Feliu Formosa és un dels poetes actuals que més m'agraden. Sense el ressò mediàtic d'altres autors, la seva poesia, clara i acurada, arriba endins.
La roba estesa de la gent pobra,
als patis foscos i als descampats,
coneix l'angoixa dels dies grisos,
sap l´enyorança del temps gastat.
Roba cosida en nits de vetlla,
roba comprada als encants vells,
roba tenyida de color negre,
roba arreglada d'algun parent.
Roba donada per la gent rica,
roba pispada d'algun terrat,
roba perduda i retrobada,
roba heretada dels avant-nats.
Roba enterrada i ressuscitada,
roba menjada pels detergents,
roba sargida i apedaçada,
roba bufada per tots els vents.
Roba bandera de causa inútil,
roba cansada de treballar,
roba que plora sobre els qui passen,
roba que crida pels seus forats.
Als patis foscos dels barris pobres
la roba estesa va degotant,
coneix l´angoixa dels dies grisos,
sap l´enyorança del temps gastat.
Feliu Formosa
Mag nífic
ResponEliminaA mi m'ho sembla. Som els únics?
EliminaTristament preciós...Algunes d'aquestes robes han estat les de la meva infància( pobrets i alegrets).
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Quina postguerra tan dura! Però encara hi ha persones que passen privacions i necessitats, al tercer món i al costat de casa.
EliminaPetonets, M.Roser
No,no sou els únics, vaig passar a llegir-lo, quan el vas publicar i juraria que vaig deixar un comentari, però a vegades vaig esverada i no calculo bé els clics...
ResponEliminaÉs un poema magnífic,amb unes imatges molt potents: roba que plora sobre els que passen//roba que crida pels seus forats..
:-)
EliminaEstic contenta que t'agradi, Carme, jo quan el vaig sentir em va semblar tan bonic...
Una abraçada.