dimecres, 18 de novembre del 2015

RELATS CONJUNTS: The Best

La nostra aportació a Relats Conjunts.





En Mateu Gil i Ponce va néixer immensament ric. Fruit únic de la unió de dos de les fortunes més grans del món, ja va tenir des del bressol tots els privilegis imaginables i alguns d'inimaginables.

Orfe ben aviat va disposar de la seva exorbitant fortuna per donar-se tots els capricis:

-Mansions a totes les capitals del món i en alguns paradisos perduts, únicament reservats a fortunes extraordinàries.

-Una flota de vehicles que seria l’enveja d’algun país poc desenvolupat, que incloïa luxosos automòbils, ostentosos vaixells i avions particulars proveïts de sofisticades comoditats.

-Les seves esposes, exesposes i amants anaven des de una princesa eritrea a una cantant d’òpera albina. Això no li privava del plaer ocasional d’algun amant masculí. Mai va tenir descendència.

Tenia tot el que podia desitjar, però va gaudir poc temps d’aquesta vida. Un matí el van trobar al llit mort, amb els ulls esbatanats i les mans crispades arrapant els llençols de seda.

La seva immensa fortuna va ser per la seva estimada “Rosebud”, una gateta persa esquerpa i malcriada.

Ningú el va plorar, ningú el va trobar a faltar. Tan sols el recordaven com un tipus estrany i capriciós que només vivia per passar-s’ho bé.   
                                            
                                                   Ni tan sols això era veritat.  
                                                                                      :-(


22 comentaris:

  1. D'aquest no es pot dir que hagi passat a millor vida...

    ResponElimina
  2. Caram, realment era un desgraciat, per més pasta que tingués. Això té relació amb Ciutadà K, oi? No amb el blogaire, amb la pel·lícula. He de confessar que no l'he vista, però això de Rosebund amb sona...

    ResponElimina
    Respostes
    1. El meu personatge s'assembla poc al Ciutadà, tret de que tots dos tenien moooolta pasta i no eren feliços. La Rosebund és només una picada d'ullet.
      Per cert, penso que és una gran pel·lícula i tindries que veure-la.

      Elimina
  3. caram n'hi ha per tirar-li els trastos a la gateta.....

    ResponElimina
  4. Espero que la gateta li dediqués algun "meu, meu" de comiat, mentre es llepava els bigotis després de cruspir-se el contingut d'una llauna de caviar...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La gateta anava a la seva i no era gaire afectuosa. El caviar, però, no li va faltar mai.
      Petonets!

      Elimina
  5. quina vida més trista.... M'alegro per la gateta al menys no anirá a parar a un refugi d'animals, pretendents per quedar-se-la no li faltaran

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els marmessors es barallaven per cuidar-la!
      Era un taló en blanc la gateta...

      Elimina
  6. Enganyifa de mort...fins i tot en el darrer moviment.

    Genial, com sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Només vivia per passar-s'ho bé, però ni dels tots els plaers al seu abast en gaudia.
      Qui ho té tot, no desitja res.
      Una abraçada!

      Elimina
  7. la riquesa no fa la felicitat
    ben trobat i ben escrit!

    ResponElimina
  8. Molt bo, un personatge ofegat de diners i sense vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembla un contrasentit que tenint-ho tot puguis sentir-te tan buit.

      Elimina
  9. No la recordo molt bé perquè la vaig veure fa temps, però també m'ha recordat al Citizen Kane (sobretot el Rosebund/Rosebud, clar). Ho veig com un petit i encertat homenatge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mesura que l'anava escrivint m'anava venint al cap el personatge de l'Orson Wells. Al final la Rosebud ja era inevitable.

      Elimina
  10. Ja ha trobat la gateta algun gat amb botes per gestionar-li la paperassa?

    ResponElimina
  11. Ui, de pretendents en té un grapat. Però ella és fa la desmenjada, li agrada tenir requesta. Mentre els papers és van acumulant.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...