dilluns, 21 d’octubre del 2013

RELATS CONJUNTS: Nens menjant raïm i meló

La nostra participació a Relats Conjunts: Secrets de Família



Estàvem buidant el pis de la tieta Balbina. L'edat i la demència feien impossible pensar que pogués sortir mai més de la residencia on vivia recluida.
Faltava buidar només la cambra de la tieta i la mare m'ho va encarregar a mi, ella tenia d'altres obligacions, aquells dies anàvem les dues atrafegades.
Em feia molt de respecte i una mica de basarda remenar les seves coses. No era la meva tieta preferida, una solterona amargada, sempre seriosa i geniüda amb poca paciència pels menuts i molt poca comprensió i empatia pels seus parents. 

 M'hi vaig posar. La cambra, amb mobles de caoba, dosser i plena de puntes i farbalans, fosca i cerimonial,  tenia a les  parets un sol quadre, una reproducció en miniatura d'un Murillo penjava davant del llit. Em va estranyar, el tema d'uns nens menjant fruita era més adient pel menjador o la saleta. Era una mala reproducció i no valia la pena conservar-lo. Malgrat tot el vaig despenjar.  Entre les fustes del bastidor hi havia amagada una carta. Venia d'un país llunyà. No vaig poder resistir la temptació de llegir-la.

Idolatrada Bina,
- Començava amb unes frases molt amoroses i tendres que no reprodueixo-
Ja estic treballant amb el meu oncle Enric, que aquí és un potentat, tinc una bona feina i magnífiques perspectives de guanyar molts diners, de fet ja ho estic fent. Ja podria comprar una casa per tots dos, per viure-hi junts, com somnio cada nit, però més m'estimo que la triïs tu. 
El meu bon amic Bernat Prats, que ja coneixes, es posarà en contacte amb tu, ell te la documentació i els provisions necessàries perquè podem casar-nos immediatament per poders,  així quan arribis a meu costat seràs ja la meva dona i podem encetar una vida junts, que segur serà molt feliç.
Et prego que quan vinguis portis aquell quadre que de jovenet vaig pintar i que a tu t'agradava tant,  "Els trapelles golafres", l'anomenaves,  i que et vaig deixar en penyora del meu amor. Gràcies a ell ens vam conèixer, recordes?
-Aquí més paraules apassionades-
Fins aviat, adorada Bina.
Teu
Raimon

Em vaig quedar estorada....quines sorpreses! Quin misteri. No havia sentit parlar mai del tal Raimon. Secrets de família, secrets de la tieta? Perquè no hi va anar? Por i covardia...o potser no l'estimava tant com per deixar un mon que ja coneixia i canviar-lo per un de tot nou. 

Vaig decidir que em quedaria el quadro, per recordar que es millor penedir-se del que un a fet, que lamentar-se del que s'ha deixat de fer 

                                                                   

dissabte, 19 d’octubre del 2013

LA TARDOR de M.Roser Algué

He trobat aquest poema tan bonic al blog amic de la M. Roser, amb el seu permís el comparteixo.


Tardor...simfonia de colors
que et captiven la mirada,
amb matisos d'or i vermells de foc.

Nits clares de lluna
i capvespres fantàstics,
sota un cel de somni.

Pescadors a l'aguait
d'una mar encrespada,
esperant, sempre, que arribi la calma.

Enyorances d'amors somniats
i d'il·lusions perdudes,
que mai seran realitat.

Tardor...sensacions indefinides
i per als cors sensibles... 
un bell cant de melangia.
                  M.Roser Algué

dijous, 17 d’octubre del 2013

M'AGRADA MIRAR ELS NÚVOLS...

especialment aquest, m'encanta veure'l volar amb llibertat!


                     Somni?
                             Premonició?
                                                                :)

                                                                                                  

dimarts, 15 d’octubre del 2013

OUS QUADRATS...

molt pràctics si us agraden passats per aigua.




Per sucar-hi pa!
                        Ai, Senyor, tot s'ho inventen...

