amor
ens donaria la vida.

Recordo quan de menut
eres com una joguina
igual que pelfa i cotó
potser de seda molt fina.
Anaves amunt i avall
com una baldufa xica
i tots els teus acudits
ens feien gracia i somriure.

Arreu trobaves bon llit
entre draps i sabatilles
i ajagut als meus peus,
era com una delícia.
Amb una pilota vella
feies les mil correries
i com un infant mimós
esperaves les meves carícies.

Ara ja t’has fet gran com a tots,
et passa la vida
els anys fan que et falti
la il·lusió, el goig i el delit de viure.
És mes trist el teu mirar
els teus ullets, no somriuen
i quant t’acariciem el llom
ja no ens llepes, sols ens mires.
No ens deixis amic fidel
que encara ens dones alegria
es igual si t’has fet vell,
tot va morint cada dia.

Quan arribi el darrer moment
que això també és llei de vida
et posaré baix d’un roser
potser sota una alzina
i quan no ens vegi ningú
aniré a fer-te companyia
i si se m’espurnen els ulls
diré: - És  culpa de la ventisca
perquè plorar per un gos,
hi ha molta gent que ho critica.




Imatge: Borja Lösssius

9 comentaris:

  1. Gent que critica plorar per un gos? Doncs no es mereixen que plorin gaire per ells. Jo em vaig fer un fart de plorar quan va morir el germà d'en Blog. I només va estar amb mi dos anys. En Blog es va fent gran... i de vegades hi penso. Em sembla que quan el perdem serà un drama total. És família.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, XeXu, un animal domèstic és part de la família i la nostra tots hem plorat quan els hem perdut. I mai de la vida podré entendre qui caça pel plaer de matar o qui maltracta a les bèsties, penso que són més animals que ells.

      Elimina
  2. És veritat que és família, jo també he plorat pels meus gossos, hi convius molts anys i els estimes, clar. Bonic poema

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant! Els gossos s'estimen l'amo, són generosos, lleials, fidels. Tenen moltes qualitats que a molts humans manquen i és guanyen un lloc a la família, per això quan se'n van del nostre costat els plorem.

      Elimina
  3. Llàgrimes de sentiment per a un amic. On està escrit que només podem plorar pels humans?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha gent que no ho entén, Xavier. Hi ha gent que mata animals per plaer o quan ja no els fan servei. Existeixen persones així, encara que costi creure.

      Elimina
  4. Moltes llàgrimes vessades seràn senyal de molts vents, els vents que ens porten tants records i bons moments, tant amor i lleialtat, la seva ausència és un gran buit que ni les llàgrimes omple, són un tros dels nostres sentiments, no és sols un ca és un fidel company que vetlla per nosaltres com nosaltres fem per ell.
    Joanmolbe

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens molta raó, Joan, quan és perd a un amic tan fidel, tan lleial, tan sincer deixa un buit dificil d'omplir i un record inesborrabl, queda sempre en el nostre record la seva mirada.

      Elimina
  5. Moltes llàgrimes vessades seràn senyal de molts vents que ens porten tants records i bons moments, tant amor i lleialtat, l'ausencia deixa un gran buit que les llàgrimes poc poden omplir, no són llàgrimes per un ca són per un company fidel, un tros de nosaltres que sempre ens acompanya.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...