dijous, 3 de febrer del 2011

" LA PEDRA "



La pedra cau al llac
i dibuixa al instant
concèntriques onades.
I quan arriba al fons
pot ser per sempre més,
restarà sota l'aigua. 
 
Així, a dintre meu,
porto el pes d'un dolor
que un dia em colpejava.
Les ones ja no hi son,
però la pedra sí...
Pot ser per sempre més
restarà dins la meva ànima.

                       Glòria




6 comentaris:

  1. Jo espero veure les pedres mentre em capbusso, però no surant a l'aigua. Preciós!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La pedra un cop està al fons de l'aigua ho teu molt difícil per sortir-ne.
      M'alegra que t'agradi.

      Elimina
  2. Glòria, sóc la Inés, ens vam conèixer al sopar de l'Ada.
    M'agrada molt aquest poema, fins i tot m'hi sento una mica identificada.

    Inés

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Inés. Tinc l'adreça del teu bloc i encara no he trobar el moment de visitar-te. Perdona. Ara vinc.
      Celebro que t'agradi el poema, tot i que és una mica trist.

      M'ha agradat conèixer-te. Ens llegim!

      Elimina
  3. M'agrada molt aquest poema, és molt bonic.

    Inés

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...