divendres, 12 de febrer de 2016

Avui Santa Eulàlia estarà contenta!





Penso que tots coneixeu la picabaralla entre les dues patrones de Barcelona. La tradició diu que quan plou per la Mercè -cosa que passa sovint- el que cauen són les llàgrimes de Santa Eulàlia que plora per haver estat desposseïda del títol de patrona de la ciutat.

Fins al segle XVII Santa Eulàlia va l'única ser patrona de Barcelona. Ben merescut s'ho tenia perquè en la seva curta vida va patir de valent per culpa d'un governador romà, anomenat Dacià, que la va torturar de diverses i rebuscades maneres fins a la mort per defensar les seves creences com a cristiana i per no voler doblegar-se a les exigències dels romans.

Van passar els anys i, el 1687, Barcelona va ser presa d'una espantosa plaga de llagostes que no hi havia forma d'aniquilar.  Al final, els barcelonins van encomanar-se a la Mare de Déu de la Mercè  i ella els va escoltar. Va salvar la ciutat i, en agraïment, el Consell de Cent la va nomenar patrona de Barcelona i de la seva diòcesi en detriment de Santa Eulàlia, que va quedar relegada a un segon pla. 




Però aquest any penso que estarà contenta, doncs el dia que es celebra el seu sant, avui, serà dia festiu i ho podrem celebrar amb tot l'esplendor que es mereix. Vegeu sinó el programa de les festes d'enguany.

                                  Una festassa, afegiu-vos-hi!!!



                                                                                                                           :-)





Dibuix: F Rovira

8 comentaris:

  1. Ahir la Mercè amenaçava amb les seves llàgrimes, però finalment sembla que les dues patrones han fet les paus.
    Bona festa a les barcelonines!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si la Mercè s'ha comportat i la Laia a tingut la festa que és mereix: lluïda i participativa.

      Elimina
  2. Em sembla que són dues patrones força ben avingudes...Avui he sentit la història per la tele! i les oques, que es veu que en aquella època ( de Santa Eulàlia), es treien a passejar i n'hi ha tretze pels seus anys!!!
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És curiós i bonic que es mantingui la tradició. Diu que són oques precisament perquè ha casa seva en criaven...
      Ves a saber!

      Elimina
  3. Jo sóc més de Santa Eulàlia, no per la festa, sinó perquè em cau millor. Encara sort que li han donat un festiu, què menys després de tot el patiment. Allò de la Mercedes va ser casualitat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també la veritat. La Mercè i l'orde mercedària van fer molt pels captius, però Santa Eulàlia és molt nostre i tan jove i decidida com la presenten cau molt bé.

      Elimina
  4. Eren uns canvia-capes aquests cristians, a la mínima que una patrona no els hi funciona la canvien per una altra qualsevol, com se les gasten...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lleig...molt lleig! Ja ho deia Santa Rita: lo que se da no se quita.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...