EL MEU GOS, FIDEL AMIC

Un dels poemes que es van llegir ahir a Cotxeres. Ignoro qui és l'autor. A les persones que ens agraden els animals ens fa caure la llagrimeta. 

Si es cert que no tens més glòria
que la que et donem aquí,
deixa’m ser el teu amic
i per mi serà una joia,
que joia és poder estimar
aquell que tant ens estima
i a canvi d’un xic d’amor
ens donaria la vida.

Recordo quan de menut
eres com una joguina
igual que pelfa i cotó
potser de seda molt fina.
Anaves amunt i avall
com una baldufa xica
i tots els teus acudits
ens feien gracia i somriure.

Arreu trobaves bon llit
entre draps i sabatilles
i ajagut als meus peus,
era com una delícia.
Amb una pilota vella
feies les mil correries
i com un infant mimós
esperaves les meves carícies.

Ara ja t’has fet gran com a tots,
et passa la vida
els anys fan que et falti
la il·lusió, el goig i el delit de viure.
És mes trist el teu mirar
els teus ullets, no somriuen
i quant t’acariciem el llom
ja no ens llepes, sols ens mires.
No ens deixis amic fidel
que encara ens dones alegria
es igual si t’has fet vell,
tot va morint cada dia.

Quan arribi el darrer moment
que això també és llei de vida
et posaré baix d’un roser
potser sota una alzina
i quan no ens vegi ningú
aniré a fer-te companyia
i si se m’espurnen els ulls
diré: - És  culpa de la ventisca
perquè plorar per un gos,
hi ha molta gent que ho critica.

Imatge: Borja Lösssius

POETES QUE PARLEN DE BESTIOLES

Carner, Pere Quart, Joana Raspall, Mercè Rodoreda, Ràfols Casamada, Màrius Torres, Mossèn Cinto i molts d'altres poetes escriuen poesia que parla d'animals, animalots i animalons. Dimarts, dia tretze -sort que no som supersticiosos!- en parlarem a les cotxeres de Sants. Voleu venir???

 

 Podeu portar poemes que parlin de bestioles. O de qualsevol altre tema.

                      Ens agradarà molt que ens acompanyeu!  :-)

                                                       

"ÀNIMA"

Avui he perdut un amic, un company... La mort em fa pensar. En un moment semblant vaig escriure aquest poema que comparteixo.          

                                           Tres genets:

                                                                                                   4t. Genet: La Mort

    No et reconec amb les galtes colrades

que dissimulen la lividesa de la mort.

Ni en les narius, que tènuement s'afilen,

ni en la parpella transparent sobre l'ull clos.

Ets tu, però tu on ets?

Qui ha tallat el fil que et mantenia erecte

donant alçada i majestat al cos,

com s'ha espatllat aquest rellotge que, perfecte,

marcava la cadència del teu cor,

Perquè s'atura aquest magnific engranatge

que amb precisió donava vida a tot?

Qui t'ha deixat ert, qui t'ha llevat la vida

que amb tant plaer assabories glop a glop?

O has sigut tu,

car el teu cos de llibertat et priva

que per fugir del món

has deslliurat ton ànima captiva

buscant una altra fita,

un espai nou...

                     Glòria