                                                                                                          :O

dissabte, 12 d’octubre del 2013

HE ENDREÇAT LA CASA

Un dels poemes de Bosc de Paraules:



He escombrat la casa i he sentit l'olor
de la cambra buida ben plena de sol 
He tret les cortines que ceguen la llum
i he apagat espelmes que sols feien fum

He endreçat  armaris, i he buidat racons
tots plens de retrets i d'acusacions 
He llançat les llàgrimes de color confós
desant als calaixos mocadors d'olor

He passat els comptes i els he fet quadrar
perquè quan me'n vagi tot quedi ben clar 
La vida és un cicle,no és tan complicat!
quan uns el comencen uns altres se'n van...

La clau de la vida es conrear l'amor
i deixar quan marxis només bons records

                                        Glòria 



Pintura: HELENA RAMIREZ


dijous, 10 d’octubre del 2013

ART URBÀ ...i VEGETAL

Mireu com l'arbre escampa les seves arrels buscant terra on ancorar-se i nodrir-se. Una autentica filigrana, una obra d'art... vegetal!


 o aquest, més discret:



                                                                             
                          No és curiós i bonic?                                                                                                     :

dissabte, 5 d’octubre del 2013

BOSC DE PARAULES . Presentació

Les fotos han quedat FATAL, però la presentació va anar força bé, i crec que el públic assistent no es va avorrir massa. Jo diria que fins hi tot s'ho va passar  bé.
                                                                                                         :D

Resum del acte en quatre fotografies: 



 La Rosa Vilalta em va posar pels núvols. I després vaig parlar jo.




El public ens escoltava embadalit
                                       ;D




Després la meva filla Eva, l'artistassa, va dedicar-me unes paraules, i jo vaig tenir que treure el mocadoret.




Van recitar varies companyes meves de l'Aula, que ho van fer molt bé i finalment dues de les meves netes, la Paula i la Mireia van llegir un dels meus poemes. Aquí ja vaig necessitar pitet...       
                                                          :D

I després pastes seques i vi bo, xerradeta i ja ens van fer fora perquè eren les nou de la nit. Molt agradable tot i molt emotiu, em sembla que tots els que ens acompanyaven ho van passar bé. Així ho van dir.

I fins la pròxima... 

Si algú està interessat en el llibre pot demanar-me'l a lletraferides@gmail.com

P.D. Si aconsegueixo fotos millor ja les canviaré, però com a record de moment tinc aquestes.

dimecres, 2 d’octubre del 2013

LO CÀNTICH: entrevista a GloBosblog




La Sílvia Romero va contactar amb mi,  per suggeriment de la  Júlia Costa,  proposant una entrevista per la seva secció Xarxa literàtia: blogs . El motiu era bàsicament el  blog de poesia GloBos blog,  i em fa molta il·lusió comunicau-vos-ho, per si la voleu llegir i  comentar. 

És la primera vegada que em fan una entrevista  pel tema del blog, estic molt contenta!  Si la voleu llegir feu click aqui

 També m'han publicat un poema. 
                      Ara ja estic CONTENTÍSSIMA!.
                                       Llegiu-lo, potser ja el coneixeu

                                                                                                                :D

divendres, 27 de setembre del 2013

BOSC DE PARAULES: El meu llibre

Doncs si, he escrit un poemari que presentaré properament.



La presentació serà el dia  4 d'octubre a les 19,00 hores a la Biblioteca del Vapor Vell, passatge del Vapor Vell 1, xamfrà carrer Joan Guell.
Està tocant a la plaça de Sants.

                                 HI ESTEU TOTS CONVIDATS!
  
                                                                                                                               :D

dimarts, 24 de setembre del 2013

" ESCAMPADES A LA TAULA..." de J.M.Tibau

Retrobem de nou  les poesies de J.M.Tibau, tendres i desbordant sentiment.


Escampades a la taula
dibuixen abstractes mapes, les molles,
camins il·legibles de tendresa
entre dos plats.

I presencien geloses l'art,
de vegades absent de paraules,
d'estimar-nos.

