Hores d'ara ja no espero tocar el cel amb els meu dits
ni pescar de nit estrelles que neden flonges al riu.
Madura, dempeus a terra, tinc un tresor molt mes ric
que gaudeixo a cada estona, tot el dia: cinc sentits
Obro els ulls, i quan em llevo jo ja els començo a gaudir.
El primer que veig a vora: la carona dels meus nins.
I miro per la finestra i veig el sol, tan bonic!
o bé núvols que s'estiren mandrosos pel infinit.
Poc després el meu olfacte ensuma un cafè exquisit,
quina aroma evocadora de països que no he vist!...
O el pa! quin perfum que escampa el pa cruixent i ben cuit.
i amb plaer assaboreixo d'aquest esmorzar que tinc.
Mentre sento campanetes que dringuen al vent d'estiu
o al canari que refila al terrat del meu veí.
I al tacte, que dir del tacte!. Quines sensacions que visc!
La pell de vellut del préssec, les cireres de setí,
les galtes dels nens, enceses, el cos de qui es tot per mi...
Així durant tot el dia gaudeixo dels meus sentits,
i quan ja la nit s'acosta i jo me'n vaig a dormir
abans que el son m'aclapari quan poso el cap al coixí
abans que el son m'aclapari quan poso el cap al coixí
dono gracies a qui em vetlla per tenir-los a tots cinc.
Pintura: R. Magritte
M'encanta!
ResponEliminaM'alegra que t'agradi, Núria. En aquest poema està la meva filosofia de vida, ara que ja tinc una edat: gaudir del que tinc, assaborint-ho al màxim. I de veritat que em funciona.
ResponEliminaUna abraçada!