dijous, 24 de setembre de 2015

RELATS CONJUNTS: Mural

La nostra aportació a Relats Conjunts



Tot anava com una seda. Malgrat la gentada, la calor i les cues ho estaven passant divinament. Entre ells hi havia bones vibracions, molta complicitat, s’entenien només amb una mirada. Intuïen que estaven fets l’un pel l’altre.

Tot anava com una seda…fins que van arribar al Pavelló de Catalunya. Allí és va desfermar una acalorada discussió sobre el mural d'en Tapies. Si l’un pensava que era una obra d’art, plena de simbolisme, amb un missatge subliminal corprenedor, l’altre opinava que allò era la pressa de pèl més descarada que un podia tirar-se a la cara, una mofa pel públic. Una befa.
 No és posaven d’acord i abans de complicar més la discussió, que ja anava pujant de to, aquella tarda van acabar la visita a l’Expo emmurriats i cadascun per la seva banda.
 Més tard compartint a l’hotel un relaxant bany d’escuma van poder comprovar que eren més les coses que els unien que les que els separaven.
         Era un fet: el Sergi i l’Eudald estaven fets l’un per l’altre.
                                                                                        :-)
          

20 comentaris:

  1. Veus? Ja deia jo que Al final t'hi afegiries... Bona aportació!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sabia greu, perquè sempre hi participo i m'agrada molt fer-ho. Aquest mes ho he trobat força dificil, veig que pocs entenem l'art de Tàpies.

      Elimina
  2. Per sort hi ha discussions que són perfectament reconciliables. I les reconciliacions, ja se sap, solen anar molt bé! Ara que, jo estic amb aquell dels dos que pensava que és una presa de pèl!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Millor és no discutir, però una bona reconciliació és la millor manera de passar full.
      Jo tampoc entenc l'art de Tàpies, encara que m'ho expliquin.

      Elimina
  3. Si és que no et pots refiar d'un mural de Tapies per saber el que tens en comú amb la teva parella

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sens dubte hi ha temes més importants. Una parella no ha de tenir necessàriament els mateixos gustos en qüestions d'art per poder ser compatible.
      ;-)

      Elimina
  4. L'art desperta instints diferents. Per sort el darrer instint, el més primari s'acaba imposant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I si un dia no s'imposa, malament! Vol dir que la relació està a les acaballes.

      Elimina
  5. Jo tinc molt clar amb quin equip jugaria...Tot i que algú em fes seure al "banquillo"...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades si dius la teva opinió els "enteradillos" et miren amb commiseració, per la teva ignorància. Jo en pintura no hi entenc, però sé el que m'agrada i el que no. No diré "En Tàpies ens pren el pèl", però puc dir que no m'agrada. I ningú m'ho podrà discutir.
      Petonets, bonica!

      Elimina
  6. les petites discrepàncies no fan altre cosa que unir més les persones.....i ai les reconciliacions..solen ser molt sucoses

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, si mentre les discrepàncies és puguin solucionar d'aquesta manera és bona senyal. La relació funciona!

      Elimina
  7. Per sort les discussions s'esvaïen com bombolles de sabó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he...com les bombolles d'un bany d'escuma compartit.
      ;-)

      Elimina
  8. L'art no sempre mou les mateixes passions, i sovint aquestes passions tenen més a veure amb el nom de l'artista que amb l'art :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si, molts només admiren i compren la firma d'un pintor de renom. Si això ho pintés un "mindundi" en lloc que simbolisme veurien gargots.
      Gràcies, Ninona, per la teva vista!

      Elimina
    2. el pensament crític ens fa avançar.

      Elimina
    3. I tant! Però per arribar a això primer s'ha de tenir criteri.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...