dijous, 17 de desembre del 2015

RELATS CONJUNS: La bona fada del bosc

La nostra aportació a Relats Conjunts  



Lord Kint Pasharell va quedar consternat quan va desaparèixer la seva promesa, la formosa Jetta Grant,  poques setmanes abans  del casament. Descartat el segrest o un accident pels boscos veïns on sortia a cavalcar, el dissortat nuvi llanguia. 
Un vespre va aparèixer pel parc del castell una euga blanca de gran bellesa i majestat, amb uns ulls dolços i daurats com la mel que es deixava amanyagar pel Kint. 

- Ara ho veig tot clar!- va dir la padrina que seia al costat del Kint- La teva estimada ha estat víctima de l'encanteri d'una bruixa,  que l'ha transformat en aquesta euga blanca. Ella a vingut a consolar-te del teu dolor.
El jove va sentir-se molt confortat i va instal·lar a l'euga al estable amb totes les comoditats que un equí pot esperar. Ell es passava els matins raspallant-li la llarga crinera i xiuxiuejant-li a l'orella paraules tendres, mentre pensava la manera de desfer l'encanteri. Per les tardes donaven llargues passejades pels boscos propers.
Un capvespre, quan tornaven al castell va veure aparèixer de darrera d'un majestuós roure una figura femenina vestida amb un vaporós vestit blanc i una vara a la ma.

-No us espanteu, milord, sóc la fada del bosc, que sabedora de la vostra pena, he vingut a ajudar-vos. La bruixa del bosc és molt poderosa, però la meva saviesa és gran i després de consultar molt llibres he trobat la manera de desfer l'encanteri i tornar a la vostra promesa al seu estat natural.

Lord Pasharell havia quedat molt sorprès i confós.  La fada no s'ajustava als standars habituals. No era esbelta i etèria, amb ben timbrada veu de soprano, al contrari, era una fada rabassuda i amb  veu cridanera, però ben mirat era la primera vegada que en veia una i no tenia perquè desconfiar. Era una fada XL.
I el que li proposava era el que ell més desitjava.

- Si em torneu a la meva estimada us daré tot el que em demaneu, bona fada.
- Res no us demano, només vull que sigueu feliços amb el meu ajut. Ara descavalca, agenollat davant meu, acota el cap i tanca els ulls. El meu poder és tan gran que us faria trontollar i podria cegar-vos. 

El jove ho va fer així i tan bon punt va estar agenollat davant la fada aquesta li va ventar un cop amb la vareta, que més aviat semblava un garrot, que el va deixar estabornit.
Quan el jove va despertar es va trobar sol al bosc, sense la fada, sense l'euga i sense l'anell d'or macís amb l'escut del seu llinatge. I sense la seva promesa...
Desconsolat des de aquell dia, ja que no entén com la Jetta, que tant l'estimava, havia tornat a desaparèixer del seu costat, passa els dies al castell esperant el seu retorn, ja sigui en la seva forma genuïna, com una tórtora o una gràcil cérvola.
La padrina també està desconsolada, ja que l'esplèndida euga que va comprar per animar al xicot li havia costat un grapat de monedes d'or. Potser aquesta vegada amb una tórtora se'n sortiria.
                                                                                                                      
                                                                                                ;-) 

22 comentaris:

  1. Caram, quina història! Quina imaginació, i quina gràcia explicant-la, et felicito! I els noms... hahaha, per pixar-se de riure. Li escau molt a aquest noi Lord Pasharell!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, XeXu, en temps de fades i de bruixes passaven aquestes coses. Ara tothom hagues sospitat la veritat: que la promesa de Lord Pasharell s'havia fugat amb el mestre d'esgrima.

      Elimina
  2. Ja no ens pidem refiar ni de les fades....oooooh!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es clar! No tothom que va amb una vareta a la mà és una fada. S'ha demanar que s'identifiqui abans de deixar-li fer un encanteri.
      ;-)

      Elimina
  3. He, he, quina història...M'encanta això de la fada XL, no cal que siguin uns figurins!!!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, pot ser una fada grassoneta i simpàtica, com la de la "Ventafocs" d'en Disney. El que cal és que siguin fades de veritat.
      Petonets!

      Elimina
  4. he fruit d'allò més això si és un conte trencador pobre xicota i pobre padrina ....els noms molt ben trobats i tant que tenia Jeta i ell era un passarell

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molta Jeta i molt passerell hi ha en el conte, no és pot anar amb el lliri a la mà, qualsevol fada et pot prendre el pèl.

      Elimina
  5. ja et dic jo que honor al seu nom en fa aquest Lord. És com esperar que quan un es separa et vinguin a tornar el que has regalat....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan et separes no es tornen els regals? I jo que em pensava que era la costum...
      Dec ser Lady Pasharell, jo.
      ;-D

      Elimina
  6. Boníssim! m'ha encantat!
    No m'esperava gens ni mica el final! Pobre Pasharell!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei, nena!!!
      No saps com m'alegra veure't per aquí.
      Una abraçada!

      Elimina
  7. Molt bona aquesta, trencant tòpics i, va anar de poc, la closca del príncep.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per sort - o per dissort- el príncep tenia una closca molt dura.

      Elimina
  8. Hehehe, molt bona història, i de final inesperat! Que malvades que són algunes fades...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un ja no és pot refiar de ningú: ni de les fades, ni de les promeses, ni de les padrines...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...