TRADUTTORE TRADITORE...

refia't-en del Google!

Malgrat tot acabaràs pesant la fruita, ja ho veuràs!

                                                                     ;·)

INSULTS NOSTRATS

Els catalans evitarem d'insultar a la gent que s'ho mereix dient soplagaitas, mameluco, cenutrio, garrulo i altres barbarismes. Aquí teniu un ampli repertori de insults molt més nostrats. 

Trieu i remeneu!!!

Segur que encara en sabeu algun més!

En Xavier troba a faltar "Carallot", és veritat, jo també.
                                    
La Carme fa tres aportacions:
                                                         Tros de quòniam!!!
                                           Tros d'ase!!
                                           Totxo!


La Cantireta amplia encara més el repertori:

                                Vegeu: http://www.elxitxarelo.cat/
                                         
                                                     :·)

                                                  

RELATS CONJUNTS: Hip, Hip, Hurra!

La nostra col·laboració a RELATS CONJUNTS

El dia del casament de la mare va ser un dia trist per a mi. Encara no feia dos anys que havia mort el pare i jo no entenia que l'hagués oblidat i estimés un altre home. Però ella estava absolutament enamorada, tant, que per complaure'l es va voler casar de blanc, cosa absolutament inapropiada per una vídua, com deia l'avia. De fet l'avia no solament estava en contra del color del vestit, sinó del casament mateix. Vaig sentir que li deia a la mare que el senyor Rohde era un home de mala reputació. Però ella va contestar-li

     -Ets una vella amargada i no vull acabar com tu. Sempre escoltant les xafarderies que diuen les veïnes!

 A mi l'avia no em semblava vella ni amargada...

Al casament va assistir-hi poca gent, ningú de la nostra curta família, a excepció de l'avia, uns quants coneguts, el meu professor i la seva esposa i un grup d'amics del nuvi. Després de brindar per la nova parella la gent va anar marxant, només van quedar fent gresca i mig embriacs els amics del senyor Rohde. 

Des de aquell dia vaig procurar adaptar-me a la nova situació. El nou marit de la mare era amable amb mi i ella semblava feliç.

Fins que una nit em va despertar el senyor Rohde i, acariciant-me els cabells em deia baixet que volia que fóssim amics, que ell m'estimava molt i que vindria cada nit a explicar-me uns contes meravellosos que segur que m'agradarien. El pare també m'acariciava els cabells, vaig pensar que mai seria igual, però que era bonic per part d'ell que es volgués fer estimar.

Venia sovint s'estirava al meu costat i cada vegada les carícies que em feia eren menys paternals. Li vaig explicar a la mare, perquè jo no ho entenia, però ella em va clavar una bufetada que em va fer trontollar i mirant-me amb odi em va dir 

    -Mentidera, aniràs al infern per mentidera!

Després d'això em vaig sentir molt sola. A qui més li podia dir? Em feia vergonya. I si tampoc em creien?  Vaig pensar d'escriure a l'avia, però la mamà llegia totes les cartes que li enviava.

Però el dia del meu aniversari va aparèixer la iaia, sense avisar a ningú, sense que l'hagessin convidat. Vaig veure el cel obert, ella m'escoltaria i potser fins i tot em creuria. Però la mare sempre estava pel mig impedint les meves confidències. Tindria que anar-hi de nit...

Mentre dinàvem la mare va dir

    -La nena té malsons, avui dormiré amb ella perquè es tranquil·litzi

I em vaig veure perduda.

Durant el sopar la mare estava especialment nerviosa. L'avia va dir que prepararia una tassa d'herbes per acompanyar el pastis que havia portar, que la relaxarien i a tots ens anirien bé. Ella hi entenia molt d'herbes, en tenia per guarir totes les molèsties.

Després de la deliciosa infusió la mama va començar a fer capcinades i el senyor Rohde badallava dissimuladament. L'avia també semblava tenir son. Vam decidir que era hora d'anar a dormir.

Quan senti que es tancava la porta de la cambra on dormia parella vaig pensar que era el moment de fugir, abans que vingues la mare, però em vaig quedar glaçada en sentir unes petjades i que la porta s'obria. Com un àngel va aparèixer la iaia, em va agafar de la mà i sense dir un mot em va portar a la seva habitació i em va abraçar, fort, però amb molta tendresa. No vaig tenir que parlar gaire, enseguida em va entendre.

       -Pobreta, no pateixis més, la iaia ho arreglara. Descansa, àngel meu.
Aquella va ser la primera nit en molt temps que vaig dormir tranquil·la.

L'endemà quan vaig baixar l'avia ja estava a punt. El cotxe ens esperava. La mare no va aparèixer, la vaig veure a la finestra mirant-nos marxar, no sé si entristida de perdre una filla o contenta de veure com s'allunyava una rival, tan encegada estava.

Des de aleshores visc amb la iaia. Alguna vegada la mare volgut veure'm però jo, quan sé que ella ve me'n vaig al bosc i no torno fins que ha marxat. 

