diumenge, 17 de juliol del 2016

BARCELONA ÉS BONA

Tenim el blog tancat per vacances, però no he pogut estar-me de participar ens els Relats Estiuencs de la Carme.
Aquí teniu doncs la nostra aportació.



-Quan durant el sopar en un acollidor restaurant de Collserola l'Ernest li va agafar la mà, ella va sentir papallones a l'estomac i la sensació meravellosa de que alguna cosa important estava a punt de passar.
-quan van parar al mirador amb una vista espectacular de la ciutat on hi aparcaven molts cotxes  de parelles enamorades deleroses d'estimar-se dins, ella va pensar que "allò" que tant temps esperava estava a punt de passar.
-quan després d'un petó d'aquells que fan encendre focs artificials i bategar el cor i, alhora,  humitejar els llavis -tots- ell va dir que tenia que dir-li una cosa important ella va estar segura que respondria que "si".
-quan ell després de molts circumloquis- masses- va dir-li que volia fer un pas endavant a la seva relació ella novament va estar a punt de dir que "si"
-quan seguidament li va explicar que volia que anessin a viure junts ella va tancar els ulls i va obrir la boca  per dir que ho estava desitjant.

Però quan l'Ernest va afegir  que li havien ofert un sou fabulós per anar a treballar a un poblet prop de Oslo, on ella hi estaria com una reina, per muntar-hi allí una fàbrica i que com a mínim hi tindrien que passar cinc anys  l'Olga ja no va tenir tan clar el que havia de respondre. Ella coneixia per unes breus vacances el clima d'aquelles latituds  i li va semblar que seria incapaç de viure en un lloc tan fosc i fred com aquell més de tres mesos.

Ràpidament va passar pel seu pensament  tot el que això comportava:
Renunciar a passejar pel barri gòtic esquivant els estrangers que l'atapeïen
A baixar per la Rambla vigilant que els pispes que per allí "treballaven" no li robessin res
A arribar a prop del mar, olorant la sal i sentint el crits de les gavines mentre sortejava els top manta
A  caminar fins la Barceloneta per fer una paelleta greixosa, però molt saborosa a qualsevol "xiringuito"
A l'orxata de can Sirvent
A les "bombes" del carrer Major de Sarrià
A les birres amb els amics en les animades terrasses del passeig de Sant Antoni.
Als fins de setmana a Llavaneres amb la família
A les petites escapades amb els amics a Menorca
Als partits amb la Penya a can Barça
A la seva feina - avorrida i mal pagada, però seva, guanyada a pols.

- M'ho de rumiar, Ernest, tot això m'ha agafat de sorpresa...- No sabia el que li contestaria, però qualsevol decisió implicava  renúncies i sacrificis.

Una llàgrima petita, on s'hi recreaven tots els colors de la Barcelona de nit, es gronxava de les seves parpelles.


I hauria prou amor per superar tants inconvenients?

                                                                     

16 comentaris:

  1. Un dubte complicat, molt complicat... Mesurar l'amor mai no és gens fàcil!
    En canvi és fàcil que m'agradi el teu relat, sempre m'agraden.

    Moltes gràcies per reobrir el blog, pels meus relats... El 15 d'agost hi tornarem.


    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Carme, a mi també m'agraden molt les teves iniciatives, m'encanta participar-hi!
      Fins el 15 d'agost, doncs.

      Elimina
  2. Tots dos exposen raons de pes. Cap on decantar la balança de la decisió?
    La de l'amor es decanta ara cap aquí, ara cap allà.
    I una moneda a l'aire? 5 anys a cara o creu.
    Se sent la moneda dringar, cau al palmell de la mà. L'Ernest la destapa i ha sortit:

    ResponElimina
    Respostes
    1. ?
      Misteri...
      A priori penso que la passió d'ella s'ha refredat molt.
      Clar que l'Ernest pot ser molt persuasiu quan s'ho proposa. S'hi haurà d'esforçar si no vol marxar sol a Oslo, perquè penso que ell si que té clar que no deixarà passar la seva oportunitat laboral per amor.

      Elimina
  3. Jo de relats com aquest sí que no en sé pas fer!
    Amb una ironia constant en tota la història...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que si t'ho proposessis te'n sortiries molt bé, Helena, tot és posar-s'hi.

      Elimina
  4. Em sembla que no hi ha prou amor si no és capaç de renunciar a totes aquestes coses secundàries...Que faci fred no és excusa, només cal acurrucar-se bé!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser no, M.Roser, però tampoc demostra molt d'amor l'Ernest acceptant una feina sense parlar amb ella.
      No sé si té arreglo això.
      Petonets!

      Elimina
  5. Per un moment m'havia semblat un relat protesta, amb els primers punts de la llista m'imaginava un desenllaç que digués 'he de renunciar a totes aquestes coses... doncs i tant, me'n vaig a viure a un lloc millor!', perquè ens estimem molt la ciutat, però els seus inconvenients té també.

    Doncs mira, una temporada per allà a Oslo a mi no em desagradaria. Però sóc més de Reykjavík!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser m'identifico molt amb "ella", com dius m'estimo molt la meva ciutat, malgrat tots els seus inconvenients, que a vegades em desesperen. I m'agrada la llum i el sol i aquest passar la tarda sense fer res, xerrant amb uns amics tot prenen-se
      una orxata.
      Ja veig que a tu no t'espanta al fred, XeXu. Ni canviar de latitud.

      Elimina
  6. Respostes
    1. Potser si, potser no...
      El primer amor tot és il·lusió i entusiasme; quan es venen d'altres relacions es valoren més els pros i els contres, sabem les nostres exigències i les nostres febleses i això pesa a l'hora de decidir.
      Esperen un final feliç on triunfi l'amor...o no

      Elimina
  7. dona si s'estimen ja faran mans i mànigues per sobreviure vull dir mantenir l'amor....

    un relat esplèndid!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. S'estimen, però ja saben el dificil que pot ser una convivència en un lloc estrany, on ella pensa que no si trobarà a gust i ell sap que per motius de feina -molta responsabilitat, molta exigència- no li podrà dedicar tot el temps que seria convenient.
      Gràcies, Elfree, el teu si que és original!

      Elimina
  8. anna-historias.blogspot.com .

    Et deixo el meu blog de poesia per que em digis que et sembla gracies

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...