Encongida amb la plenitud dels estels,
esperant la nit que espera el dia i el dia que espera la nit.
Aquest estel que cau dintre meu
és la llum d'una nit enlluernadora,
càlida nit, com l'aire que apaga els estels,
com l'ombra que apaga extensions de planures
que s'esberlen pel pas del temps
i neixen esboços de silencis,
ombre que brillen amb llum d'estels.
M. Àngels Carreras Tornés
com l'ombra que apaga extensions de planures
que s'esberlen pel pas del temps
i neixen esboços de silencis,
ombre que brillen amb llum d'estels.
M. Àngels Carreras Tornés
Una bona composició amb to melancòlic....com el de las nits , en que ens perdem en el seu silencis ...
ResponElimina