dimecres, 13 de febrer de 2013

"JUDICI PRECIPITAT" de Pere Calders

Un altre conte de Calders.  No fem volar coloms abans d'hora...


JUDICI PRECIPITAT

Una vegada vaig rebre una flor roja, i no sabia si era una amenaça o el testimoni delicat d’una admiradora. 

Posats a triar, vaig quedar-me amb això darrer (perquè vaig més curt d’enamorades que d’enemics) i ja em feia tot de càlculs feliços a base d’entrevistes deliqüescents, quan va trucar a la porta i aparegué un missatger d’aquests que van amb moto. El cor em va bategar de pressa.

Però no: el noi em va dir que s’havia equivocat de pis i em va demanar que li tornés la flor.

 
                                            Pere Calders

14 comentaris:

  1. Però l'estona de pensar qui podia ser, ja no li prendrà ningú!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ten raó. I una manera molt positiva de veure les coses. :D

      Elimina
  2. Ara fa temps que cap missatger em porta flors, espera, mai m'han portat flors!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fes-me arribar la teva adreça.
      Potser tindràs una sorpresa...

      Elimina
  3. El conté podria ser més llarg i podria imaginar unes quantes coses més abans que tornés el missatges, però així de curt ja fa el fet!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però és un conte breu.
      Les "entrevistes deliqüescents" se les ha d'imaginar al lector. ;)

      Elimina
  4. Què dur, tenir una flor en un vas i haver-la de desterrar... Pobre!

    Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La vida és dura, Cantireta. ës va quedar sense flor i amb un pam de nas...

      Elimina
  5. que no et regalin flors, ja passa....
    però que t'en regalin i després et diguin que no és per tu !!!!!!!!!

    ResponElimina
  6. repeteixo el comentari, m'ha desaparegut....com les flors !!

    ....que no et regalin flors , ja passa.....
    però que t'en portin a casa i desprès et diguin que no son per tu !!!!!!!! ai !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les flors han desaparegut, però els comentaris s'han duplicat!
      Gràcies, Artur.

      Elimina
  7. He, he, l'humor de Pere Calders sempre és benvingut...Aquest pobre home va tenir un goig sense alegria!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però el goig el va tenir. Encara que seguit d'un desencís.
      Molt bo Pere Calders.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...