divendres, 18 d’abril de 2014

RELATS CONJUNTS: Passeig sota la pluja

La nostra aportació a Relats Conjunts






El passeig sembla tan bonic de nit! Llueixen les fulles tardorals dels arbres -ocre i daurat- i si ha plogut, com avui, el petits bassals d’aigua reflecteixen la llum brillant dels fanals. Les parelles hi caminen felices, abraçades, fent-se confidències, rient baixet, petonejant-se…

Això em provoca records… Jo també passejava feliç i pensava que el món era un lloc meravellós, quan ella, agafada del meu braç, em deia que m’estimava. Ara ja no m’ho sembla de meravellós, el seu amor, que jurava sincer, va durar el temps de tenir un fill. Poc després va desaparèixer de la meva vida. Ella i el nen.  Em  va partir el cor. Les dones són unes criatures ben estranyes...

Però el passeig, com tot,  no és tan bonic ni pintoresc  com a primer cop d’ull sembla;  més enllà de les llums i de les fulles daurades, prop del riu, en un indret  fosc,  propici per carícies més agosarades,  moltes noies ploren desconsolades. Gairebé sempre per mals d’amor: abandonades, maltractades, embarassades. De tant en tant n’apareix alguna flotant en les tèrboles aigües del riu. I no tot són suïcidis.

Jo,  que cada dia travesso tot el passeig encenent els fanals, m’hi acosto quan les veig tan atribulades i provo de consolar-les, de donar-lis  tot l’amor, tota la passió que enyoren.   Però algunes no ho entenen.
                Una llàstima…



16 comentaris:

  1. Sembla que aquest fanaler dóna llum i no en rep, potser en comptes de consolar les dones el que necessita és que algú el consoli a ell. M'ha colpit aquesta història, la trobo tan romàntica com la pintura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Celebro que t'hagi agradat, Sílvia . Però a mi aquest quadro tan "alegre·" m'ha semblat una mica fictici, no em facis dir perquè.

      Elimina
    2. Ara entenc aquest "algunes no ho entenen", sí que és subtil però s'entén si penses més enllà del que es diu. Quan ho vaig llegir ahir em va passar per alt però està molt bé aquesta doble lectura!!

      Elimina
    3. La meva filla el va llegir i tampoc va captar aquesta possible doble lectura, potser es nota quelcom estrany, però tampoc és molt evident. En fi...uns veuran un pobre fanaler solitari i d'altres un assassí en serie. Un final obert!

      Elimina
  2. Ostres, aquest final és una mica inquietant... No sé si has volgut expressar-ho així o només són imaginacions meves, però em sembla que l'home que encén els fanals té alguna cosa a veure amb aquestes noies que apareixen mortes...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bingo! Aquesta era la idea. Un fanaler/psicòpata, però m'he passat de subtil, tothom interpreta una història trista i romàntica.Hi tenia que afegir una mica més de morbo...casundena!

      Elimina
  3. Una trista història, una mica tardoral potser també per la imatge, tot i que és ben bonica!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta imatge més que alegria i lluminositat, m'inspira melangia i nostàlgia. Aixi ha anat l'historia!
      Petons!

      Elimina
  4. molt murri el protagonista ! bon relat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El murri té un passat. I un present inconfessable, encara que pocs ho sospiten.

      Elimina
  5. Una història inquietant, encara més després de llegir els comentaris. Ja em semblava que tanta llum eren aparences.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cada persona que l'ha llegit l'interpreta a la seva manera. Jo el vaig voler fer-lo un pel sinistre, no se si me'n he sortit...

      Elimina
  6. Un fanaler una molt espavilat aquest.
    Un relat fantàstic

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si noia era dels que no badava, no donava peça per perduda!
      Gràcies, maca.

      Elimina
  7. Un relat intens, ple de llum i foscor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Montse. Vaig a llegir el teu.
      Una abraçada!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...