dissabte, 3 de desembre de 2011

MIRA'M LES MANS

Costa omplir les mans, si ningú ens dona res...



Mira'm les mans...

Per tal d'omplir-les de quelcom
he perseguit migrades il·lusions,
somnis escàpols dia rere dia. Res
Mira'm les mans: Buides


I quan he vist el riu colgat d'estrelles
i la lluna gronxar-se esbiaixada
les he volgut abastir. Res
Mira'm les mans: Mullades


Algú em va dir “busca l'escalf entre la gent,
l'amistat és càlida. Qui dona rep.”
Però ningú no em dona res
Mira'm les mans: Gelades

                                Glòria 



2 comentaris:

  1. Quin poema més bonic, Glòria! Fins i tot m'hi he sentit una mica identificada.

    ResponElimina
  2. Gracies, m'afalaga que t'hagi agradat el meu poema!
    Ara que t'hi sentis identificada ja no m'agrada tant, perqué és un poema força trist!
    Espero que hagi sigut un sentiment passatger i que tinguis MOLTS DIES MERAVELLOSOS, Núria!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...