El poeta evoca la seva infantesa a La Palma, i recorda com les dones anaven a fer "bugada" al safareig del poble.
SAFAREIG GRAN
Les dones del meu poble fan bugada
fora de casa, al vell safareig gran
que hi ha a prop de la font de Santa Rita.
Estoven pantalons i draps de cuina.
Ensabonen mentides i jerseis,
secrets i samarretes i també
els llençols amb les taques del dissabte.
Freguen les mitges i els mitjons
i esbandeixen morals i passes brutes.
Després a casa, amb agulles d'estendre,
penjaran el pes xop de l'amargura
i a cada plec de resignació
hi tornar a lluir l'aspror de sempre.
Jordi Roig
“El melic de les teranyines”
Un poema fet amb records quotidians, i duna època que la resignació femenina era l'habitual...
ResponEliminaQuan jo era petita, les dones, també rentàvem la roba al safareig del poble...
Petons.
M'hi imagino el safareig com un centre social d'aquells pobles i d'aquelles èpoques, sense cap més diversió que comentar les novetats i les enraonies.
EliminaAra, amb la tele i la rentadora les coses han canviat!