La nostra participació a
Relats conjunts.
La feina d’en Jan, escrivà del Baró de
Furient, consistia, majorment, en escriure la correspondència que li ordenava el seu senyor i en redactar contractes i escriptures. També, i aprofitant la seva vessant artística, que era remarcable, per les tardes és dedicava a confeccionar delicats
llibres d’oracions per la Baronessa, una dona extraordinària bellesa a qui tots
els cortesans admiraven.
Jan, llanguia d’amor per ella i li dedicava primoroses orles florals en cada fulla que dibuixava. La baronessa anava a veure
els treballs sovint i en Jan pensava que ell tampoc li era inferent.
Desesperant per aconseguir-la va creure que l’única manera de poder-ho fer era allunyant al marit. Per això quan el Baró li va demanar que redactes un escrit exigint explicacions al
Senyor del Garrindonys per unes qüestions de terrenys fronterers, en Jan,
arriscant la seva vida en l’esperança d’aconseguir l’amor, va redactar la carta amb unes paraules dures i amenaçadores enlloc de les conciliadores i mesurades que acostumava a fer servir.
La conseqüència va ser que el Baró aviat va tenir
que anar a batallar contra el seu veí. El que en Jan no s’esperava és que
el seu senyor, que era més previsor que luxuriós, deixés
a la seva esposa engabiada dins d’un cinturó de castedat de tres parells de
candaus. La Baronessa, molt emprenyada, l’únic interès que tenia des de aquell
dia era guanyar-se la confiança del serraller del castell.
Entrist, Jan -ara ella ja ni el visitava per les tardes-
va deixar de dibuixar les delicades orles de lliris i roses i només les pintava
de cards morats. Passava els vespres al hort esperant la inspiració i l’alegria
que havia perdut. Allí, en aquestes esperes, va conèixer l'Agnès, una noia que ajudava a la cuina, era de corbes
generoses, alegre i força complaent, que li va pujar enseguida la moral. Ara les orles són de melons i figues i adorna
les lletres capitulars amb garlandes d’acolorides pastanagues i albergínies.
Al cap d'un temps, quan el Baró va tornar victoriós de la batalla,
el serraller ja feia dies que s'havia fet fonedís, ningú sabia on parava. A la baronessa la van veure marxar
poc després, diuen que al convent de Les Penedides on la seva tieta era abadessa.
:-0
