Un poema de Nadal una mica escatològic, però una figura imprescindible en els nostres pessebres ha de tenir per força una poesia que el faci important, ressaltant el significat que té com a tradició i com símbol de fecunditat i prosperitat(*). Espero que ho veieu com el que és, una entramaliadura nadalenca!
De petit em demanava:
“Que seré quan sigui gran?”
Mestre, informàtic, bomber,
paleta, rei, navegant,
poeta, sastre, Fuster,
esportista, dibuixant…
“Que seré quan sigui gran?”
Però aviat ho vaig saber!
va respondre el meu pare
amb veu alta i triomfant:
“Fas el baliga-balaga!
segons dicta la nissaga
seràs caganer al pesebre
tot vint-i-cinc de desembre!”
I, malgrat tot rondinant,
-vaig negar-me tres vegades
a un ofici denigrant-
va guanyar la tradició
i vaig cursar els meus estudis
A l’escola “Cagalló”.
Vaig ser un estudiant brillant!
Em sabia de memòria
Els ets i uts de la història:
“No facis ni pet ni llufa
Si ets a tocar d’una estufa”
“La tifa més ben parada
té la forma d’ensaïmada”.
“Quan Jesús ja sigui nat,
el pesebre perfumat”
Ara em tenen gran respecte
i no envejo bugaderes,
filadores ni pastors.
Sóc jo qui enriqueix la terra,
jo procuro un món millor
amb una mica de caca
i una guspira d’humor.
Al Pessebre sempre tinc
un gran paper:
SÓC I SERÉ EL CAGANER!
;-)
FELIÇ NADAL I UN MERAVELLÓS
2023!!!
