El que ha de ser serà, aquesta és la sentència que visc.
El futur, miratge invisible, amaga la resposta
de les incògnites brutals que sacsegen la meva ànima.
Perquè és d’això que parlo, de l’ànima.
Si no en tinc, solucionat; fatalisme és la paraula.
Si hi ha un després i algú m’estima infinitament
per què he de demanar que el que està designat canviï?
Gent de pensament clar ho han intentat i res han aclarit.
El que ha ser serà, aquesta és la sentencia
contra la que em rebel·lo
Joan Bernadas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada