dissabte, 13 de maig de 2017

GRÀCIES, CARME




Adherint-me a  la proposta que la Carme a fet amb motiu del 10è aniversari de "Col.lecció de Moments" passo a explicar-vos breument les meves vivències dins del món blogaire:
"El que em passa pel cap"es va crear per una  necessitat de comunicar-me, de expandir la meva poesia en un blog poètic. I així va començar. Pocs dies després va néixer el "Glo.Bos blog" on compartiria poesia d'autors de renom. Vaig començar amb molta empenta publicant una entrada cada dia. D'això ja fa sis anys.
Després d'un temps d'ostracisme van començar les visites i vaig conèixer un món en el que m'hi trobo molt còmode i ben acollida. Continuo, no amb aquella empenta dels primers anys, però procuro mantenir una entrada a la setmana. I així penso continuar.
He viscut amb vosaltres moments magnífics, sobretot a les trobades i als recitals en els que hem coincidit, he conegut gent maquíssima i algunes persones les considero ja com amigues, amb elles hi comparteixo estones on traspassem la virtualitat i compartim confidències, un dinar o una 0,0.
Recordo  moltes de les anècdotes que la Carme explica, el bé que ho vam passar amb el Zurich o el "Roda el món". I el sopar que va organitzar el Veí de Dalt -a qui enyoro- i que em va permetre entrar en el món blogaire per la porta gran.
Anècdotes? Doncs no en tinc cap de remarcable, com no sigui els comentaris que sovint alguns, que imagino estudiants, feien al Glo.Bos, deixant com un drap brut els poetes que adoro o afegint enllaços a pàgines molt i molt descarades, motiu que em va obligar a posar el moderador de comentaris.
Agraeixo a la Carme, que sempre és un referent en aquest món, l'ocasió que ens dóna per que ens coneixem una mica més. 

                               PER MOOOOOOLTS ANYS, CARME!
                                                                                                                                
                                                                     

12 comentaris:

  1. Moltissimes gracies Glòria! Ja m,he ndut el postba la col·lecció d'anècdotes i records...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, sempre, Carme. Tu ets un puntal i una gran dinamitzadora en aquest món dels blogs.
      Una abraçada!

      Elimina
  2. Per molts anys a totes dues, Glòria i Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Xavier. Sis anyets ja comencen a ser una edat. Confio en continuar una anyets més.
      ;-)

      Elimina
  3. Podem ser virtuals però tots som ben vius i de vegades ens podem abraçar i tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, Joan. Aquest és un dels plaers blogaires: poder compartir trobades que ens permeten conèixer-nos, xerrar, riure junts i abraçar-nos.

      Elimina
  4. Amb tu també vaig compartir la trobada tardoral, te'n recordes? Tu tenies fresqueta i jo et vaig deixar un mocador del coll...
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que ho recordo! Tu i jo em coincidit en forces ocasions, sempre ha estat molt agradable la teva companyia. Recordo especialment el dinar que ens va reunir fa un parell d'anys.
      Em va anar molt bé el moncador, jo sempre tinc fred al coll.

      Elimina
  5. La Carme ens ha ajudat a tots a sentir-nos més còmodes en aquest món virtual, i els que l'heu coneguda segur que a fora també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La Carme, com ja s'endevina llegint-la, és encantadora. Ella dóna al món virtual un plus de sensibilitat i dinamisme. En persona encara més.
      L'aprecio moltíssim.

      Elimina
  6. En parleu tan bé de la Carme que per un moment gairebé em donen ganes de conèixer-la, però per sort se’m passa ràpid.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...