dissabte, 30 de setembre del 2017

"UNA MARE PLANXA UNA CAMISA AL SEU FILL PER UNA ENTREVISTA DE FEINA" de David Jou

L'amor d'una mare sempre acompanya a un fill, en qualsevol circumstancia, a qualsevol edat, per damunt de tot. El poema de David Jou, una bella metàfora.





El seu futur ja no depèn de mi,
sinó tan sols d'ell i de la sort.
Però li planxo la camisa
com si li dibuixés una aura protectora,
com si a través d'ella
la meva presència l'hagués d'acompanyar
sense que ell ho sàpiga,
inspirant-li la resposta justa i el gest adient
—que, ben mirat, no sé quins són—.

Elimino les arrugues
com si planxés les ones de les tempestes de la vida,
com si li estigués aplanant els camins del món.
Ell ni se n'adonarà, de tot això,
com mai no ens adonem d'allò que trobem fet,
a punt, en ordre, esperant-nos
com si fos natural i no exigís cap esforç.
Però és el que puc fer i el que em plau fer:
somiar mentre planxo
—tan pesat, tan avorrit, però de vegades,
com ara,
amb un toc d'amor, d'ansietat i de tendresa
tan intens, que alguna cosa salva—.

                                                          David Jou


5 comentaris:

  1. Una mare , que com la majoria, vol aplanar la vida del seu fill perquè no trobí esculls pel mig...Molt bonic el poema.
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em va agradar molt quan el vaig sentir. Planxar una camisa, una bonica metàfora d'amor.

      Elimina
  2. És millor voler el que es fa que fer el que es vol...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Penso que tens raó, Helena, tot és molt més enriquidor quan estimes el que fas.

      Elimina
  3. Me fa pensar molt. Però ho compartiré en privat, em costa encara.
    D'on has tret el poema, és d'un llibre seu recent? M'agrada molt, en David Jou.

    Abraçades, Glòria!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...