dissabte, 29 d’octubre de 2011

VENT DE NIT

Aquest és el poema que hi penjat al "vent" de les cotxeres de Sants. A quedat una exposició molt lluïda. Us hi esperem. No us la perdeu!

  
Dins la nit l'aspra melodia del vent i les canyes.
La cadència rítmica de gotes de pluja
damunt la teulada. I molt més a prop
el compàs del rellotge, metrònom vital
d'hores que s'escampen

Persegueix la nit ombres esqueixades,
i mulla els ocells que han fugit del niu,
i als homes perduts tenen xopa l'anima.
L'aigua dels bassals reflecteix la llum
humida i gelada.

Resta tot desert, com mal averany.
Els gats amagats perforen la nit,
ulls esbatanats, pupil·la ovalada
i l'udol del vent que escombra els carrers
omple de basarda .

Darrera els estors els ulls són espills
i els cors són de marbre.
No els mulla la pluja,
tenen sec l'esperit. I la porta closa.
Forrellat i balda.

            Glòria





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...