dijous, 15 de desembre del 2016

EL MEU GOS, FIDEL AMIC

Un dels poemes que es van llegir ahir a Cotxeres. Ignoro qui és l'autor. A les persones que ens agraden els animals ens fa caure la llagrimeta. 







Si es cert que no tens més glòria
que la que et donem aquí,
deixa’m ser el teu amic
i per mi serà una joia,
que joia és poder estimar
aquell que tant ens estima
i a canvi d’un xic d’amor
ens donaria la vida.

Recordo quan de menut
eres com una joguina
igual que pelfa i cotó
potser de seda molt fina.
Anaves amunt i avall
com una baldufa xica
i tots els teus acudits
ens feien gracia i somriure.

Arreu trobaves bon llit
entre draps i sabatilles
i ajagut als meus peus,
era com una delícia.
Amb una pilota vella
feies les mil correries
i com un infant mimós
esperaves les meves carícies.

Ara ja t’has fet gran com a tots,
et passa la vida
els anys fan que et falti
la il·lusió, el goig i el delit de viure.
És mes trist el teu mirar
els teus ullets, no somriuen
i quant t’acariciem el llom
ja no ens llepes, sols ens mires.
No ens deixis amic fidel
que encara ens dones alegria
es igual si t’has fet vell,
tot va morint cada dia.

Quan arribi el darrer moment
que això també és llei de vida
et posaré baix d’un roser
potser sota una alzina
i quan no ens vegi ningú
aniré a fer-te companyia
i si se m’espurnen els ulls
diré: - És  culpa de la ventisca
perquè plorar per un gos,
hi ha molta gent que ho critica.




Imatge: Borja Lösssius

25 comentaris:

  1. Gent que critica plorar per un gos? Doncs no es mereixen que plorin gaire per ells. Jo em vaig fer un fart de plorar quan va morir el germà d'en Blog. I només va estar amb mi dos anys. En Blog es va fent gran... i de vegades hi penso. Em sembla que quan el perdem serà un drama total. És família.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, XeXu, un animal domèstic és part de la família i la nostra tots hem plorat quan els hem perdut. I mai de la vida podré entendre qui caça pel plaer de matar o qui maltracta a les bèsties, penso que són més animals que ells.

      Elimina
    2. Jo encara ploro el meu primer gos, el van assassinar fa 44 anys, en aquell moment ho vaig assumir com vaig poder, però en realitat alguna cosa també va morir dins meu. Ara sí que puc fer el dol i refer el meu cor agraint-li tot el que em va aportar en aquella adolescència dificil

      Elimina
  2. És veritat que és família, jo també he plorat pels meus gossos, hi convius molts anys i els estimes, clar. Bonic poema

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant! Els gossos s'estimen l'amo, són generosos, lleials, fidels. Tenen moltes qualitats que a molts humans manquen i és guanyen un lloc a la família, per això quan se'n van del nostre costat els plorem.

      Elimina
  3. Llàgrimes de sentiment per a un amic. On està escrit que només podem plorar pels humans?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha gent que no ho entén, Xavier. Hi ha gent que mata animals per plaer o quan ja no els fan servei. Existeixen persones així, encara que costi creure.

      Elimina
  4. Moltes llàgrimes vessades seràn senyal de molts vents, els vents que ens porten tants records i bons moments, tant amor i lleialtat, la seva ausència és un gran buit que ni les llàgrimes omple, són un tros dels nostres sentiments, no és sols un ca és un fidel company que vetlla per nosaltres com nosaltres fem per ell.
    Joanmolbe

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens molta raó, Joan, quan és perd a un amic tan fidel, tan lleial, tan sincer deixa un buit dificil d'omplir i un record inesborrabl, queda sempre en el nostre record la seva mirada.

      Elimina
  5. Moltes llàgrimes vessades seràn senyal de molts vents que ens porten tants records i bons moments, tant amor i lleialtat, l'ausencia deixa un gran buit que les llàgrimes poc poden omplir, no són llàgrimes per un ca són per un company fidel, un tros de nosaltres que sempre ens acompanya.

