dimarts, 11 de setembre de 2012

SENY I RAUXA

Avui és un bon dia per compartir aquest poema. Bona Diada!



Sóc el seny de una raça antiga
que amuntegant pedres
les tornaven pa.
Sóc la ciència d'àvies remeieres
que amb herbes i plantes
guarien el mal.
Sóc saviesa de gent marinera
que solcant les ones
travessa la mar
i que torna amb la xarxa plena,
les mans endurides i
el cor bategant.

Sóc la rauxa d'ardits almogàvers
que despertant ferro
reptaven la mort.
Sóc folia de la tramuntana
que tot ho capgira
quan bufa pel nord.
Sóc la força que empeny a les ones
xocant contra roques
amb fúria i esforç,
que amansida arriba a la platja,
s'estira a la sorra
en escuma es fon.

Sóc d'aquesta terra
que és seny i que és rauxa,
que és forta i que és tendra,
que és neu i que és foc.
Sóc d'aquesta terra,
la terra que estimo,
És la meva terra
la millor del mon!

                  Glòria

Publicat 10.09.11

6 comentaris:

  1. Plas plas plas!! Per sortir al balcó!

    ResponElimina
  2. dons mira que m'agrada
    jo tambe soc d'aquesta terra !!

    petons Gloria

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, que bé, estic contenta! :D
      Ja ho sé. Bona Terra la nostra!
      Una abraçadeta!

      Elimina
  3. Quin gran poema! Un bon homenatge a la terra, escrit amb el cor. M'ha agradat molt molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si? que bé. És un poema que em va sortir del fons del cor.
      Gràcies per dir-m'ho, Sílvia!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...