dissabte, 26 de novembre de 2016

L'EVOLUCIÓ DE L'ESCRIPTURA

D'entre els innombrables whatsapps que rebo aquest és un dels pocs que m'ha fet somriure:




I parlant de whatsapps... No vull negar, ni podria, la utilitat evident que té aquesta eina per facilitar-nos la vida quotidiana, és una manera ideal per comunicar-nos si els missatges són puntuals, coses concretes: "Arribaré amb retràs", "S'ha suspès la reunió d'avui", "Quedem al Zuric?", això és pràctic i evita desplaçaments inútils  o angunies que es poden evitar. 

S'ha de reconèixer també que és el mitjà ideal - i no crec que millor- per substituir als correus electrònics que abans ens inundaven amb power points de 60 diapositives amb les vistes de les cataractes del Iguazú, les virtuts de l'all o les gràcies d'uns gatets fent trapelleries. Ara ja no en rebo NI UN, tret dels d'una amiga que és nega a fer servir aquest tipus de telefon. Ella diu que el seu "Zapatófono" de fa quinze anys li va la mar de bé.

Però s'ha de tenir compte quan el fem servir  per converses amb més contingut, sobretot si són de grups, ja que es presten a confusions o males interpretacions, segons he viscut en primera persona, però no en pròpia carn. "Estàs equivocat/da " pot sonar ofensiu i potser la intenció no era ofendre. "Sempre arribes l'ultim" pot semblar un retret, quan el que es pretenia era fer una brometa. I ja no dic si són frases llargues i a vegades mal redactades. En fi, no sé, penso que s'ha de ser molt curós amb el que s'escriu, doncs com he pogut comprovar sovint pot crear mal rotllo. Hi ha converses, trivials si es vol, que és millor tenir cara a cara, el to que fem servir diu tant o més que les paraules emprades. .                                                                                                                                         
              
   

10 comentaris:

  1. El whatsapp, com el telegram o el line (jo els faig servir els tres), és una gran eina comunicativa. Com sempre, si la fem servir malament, es converteix en una molèstia, encara que jo sóc de ficar cullerada a tot arreu, perquè també em reporta grans estones de diversió fent comentaris graciosos en grups de gent trempada.

    Però sobretot, l'avantatge que li trobo és la comunicació més seriosa. No tinc temps a la vida, de fet, ja no em queden prou anys de vida, per poder fer totes les reunions que m'he estalviat mantenint una petita conversa per whatsapp. Cada dia quan arribo a la feina n'envio uns quants amb instruccions o preguntes per a grups o persones diferents. Es tracta d'anar tancant temes pendents, i per a això el whats és una eina fantàstica. Tothom el mirarà en un moment o altre.

    Tot i així, jo sóc molt amant dels correus electrònics, més reposats, i amb la possibilitat d'explicar millor, perquè el to no és mai tan precipitat, de manera que no es presta a tants malentesos. També, eh? També n'hi ha, però menys. Per escrit ja se sap, no pots captar del tot el to de l'altra persona, així que t'ho pots agafar per allà on no és. Jo que al llarg del dia escric gairebé tant o més que parlo, de vegades no m'adono que les bromes sense to s'entenen molt menys. Però també t'hi acostumes, i em sembla que amb les persones que més coneixes els acabes agafant el to per com escriuen també, per petits detalls potser imperceptibles, però els entens molt millor, i saps si els passa res, o si estan més seriosos o contents.

    I naturalment, com a tu, també em molesten els adjunts en els missatges. Quan va sortir la moda aquella dels power points i tot allò, que eren les beceroles del correu electrònic a nivell de tothom, era horrible. Per dir-te que l'adreça que a dia d'avui em serveix pel blog va ser creada originalment com a adreça personal que només tenien unes quantes persones que sabia que no m'enviarien merdes d'aquelles. Persones de confiança. De tant en tant reps alguna cosa graciosa, però el que hem guanyat amb el whats és que ara no són mai grans arxius de 60 diapositives, sempre són acudits ràpids que pots mirar-te amb un cop d'ull i prou. I per mail, un mitjà que segueixo fent servir força també, ja ningú envia aquestes coses.

    No em pots fer reflexionar sobre aquests temes, que m'embalo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara que jo ja no treballo intueixo com de pràctic pot ser un whatssap per resoldre temes pendents, com a mitjà de comunicació té totes les avantatges: més que ràpid immediat.
      Però tenir converses ja és molt complicat. He observat que hi ha gent que redacta molt malament, o perquè no en saben més o perquè no rellegeixen el que han escrit. I si això afegeixes la importància del to de veu penso que no és el mitja més adient per tractar segons quins temes.
      Ja veig com t'embales parlant d'aquests temes!!!
      ;-)

      Elimina
  2. Cal reconèixer que els emoticons a vegades solucionen els malentesos d'uns missatges com els que dius.
    "Ets un carallot" Si a continuació et posen una cara somrient i un cor bategant, no resulta ofensiu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó! I ho tindré en compte. Amb un somriure tot passa molt millor, però el cor que batega per dir-li que és un carallot...no ho veig tan adequat.

      Elimina
  3. Ens ha simplificat molt el fet de donar la cara, felicitem, donem el pesam, lliguem i trenquem el gel amb el sol fet d'enviar una emoticona.
    Però hi han coses que s han de fer cara a cara.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per felicitar l'he fet servir sovint, per lligar no tant.
      Donar el pesam amb un Whatssap no sembla la manera més adequada de fer-ho, però reconec que ho he fet alguna vegada amb persones que hi tinc un tracte de coneixença.

      Elimina
  4. Totes les eines de comunicació aparegudes a partir del desenvolupament de les xarxes han estat grans avanços. La por ve de l'ús que fem d'elles, només hem de pensar la de banalitats que es poden dir al dia a través de les mateixes. He vist persones, gairebé sempre joves, separats menys de cinc metres i parlant-se per watsapp. Són eines que mal usades creen fins adicció, l'exemple del correu de les 60 diapositives és una mostra dels despropòsits que es poden cometre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com a eina de comunicació és immillorable. El mal és l'abús que sovint se'n fa -que en fem- i que pot crear adicció. El jovent no pot viure sense ell i jo tampoc en sabria prescindir.
      Però si tens una persona a cinc metres de distància penso que és millor conversar amb ella directament, mirant-li els ulls i amb un somriure, si s'escau.

      Elimina
  5. No sé per què, jo no faig servir gairebé mai els emoticons. Potser perquè sóc molt austera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els emoticons són una manera molt rudimentària de comunicació i no sempre els fem servir adequadament.
      Jo els utilitzo perquè alguns em fan gràcia, però no són necessaris, evidentment.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...