    ResponElimina
  6. Que maco el poema, jo he viscut la mort de dos gossos i aquest moment no s'oblida. Molt ben escrit. El meu fill de 9 anys, ha triat el poema per preparar-se una lectura en veu alta per l'escola. Ara tenim un gos jove de tres anys, però algún dia el meu fill viurà la pèrdua del seu gos i potser recordarà el teu poema. Felicitats, que segueixis compartint les coses que et passen pel cap

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben cert! La mort d'un gos és la pèrdua d'un amic fidel, d'un company lleial, que sempre està al nostre costat mirat-nos amb uns ulls plens d'amor, qui no n'ha tingut no pot comprendre el buit que deixen.
      Desitjo que el teu fill trigui molt a viure aquesta dolorosa experiència.

      Elimina
  7. Que preciós, que bé que comparteixis el que et passa pel cap.
    El meu fill de 9 anys ha triat el teu poema per llegir-lo a l'escola. A casa tenim un gos de 3 anys, algun dia tots plorarem per ell i potser llavors recordem el teu poema. Una abraçada!

    ResponElimina
  8. És preciós nosaltres tenim una gossa de gairebé 11anys i quan pensem que algun dia ens deixarà!!
    Buff se'ns fa un nus al coll i no sé com ho podrem portar aquest poema segur que serà per ella
    Gràcies
    Gràcies

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un poema molt tendre que arriba al cor de qui estimen a les bestioles, especialment als gossos, que són un ejemple d'amor i de fidelitat.
      És difícil dir adèu a un company tan lleial, jo ja ho hagut de fer dues vegades i és molt dur.

      Elimina
  9. És preciós nosaltres tenim una gossa de gairebé 11anys i quan pensem que algun dia ens deixarà!!
    Buff se'ns fa un nus al coll i no sé com ho podrem portar aquest poema segur que serà per ella
    Gràcies
    Gràcies

    ResponElimina
  10. A veure... no és pas anònim. Perquè mentiu?
    No costa res posar el seu nom!

    http://domingomula.blogspot.com/2010/02/el-meu-gos-amic-fidel.html?m=1

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure no he posat el nom de l'autor, perquè Domingo Mulà, la pàgina on m'adreces, posa "Anònim" com a autor. El senyor Mulà, un excel·lent rapsode, ho ha penjat al blog, com ho he fet jo, no és pas qui l'ha escrit. O almenys així ho entenc.
      No acostumo a mentir, si sabés el nom de l'autor ja l'hauria posat al peu del poema, com faig amb l'autor del dibuix que l'acompanya.

      Elimina
    2. No sé pas on veus això d’anònim, tret dels comentaris. Fés el favor de rectificar-ho i posar el seu nom.

      Elimina
  11. Està molt bé que comparteixis aquest poema, perquè et toca la fibra.
    Però si us plau, almenys tingues la dignitat de posar el nom de l’autor, que NO és pas anònim.
    Es diu Domingo Mulà.

    http://domingomula.blogspot.com/2010/02/el-meu-gos-amic-fidel.html?m=1

    ResponElimina
  12. Per suggeriment teu he tret el que el poema sigui d'autor anònim i no per dignitat, que no té res a veure, no he dit pas que el poema fora meu. Si t'hi fixes veuràs que en el blog que has indicat diu poema PUBLICAT per Domingo Mulà i als comentaris ANÒNIM. Aquest poema me'l va fer arribar la meva amiga Francesca Mulà, familiar del senyor Domingo i em va dir ven clarament que el poema no era del seu parent, no crec que m'hagi enganyat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. T’ho dic per segon cop, a mi em faria molta vergonya publicar un poema que CLARAMENT és d’un autor com si fós teu (ja que en cap lloc poses el nom de l’autor).
      Vergonnyós!

      Elimina
    2. Josep Maria: He publicat el teu comentari per última vegada perquè sóc més educada del que et penses. T'he demostrat que el poema és ANÒNIM, perquè ho diu el blog del senyor Domingo Mulà i ja no penso justificar-me més perquè no tens raó i insistexes en faltar-me al respecte. On diu que sigui meu? Clarament a la capselera diu que no ho és.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...