divendres, 16 de setembre de 2016

ORGULL DE MARE

Ja procuro fer cures d'humilitat, però hi ha coses que em fan estar molt orgullosa i no me'n ser estar de presumir. En els Jocs Florals de Sants, Hostafrancs i La Bordeta la meva filla Eva ha guanyat l'Englantina.
El poema premiat és aquest:





NON PLUS ULTRA

Obriu-me de bat a bat els finestrals
que soni el meu pensament en clau de sol,
demà el meu cor ja no m'empenyerà la sang.
Que es faci la llum sobre el pàl·lids llençols
abans que esdevingui cendra amb el meu cos.

Serà el cel que m'és promès més regalat?
Quin destí més alts diran els verds xiprers?
No hi haurà als meus ulls un paradís més grat
que sé que la terra meva és el meu cel
i res no puc fer jo en qüestió d'arrels.

Deixeu-me ser aigua, terra, vent i foc
- sia la meva darrera voluntat -
que ja he viscut l'exili sense horitzons
i una absència coronada de reixats
amb un retor d'oreneta tan somniat.

Vull tornar en aigua de pluja algun instant
per sadollar l'espigol i el romaní
i nodrir el cirerer que ombreja el mas
al davallar pels rierols més antics.
Que no ha sabut mai de ploure el meu país.

I quan canti el mots dels poetes de la meva pàtria
que el meu alè sigui el vent suau de llevant
i a la pell del mar hi dibuixi solcs d'aire
Que voldré evocar els lents estius enyorats
germinant records d'escuma i de coralls.

Vull destil·lar dins el vi els meus focs follets 
abaltint-me sobre el pàmpol de la vinya
que el meu cor, com les redoltes, lloï al cel 
Vull aclucar les pestanyes com ho fa el dia
i ser la sang de la meva terra antiga.

Vull ser el foc que escalfa el pa de cada jorn
inflamar el crepuscle de nits estivals
El sol mediterrani que a foc lent cou
les romàniques espatlles dels altars 
endolcides per la pàtina dels anys.

Que cal més d'un Deu, set dies i set nits
i el coratge i la suor que ens ve de lluny
per crear un indret més bell que el meu país.
Cal l'home, el seny, la rauxa, la falç i el puny
i el silenci ple d'orígens dels seus murs.

Si és malfiança que em disculpin les deïtats
-ser cabut ens ve de mena als catalans-
però no em cal el setè cel per restar en pau.

                                            Eva Moreno i Bosch
 


Foto de família:



Ah, i el que és important també! Amb aquest premi ha assolit la condició de Mestre en Gai Saber en els Jocs Florals del meu barri!




                                                        :-D


16 comentaris:

  1. És un poema molt bo.
    I no només ho diu la mare. També ho rebla el jurat dels Jocs Florals del nostre poble.
    Per molts anys a totes dues!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Xavier, m'hauria agradat veure't per allí.
      Una abraçada!

      Elimina
  2. I la mare no hi te pas culpa de que la filla hagi sortit tant bona...?
    Felicitats i orgull a dalt de tot

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat no me'n sento culpable, però si molt orgullosa.
      ;-)

      Elimina
  3. Enhorabona a totes dues!!! Quina il·lusió que et reconeguin com per arribar a ser mestre en gai saber.

    Un aplaudiment. Els testos s'assemblen a les olles, Glòria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui, li ha costat molt aconseguir l'Englantina d'aquests Jocs Florals! Portava anys intentant-ho.
      Gràcies, Carme, ha estat una satisfacció molt gran.

      Elimina
  4. Tu pots fer cures d'humilitat amb les coses que fas, i no presumint de tota la teva extensa i diversa activitat. Però qui no presumiria dels èxits d'un fill, o una filla! Encara poc que en presumeixes! Si ja ho dic jo, quina família que esteu fets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he! Gràcies, XeXu, si en les meves poesies i, sobretot amb els dibuixos, sóc modesta, no puc negar que els èxits dels fills m'omplen d'orgull.
      Em cau la bava, vaja!

      Elimina
  5. Diuen que els testos s'assemblen a les olles( veig que ja ho ha dit la Carme) ...D'una mare sensible, n'havia de sortir una filla que no desentonés pas!!!Recordo quan va guanyar un premi als Jocs Florals d'Esplugues...

    Felicitats a l'Eva i a tu per haver-la parit així de sensible!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, M.Roser! Repeteixo que n'estic orgullosa, però no penso que sigui un mèrit meu si escriu bé, tot i que hem procurat educar les nostres filles el millor possible.
      A Esplugues va guanyar també una Englantina l'any passat.
      Petonets!

      Elimina
  6. Cada cosa por su nombre, ni orgullo, ni nada, una madre sufre por sus hijos, oi que si......y en estas ocasiones en la cual tuve la fortuna de poder presenciar, mis pupilas se llenaron de un amor inmenso. Felicidades para nuestra poetisa Eva y felicidades y un bravo por la madre que la parió.........aunque suene intenso.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies, Rosa Mari, por tu felicitación y por tu intensidad tambien.
      ;-)
      Besos!

      Elimina
  7. La teva filla és orgullosa de ser catalana, i orgullosa de ser filla teva.

    ResponElimina
  8. Sempre li he dit a la mare que em sento molt acomboiada per ella i les seves amistats tan incondicionals i afectuoses.
    I sí, la mare en té la culpa, orgull de mare que em va parir i d'haver-ho fet a Catalunya.
    Moltes gràcies a tots i totes!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...