                  J.M. Tibau


divendres, 20 de setembre del 2013

RELATS CONJUNTS: Ruta 66

La nostra aportació a Relats Conjunts: LA REINA DE LA 66



En tota l'estona que duien de viatge no s'havien dirigit la paraula. En sortir dels lavabos de la benzinera va veure la seva maleta i la bossa a terra. Ell l'havia abandonat com un gos  (o com a la protagonista de Bagdag Café)...
El conductor d'un camió es va oferir a portar-la, però la Brenda va refusar la invitació.  Anar a on?
Va entrar a la cafeteria. Una dona amb els cabells despentinats i malcarada servia als clients. La noia va treure de la bossa una capsa de galetes. 
- Aquestes galetes les he fet jo, tasti-les. Busco feina.
I aquell mateix dia va aconseguir treball.
No va trigar ni un mes a fer-se càrrec de tot. La mestressa, en una taula del fons reposava els peus inflats de poagre i s'entretenia fent solitaris - es feia trampes-, ara la seva expressió era de total beatitud: la Brenda feia que rutllés el negoci i ella només tenia que fer caixa al vespre
En poc temps la fama de les galetes es va escampar, corrent de boca en boca entre els camioners, per tota ruta 66. Ningú no passava davant de la cafeteria sense fer-hi estada. El lloc era ara acollidor i polit, el cafè excel·lent i les galetes...ai! les galetes per si soles ja justificaven el viatge de Chicago a Los Angeles. I la rialla de la cambrera els hi omplia el cor.
La Brenda amb els pas de la anys es va convertir en la mestressa del negoci i en una llegenda vivent. Tots els camioners passaven per la cafeteria, i alguns pel seu llit, i tots l'adoraven. La Reina de la 66 l'anomenaven. Els que passaven pel llit li atorgaven una numeració una mica més alta.
Una nit la van voler atracar. Ella -quina una n'era!- és va resistir. D'un tret li van travessar el cor i els bitllets que amagava sota el seu pit esquerre. A la caixa no hi van trobar més que xavalla...
Ara reposa prop de la cafeteria. De això ja fa uns quants anys, però tots els camioners que encara freqüenten la ruta, quan passen pel davant del reialme de la Brenda recorden aquella dona opulenta, riallera, generosa i les seves galetes -les "brendes"- que mai ningú va aconseguir imitar. I fan sonar la botzina com un petit homenatge.



dijous, 19 de setembre del 2013

JOCS FLORALS DE SANTS, HOSTAFRANCS I LA BORDETA

  Avui el meu orgull de mare està pels núvols. A l'Eva, la meva filla poetessa, en els Jocs Florals de Sants, Hostafrancs i La Bordeta no li han donat un premi que n'hi HAN DONAT DOS: LA FLOR NATURAL  que podeu llegir al seu blog  I LA VIOLA, que és aquest poema que ve a continuació.





SER DE PLUJA



Ser de pluja
No sentir-me sotmès
ni a la paraula ni al gest
Ser cristal·lí i translúcid
gestar-me sota l'epidermis d'un núvol
nodrint-me de silencis
creixent en la llum celestial
i dur el sol en cada àtom

Ploure amb la cadència d’un salm
i davallar amb justa lleugeresa
coronant cada cim
saltant el congost i la gorga 
sense el dolor punyent de ses arestes

Ser d’aigua
Acaronar els marges del riu
i cantar el llenguatge dolç
de les pedres de tartera

Lliscar per tots els finestrals
i amarar amb dits aquosos
l’herba tendra dels prats

Llevar l’aroma del romaní
que hi ha al voral dels camins
i sadollar així
una natura amansida
que s’adorm amb la rosada
arraulida a ses mans

Ser líquid
I passar per la vida
sense la gravidesa dels mortals

Fluir
i arribar a bon port
amb el conhort de qui ha emanat
de manera precisa i total
Llavors hissar-me a un cel diví
i tancar el cercle vital

                          Eva Moreno

dimarts, 17 de setembre del 2013

"PARAULA, VEU I LLIBRE"

A banda de recitar un parell de poemes a la inauguració de l'exposició "Paraula, Veu i Llibre" que avui s'inaugura  he participat amb dues "obres d'art". Mireu-les.


       Es titulen:      LLIURES!!!      i     LLETRAFERIDA





...i si voleu opinar sigueu benèvols.

