dijous, 19 de desembre de 2013

RELATS CONJUNTS: Ruslavery

La nostra aportació a Relats Conjunts.


L'havien encasellat, sens dubte. Només li arribaven encàrrecs per pintar escenes monumentals amb gran quantitat de barbuts amb bigarrats vestuaris. Una feinada!
Buscava els models entre els perdularis que trobava pels barris més humils i li costava déu i ajuda fer-los estar quiets. El mateix barbut li servia per cinc o sis figures de l'escena canviant una mica la barba o el turbant del cap. Els pagava amb gots de vi.  Després estaven tots els detalls dels vestits i els accessoris, que també li donaven molt de treball. Pintar un quadro d'aquestes característiques no era cap fotesa!  Però tots els encàrrecs que rebia anaven del mateix pal: Camperol donant la terra al seu amo, Temps conflictius, Tracta d'esclaus... 
Ningú li demanava escenes domèstiques, ni nenes a la font omplint el cantiret o una parella festejant al prat. Sempre els maleïts barbuts!

L'única vegada que es va presentar l'ocasió de canviar de registre li va ser impossible d'acceptar. Li van encarregar una escena d'un harem, amb un munt d'odalisques, però estava embrancat en el maleït "Tracta d'esclaus"...i va tenir que refusar l'encàrrec. 
Finalment va saber que l'harem el pintaria un tal Rosati. 
Ell seguiria amb les escenes monumentals amb barbuts. Sense ni una dona. Ni vestida!


                                                                                    :(

22 comentaris:

  1. Que bo, hahaha! Pobre Ivanov, totalment encasellat, mentre que altres reben encàrrecs molt més llaminers! No em voldria veure en la seva pell, no. En canvi, en la del tal Rosati...

    ResponElimina
    Respostes
    1. És molt inconvenient que te encasellen. Et perds un munt d'ocasions interessants! Clar que el Rosati no li van resultar tan incomode "l'encasellament"...

      Elimina
  2. És boníssim! A mi també m'has fet riure... genial la idea... t'aplaudeixo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs aquest mes pensava no participar. Em vaig quedar en blanc quan vaig veure el quadro!
      M'alegro que t'hagi fet gràcia, Carme.

      Elimina
  3. Ui, el dia que pinti una dona ja es poden preparar... el veig molt indignat i amb ganes de sarau. La veritat és que ha de ser molt dur pintar escenes com aquesta, jo només de veure-la ja em canso.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si finalment ho va aconseguir. Quina experiència després de tants homes barbuts i barbats! ;D

      Elimina
  4. No s'havia inventat encara la subcontractació? Quan la feina surt bona s'ha de fer sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si s'hagués inventat a bona hora estaria pintant els esclaus!...Estaria treballant amb models molt més atractives i sense pel a la cara. Segur.

      Elimina
  5. un somriure i una rialla.....quin relat més bo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'aixó és tracta, Elfree. M'alegra si ho he aconseguit.

      Elimina
  6. És una mica trist està encasellat en aquest estil de dibuixos, la veritat és que jo no el penjaria al menjador de casa...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tampoc el posaria al menjador. Ni en lloc de casa, sincerament.
      Petonets!

      Elimina
  7. Respostes
    1. Vinc de llegir el teu i està molt ben trobat.
      Te raó. Això de la poesia embruixa!

      Elimina
  8. un dia d'aquests canvia els pinzells per les tisores ...... i s'han acabat els barbuts !!
    Bon Nadal !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ganes no n'hi han de faltar, segur!
      Bones Festes, Artur, i un bon 2014!!!

      Elimina
  9. Molt bo, m'has tret un somriure! :)

    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic contenta si t'ha fet somriure!
      Gràcies, bonica.
      Petons

      Elimina
  10. Algun dia posarà les barbes a remullar, però mentre la moda dels barbuts durés tenia feina segura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Feina sempre va bé de tenir-ne, però això de pintar tants pels deu de ser molt avorrit, encara que canvien de color.

      Elimina
  11. A mi també se m'ha posat la rialla tonta...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, me'n alegro, Zel. Riure sempre és gratificant i sa.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...