A passat molt temps ja, ara festejo amb l'Hubert, el fill del metge, ens estimem  i és molt tendre amb mi. Però quan a vegades em bessa amb massa apassionament o les seves carícies són més agosarades del que és habitual, sento un ressort que es dispara dintre meu i que em bloqueja.  Li tinc que dir a l'avia, a veure si sap d'alguna herba que ho curi això...

NINES INQUIETANTS

o a mi m'ho semblen, aquestes nines antigues em donen un mal rotllo...
Demà inaugure'm una exposició de dibuixos d'aquestes nines de Montserrat Sorribes, i recitarem poemes. 

Nina dels meus malsons

amb els ull esbatanats

I les ulleres morades,

la boca,  gota de sang

quallada.

Per no veure el  teu esguard

que fa basarda

vaig deixar-te dalt les golfes

amagada

i en arribar Sant Joan

et vaig llençar 
a les flames.

Però encara et veig sovint

en el fons del mirall o

al  vidre de la finestra

espiant-me. 

                   I m’esglaies

                            Glòria 

  

Ens agradaria molt que vinguéssiu!

JA COMENCEN...

a buscar problemes per pagar-me el premi del Niño!

            Casundena!
                                                                   :·(

MENÚ DE FESTA

En aquestes festes, sobretot si tenim convidats, volem lluir-nos. És molt recomanable no complicar-se massa, a vegades els resultats no són els que hem previst.

Exemple:
                                               

                < - Model a seguir    

                         

El resultat, 

com podeu veure, no és el que esperàvem. 

Francament, aquest té un aspecte vomitiu. ->

També podem convertir uns encantadors Pares Noels, 

en una versió nadalenca dels gremlins.

Aquestes i altres pifiades nadalenques és poden trobar aquí. Clar que la podem pifiar tot l'any, com queda demostrat aquí.

Doncs ja ho sabeu, no cal fer experiments per quedar com un bon amfitrió i els convidats us ho agrairan.

                                            BON 2015!!!

                                                                                                                      ;·)

BONES FESTES

He estat un dies fora, però torno per desitjar-vos

Aquest dibuix l'ha fet la meva neta Mireia de 12 anys, la línia del cel de Barcelona. 
                              M'ha semblat bonic.                                                  
                                                                :·D                  
                                                                

A SANTS NO PAREM...

Ens agradaria que vinguéssiu...

Música i poesia. Ho passarem bé!


                                                                                             :·D

RELATS CONJUNTS: Caçadors a la neu

La nostra col·laboració a : RELATS CONJUNTS

 

Avui tocava anar de cacera amb el pare. A en Stans no li agradava la cacera, cada cop que veia un cérvol caure ferit de mort, sentia un malestar grandíssim. Tots els animals li feien compassió i no li agradava gens matar-los. Però havia d'anar-hi, per al pare era important que fos un bon caçador, com tots els mascles de la família Straut ho havien estat.

Ell, el que voldria seria quedar-se amb la mare a casa, ajudant-la, que li ensenyes a fer pastissos de gerds, d'aquells tan bons, o endreçar junts la roba al armari, posant-hi pomes d'olor, o ajudant-la a cuidar les flor del exuberant jardí; la seva pobre mare que dels vuit fills que va parir només en tenia vius dos, la seva germana bessona Geertje i ell.  La seva mare, que es passa el dia tancada a casa, rodejada de servei, quan el que ella desitjava era agafar les regnes del negoci que el seu espòs, que mai escolta els seus consells, està portant a la ruïna, amb seva mala gestió. 

Al Stans també li vindria de gust quedar-se amb la germana, que es passa tot el matí entre les classes de música i un tapís complicadíssim que li fan fer, per penjar al saló principal, quan el que ella voldria seria anar de cacera amb el seu pare,  i disparar trets, i enfilar-se als arbres, coses que una noia de bona família no ha de fer mai.

El pare anava al davant, amb pas decidit, aixafant amb fermesa la neu, sense mirar al fill que el seguia,  un fill del que no se'n sentia orgullós, perquè ni era valent, ni decidit, com ell voldria que fos. Que no li agradava anar a caçar, ni jugar amb els amics als jocs salvatges que juguen als adolescents. Un noi que patiria, com patia ell mateix, que ha de fer de cap de família, de mascle alfa, d'home amb autoritat, quan el que més desitjaria seria aprendre de música, com la seva filla i portar les faldilles de la seva dona, amb els tres enagos a sota.  I, sobre tot, no tenir que prendre decisions.

Era ben clar que a casa dels Straut ningú no era feliç i difícilment ho serien.

                                                                                                                      :·(

MARATÓ 2014

Mireu quins punts de llibre més bufons que he fet per la Marató.

Els vendre'm diumenge 14 a la Plaça d'Osca, aquí al meu barri de Sants. En hi hauran d'altres companys i al matí recitarem poesies.

                            Us hi esperem!!!

                                                     :D

NADALENQUES A SANTS

S'acosta Nadal...








i ho celebrem cantant!

              Ens agradaria que vinguéssiu  a escoltar-nos,    
                                                        us esperem aquí.

                                                                             
                                                                                                     :·)