Segona edició de "Et regalo un personatge" al blog Ricderiure:
En Tinet
Quan la Kim va decidir acompanyar al “seu” mag a la gira per fer-li de partenair, vestida de lluentons i lluint cuixa damunt d'uns talons de pam, va parlar amb al Tinet perquè es cuidés de la fruiteria.
En Tinet -Valentí, Valentinet, Tinet- havia crescut al mercat, sa mare és va passar els nou mesos d'embaràs tallant embotit a la parada i de ben petit ja corria pels passadissos volent ajudar a tothom. I tothom l'estimava, era jovial, servicial, atent i molt bona persona.
Frisava la trentena, era barbamec i tenia unes faccions molt infantils, les manetes rodanxones. Hi havia qui deia que era amanerat, altres que era marieta i d'altres, els més cultes, que era un clar exemple d'androgínia.
A ell aquests temes no el preocupaven gens, que diguessin el que volguessin, l'estimaven tal com era! Era feliç i, ara, amb la parada es sentia l'ésser més afortunat del mon. Tenia moltes clientes i la Quimeta estava molt contenta amb els beneficis que es repartien.
Fins que va arribar el dia que l'Andoni es va fer càrrec de la carnisseria del costat. Quan el va veure, en Tinet ja va tenir molt clara la seva orientació sexual. Les seves hormones, fins aquell dia desvagades es van posar a funcionar a ple rendiment, i va descobrir sentiments que ni sabia que existien. Quan l'Andoni -el meu Adonis, l'anomenava interiorment- li feia una rialla o li picava l'ullet sentia una alegria exaltada...i una gelosia mortal quan l'objecte del seu amor feia insinuacions pujades de to a la Encarna, una peixatera molt descarada.
Pobre Tinet, tan tranquil que estava fins aleshores...
Algú s'emporta el Tinet???
uau!!
ResponEliminaregalant i enllaçant personatges!!
caray amb en Tinet, me l'imagino passant-li missatges al carnisser a través de les clientes...
- digue-li això...
jeje...
moltes gràcies per apuntar-t'hi i fer-ne difusió!!
i vinga! a veure si algú més s'anima a crear un personatge per a regalar i així quedar-se amb el Tinet, a lo millor algú s'atreveix a descriure que passarà al mercat.
Salut!!
Ojalà! Pobre Tinet, em sabria molt greu que ningú no el volgués...i es quedes "compuesto y sin novio".
ResponEliminaUna abraçada. Glòria
M'encanta el canvi de la Quimeta! Ella amb la màgia i el mag amunt i avall. I a sobre segur, segur que en un ambient diferent haurà deixat el seu nom enrere... deu ser la Kim, ara, per tothom! :)
ResponEliminaI en Tinet em cau bé, esperaré si algú més s'afegeix a la cadena... però sinó sóc capaç d'emportar-me'l jo mateixa.
Segur que tothom l'anomena Kim ara, tan glamourosa i sofisticada!
EliminaI, si, porfa, si ningú vol a en Tinet emporta.te'l i fes-lo un home... o no ;-D
Què farem amb en Tinet?? Bé, crec que podré amb ell i encadenar-lo amb un meu personatge, així que si no vos importa, em quede amb el tendre Tinet.
ResponEliminaSalutacions!
Oh, Dissortat, com a "mare" del Tinet estic contenta de que te'n facis càrrec de la meva criatura.
EliminaEt segueixo!
La teua criatura ja està viva en el meu blog. Espere que t'agrade.
EliminaSalut!
M'ha agradat. I molt. És una història molt bella.
EliminaGracies, Dissortat!
Gracies a tu per donar-me l'oportunitat d'escriure unes línies, i en Tinent s'ho mereixia.
EliminaEi!!!! m'encanta la història! ja ja ja! brutal!
ResponEliminaGerònima! contenta que t'hagi agradat.
EliminaUna abraçadeta. Glòria
:)
Elimina