                                                                             :)

I el poema, "Llibres":


Llibres que tan sols fan bonic a la biblioteca
llibres que tan sols serveixen per guardar
flors seques.
Llibres trist i orfe que ningú llegeix,
amb fulls neguitosos de sentir una mà,
resseguir el seu text.
Esperant que uns ulls encuriosits desvetllin,
buscant entre línies, tots els seus secrets.

Llibres ordenats per formes, per color,
per l'estil del llom, ensopits i tristos
impacients esperen la mà amorosida
que els alliberarà de son trist destí.
Que acaroni el llom, que els obri la tapa,
com una finestra, per oferir al mon
tots els seus misteris, tots els seus tresors.

Oh llibres, curulls de saviesa,
oferint bellesa, que feu companyia,
que oferiu consol, amics que aconsellen
que guien i ensenyen i feu millor el mon.
Si us plau: Llibres per tothom!

                                               Glòria


PS: Estic pensant alguna cosa pels "Relats Conjunts" però no se'm acut res. Ho seguiré intentant...

dijous, 12 de setembre del 2013

"MEDITERRÀNIA"

El d'avui és un poema molt bonic  inspirat en la nostra terra, escrit per la meva filla Eva, que li va valdre una Englantina.  




 Ara mai,
que la llum ja declina
i s'adorm el dia sobre les vinyes
acluco les pestanyes
amb lassitud
obeint el dia

Tal com fa el temps
sobre la pedra dels teus monestirs
s'ha fet més dolç i turgent
cada paisatge, cada moment
i res ja no esborra
el teu encuny matern

En aquesta hora baixa
em venç l'hivern
em fan basarda les hores
que bateguen sobre el silenci
mentre m'enyoro com un infant orfe
i acarono les meves arrels

Arrels
forjades en tardes mediterrànies
on la tèbia arena m'acotxava el cos rabent
mentre els pins vinclaven sobre el vast blau
i el sol despertava sobre cada llavor :
aquella dels teus homes
i el raïm de cada tardor

Ara mai
que em sobren tants hiverns
recolzo l'ossada sobre cada record
el jorn ja davalla
les ombres s'estenen, inexorables
i no em basta el foc del calder

Com fan els teus ceps
amb les branques lloant el cel
i, dins la terra catalana
les venes del vi rogenc
Acomboia el meu son
del que  ja no tornaré

            E. Moreno i Bosch




Pintura J. Sorolla.



dilluns, 9 de setembre del 2013

JA HO DEIA L'AVI

Clar i Català.



Que el poble espanyol recordi que, no havent sembrat més que odis a Catalunya, no pot pas certament collir-hi flors d'amor. A sengles malaguanyades campanyes d'efusió, sempre de procedència catalana, Espanya ha respost amb el fuet de l’energumen o amb l'envestida imperativa del cafre.

                Francesc Macià (1925)
                                  
 

dissabte, 7 de setembre del 2013

"POSTRES NOSTRATS"

Una suggerència pel postre de la Diada! 
                                              Crema catalana!!! 




L'inconvenient és que no està cremada  -tan bo que és el sucre cremat!- i que no està resolt com afegir-hi el triangle blau. També falta l'estel, però això és més fàcil de solucionar.


                                                                                                 ;D

dijous, 5 de setembre del 2013

UNA NOVA BLOGAIRE

La meva filla Eva, ja te el seu blog. Fins ara podíem llegir els seus escrits a  "El que em passa pel cap" però  ja  te el seu propi espai i és molt interessant. Passió de mare? Em penso que no. Jutgeu vosaltres mateixos: VERS AL COVE


 


                                                                                                                         : D

dimarts, 3 de setembre del 2013

JA HA ARRIBAT L'HORA...

de perdre aquests quilets de més. 



Un consell:
pot semblar molt pràctic, però no és una bona idea per fer un regal...

                                           :(

diumenge, 1 de setembre del 2013

EMOCIONA'T

Pell de gallina!



Potser ja l'hàgiu vist tots aquest vídeo, però és digne de recordar.
Quadern de Mots em va fer arribar l'enllaç. 
                                           Gràcies, bonica! 




LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...