dissabte, 18 de gener del 2014

RELATS CONJUNTS: Eco

La nostra aportació a Relats Conjunts






El llac de Veldigmørkt era molt pintoresc, tot i que era una mica tenebrós i ombrívol. Era famós per l’eco nítid i potent que es podia sentir ressonar entre les valls que el rodejaven. També era popular la llegenda que corria pels pobles veïns: el dia 29 de febrer enlloc de repetir el que la gent cridava,  l’eco, que en realitat era un gegant que tot ho sabia, es dignava respondre a les preguntes que li feien, amb monosíl·labs, això si, tampoc és que donés moltes explicacions. Per exemple Jan, el fuster, va preguntar, mig borratxo i fent broma, quan es moriria. I l'eco va contestar: AVUI, AVUi, AVui,  Avuiiiiiii. I l’endemà el van trobar mort al portal de casa seva.

I en Bjorn, el carnisser, va preguntar, consumit per la gelosia, si la dona l’enganyava amb l’aprenent, l’eco va contestar que si. Això va provocar que l’home, de caràcter molt temperamental per ser d'aquelles latituds, matés a ganivetades a tots dos en enxampar-los en ple acte sexual. Des de aquells fets tan tràgics, la gent  va agafar por i ningú gosava de preguntar res. Era perillós saber la veritat. 

Fins que un dia la filla i hereva del ric terratinent va decidir sortir de dubtes en relació al seu fervent admirador i pretendent i aprofitant que era el dia propici va preguntar amb veu potent si en Gunnar  l’estimava. L’eco va contestar amb claredat que Siiiiiiiiiiiiiiiiiiii. I la noia va decidir acceptar-lo com a espòs. El que no va pensar de preguntar és si l’estimava només per l’interès. O si havien altres dones a la seva vida. El resultat va ser que es van casar i la rica hereva va ser una de les dones més desgraciades de tota la ciutat i rodalies.

Però això són llegendes, coses que expliquen els pocs nadius que resten vivint per aquelles contrades. Ara el llac s’ha convertit en un embassament de grans dimensions que dona llum a nombrosos de pobles de la contrada.

El progrés és el progrés! I les llegendes són això: llegendes, coses de l’antigor.... 

                                                                         :0 

24 comentaris:

  1. El que no poden fer és culpar l'Eco, ell deia la veritat. Després, les accions que emprenen els humans al respecte, ja és cosa d'ells. Realment, si no vols saber, no preguntis! Molt bona pensada la teva!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, a l'Eco no se'l podia culpar de res. Són els humans que feien preguntes per saber coses i per complicar-se la vida. La veritat, per molt verdadera que sigui, és una cosa enganyosa, sol tenir més d'una cara.

      Elimina
  2. Molts cops la veritat fa mal i més val ignorar-la o no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha veritats que fan mal, a vegades de manera gratuïta. Hi ha poques veritats absolutes, tot té matisos o diferents perspectives que la poden deformar.

      Elimina
  3. Ves a saber si les llegendes sol son llegendes! Jo no me'n refiaria pas...... ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Diuen que totes les llegendes tenen un fons de cert. Ho ho sé. Però jo no preguntaria rés a un eco tan monosil·làbic, tan poc explicit.

      Elimina
  4. Ens expliques una llegenda molt maca... Molt més que les modernitats sense cap llegenda...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les llegendes donen molt de interès i "salero" a qualsevol paisatge o casalot. Val la pena conservar-les i actualitzar-les, si convé.

      Elimina
  5. Va resultar un Eco molt tràgic !..... com deien al poble, millor no fem preguntes ; )

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que li feien cada pregunta...!
      Però al final el propi Eco va tenir un final tràgic. Amb l'envasament va desaparèixer.

      Elimina
  6. Estic per preguntar a l'eco quan aguantarà l'actual govern.....
    Bon relat, costa de fer la pregunta adequada i de vegades només preguntem el que volem escoltar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això ja t'ho dic jo. Però, si no hi posem remei el pròxim serà igual.
      Això de la pregunta adequada em fa pensar en un acudit de franciscans i jesuïtes que em va fer molta gràcia. Potser ja el saps. Un dia l'explicaré...

      Elimina
  7. No tan antic, a aquest eco li fas una consulta de doble pregunta i ja l'has fomut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La pregunta, segons la tradició només podia ser una. Això de la doble pregunta són modernitats que no es contemplen a les llegendes.

      Elimina
  8. Un eco molt sincer que provocava grans desgavells. Em pregunto si les respostes no les provocaven ells mateixos amb les seves pors i dubtes. M'encanten aquest tipus de llegendes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha gent que només sent el que vol, i gent que no escolta, i gent que escolta i no fa cas. Segur que si el fuster no anés borratxo i cagat de por no s'hauria entrebancat i obert el cap, Segur que si el carnisser hagués volgut saber si la dona l'estimava l'Eco li diria que si, i parlanttots dos s'haurien entès. Segur que si la hereva hagués preguntat si el Gunnar li convenia com a marit l'Eco li hauria dit que Noooo.
      Preguntes mal fetes, que provocaven respostes, que tot i sent veritat, els confonien.

      Elimina
  9. Això els passava per preguntar...Ja diuen que la curiositat va matar el gat! Però les llegendes sempre tenen un aire de misteri...
    Bon diumenge, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui, ni han que fan molta por! Però m'agraden les llegendes sempre procuro saber-ne de noves.
      Bona setmana, M.Roser.

      Elimina
  10. Encara que no ens agradi sempre es bo conèixer la realitat. Una bona llegenda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més que viure enganyat, que és molt trist. Però segons qui te l'explica pot confondre'ns més. S'han de sentir dues o tres versions de la mateixa "realitat" per fer-se`n una idea

      Elimina
  11. una llegenda que m'ha agradat i un eco ben espavilat francament

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'ha agradat, estic contenta! Aquests quadros a vegades són poc inspiradors per fer un relat. Las Meninas l'ha posat alguna vegada? ;)

      Elimina
  12. Les preguntes són com els desitjos, cal anar amb compte amb les paraules que s'utilitzen...
    M'ha agradat molt aquesta llegenda!!

    Aferradetes :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quanta raó tens, les preguntes mal fetes i els desitjos mal formulats poden provocar grans desgavells.
      Aferradetes, sa lluna!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...