dijous, 5 de juliol del 2012

" ESCARABAT " de Narcís Comadira

Germans que s'ataquen acarnissadament, germans nostres...




Lents, lluents,
per les coves més fosques
que ells mateixos excaven,
fan camí consirosos.
Senten l'altra presència?
Altres èlitres durs?
Dubten, retrocedeixen,
tots amb el seu fardell. 
De cop,
hi ha un refrec instintiu.
Goig o dolor? S'ataquen
acarnissadament,
llancen sucs verinosos.
Una dansa macabra
de taüts xarolats.
Hi ha qui perd i qui guanya. 
Tu mira-te'ls: recorda
que també et són germans. 
                   N. Comadira



4 comentaris:

  1. Bons! (versos, no escarabats) Necessaris (ambdós).
    Petons!! (bons i necessaris) :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Necessaris els escarabats?
      Els petons si: bons, necessaris i MOLTS

      Elimina
  2. No acabo pas de sentir-me germana d'un escarabat i això que els animalets m'agraden molt...
    Deu ser per això que no puc amb el llibre, La metamorfosi...
    Bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, agermanar-te amb un escarabat fa una mica d'angúnia. Amb un ocell, un cavall, un goset encara.
      A mi tampoc m'agrada La Metamorfosi, per molt Kafka que sigui.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...