dimecres, 19 de setembre del 2012

" ACRÒBATA "

Valenta i lúcida la Cantireta fa acrobàcies amb els mots que ens deixen bocabadats. I sense xarxa!



Sóc acròbata del mot,
i entre bambolines em gronxo,
adés i ara la coma i la ploma
em fan la guitza, quan assajo.

I en el circ, a les set,
tothom aplaudeix l'audàcia,
sense xarxa jo parlo.
De vegades m'escomet la por
de no ser valent, i caure...
Dins una censura m'amago.

                    Montserrat Aloy 


9 comentaris:

  1. I com acròbata
    sóc el que callo,
    en un cel sol,
    a cops trist,
    a cops no.
    Com un pallasso.

    No us amoineu per mi.
    Només ballo.


    ResponElimina
  2. Una bona acròbata de la llengua i el vers, la Cantireta. Aquest no l'havia llegit encara, és molt original.

    Enric, balla balla... no paris!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquí la Cantireta. Moltes gràcies, maquíssima. Tu també, em tens el cor robat.
      Una gran abraçada.

      Elimina
  3. El fet d'escriure em sembla que per a molts ho és na mena d'acrobàcia.
    Per si de cas, jo sempre tinc al costat la xarxa-diccionari...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Roser, la xarxa que uses tu no falla mai, bona acròbata ;)
      Petons!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...