dijous, 6 d’octubre de 2011

*"SOLA"

Un altre poema de l'Ana Diaz, que col·labora amb certa assiduïtat al nostre blog. Gràcies, Ana, és un poema una mica trist, però molt bonic.




SOLA
puedo transformarlo todo en silencio
camino a oscuras, sumergida en lagunas,
haces de luz destellan a mi paso.

SOLA,
lucho contra el vicio depresivo,
contra las dudas y el suplicio.

SOLA,
escapo del olvido, del amor
que me ha ofrecido tu grito 
ahogado en el camino

                                                         Ana Diaz Oliveras




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...