dissabte, 1 d’octubre del 2016

"UNA FULLA SECA" de V. Vila

La meva bona amiga Valentina no escriu poesia habitualment, però una fulla seca li ha inspirat aquest sensible poema, poema que té per ella gran simbolisme.



Sóc una fulla seca
i estic trista com tu,
jo era part d'un arbre
i ara no tinc ningú.
Tu en canvi tens un gafarró
que t'estima, et cuida
i et dóna escalfor:
Beneït sigui el gafarró. 
                            
             Valentina Vila

8 comentaris:

  1. Doncs jo trobo que és un molt bonic poema. Ple de sentiment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que ho és, ella, que diu que no és poeta, l'ha escrit amb el cor.

      Elimina
  2. Un poema senzill i molt bonic...Ens agraden les fulles que canvien de color, però elles deuen trobar a faltar l'arbre!
    Petonets, Glòria.




    ResponElimina
    Respostes
    1. Les fulles a la tardor són molt boniques, però saben que s'acabe el seu cicle vital. Quan cauen també deuen enyorar els ocelles que els hi feien companyia a les branques.

      Elimina
  3. Mai m'havia posat en el lloc d'una fulla seca, coses que fa la poesia, que és com una gran metàfora...!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La tardor i les seves fulles donen per moltes metàfores.
      La tardor pot semblar el final de un cicle, però és un pas necessari per l'inici d'un nou.

      Elimina
  4. Tots podem esdevenir fulles seques, cal apreciar qualsevol gafarró dins la vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és còmode ser una fulla seca, una companyia, ni que sigui la d'un petit ocell, alleuja la soledat, comforta.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...